La pandèmia global de la COVID-19 ha canviat de cop les nostres prioritats polítiques, institucionals i socials, i ha impactat de manera directa a la vida de la ciutadania i, molt especialment, de la classe treballadora. A Catalunya, igual que a la resta del món, hem pres consciència que cal protegir la vida i que són imprescindibles els anomenats treballs essencials, els serveis públics i totes les feines de cura, majoritàriament feminitzades, marcades per la precarietat i el nul reconeixement social i econòmic.
La pandèmia ha amplificat les contradiccions i febleses del sistema capitalista i l’estat del benestar han entrat en crisi. No perdem la perspectiva que estem en un moment de canvi global, d’emergència climàtica, de canvis de model energètic i de producció, de digitalització de l’economia i la societat. D’altra banda, l’atur, l’increment de les desigualtats i la pobresa son punta de llança d’una democràcia debilitada per múltiples factors, entre els quals no són menors l’ascens dels populismes i l’extrema dreta en pugna amb la lluita sostinguda dels moviments socials, començant pel feminisme o del sindicalisme de classe i confederal representatiu.
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F són molt importants. Ens hi juguem molt. És molt important que tot i el context dramàtic, es promogui des dels poders públics la participació activa i que la ciutadania exerceixi el seu de dret fonamental al vot, exigint poder fer-ho amb les màximes garanties de seguretat sanitària. L’abstenció mai ha afavorit a la classe treballadora.
Es tracta d’una gran oportunitat democràtica per incidir en aquest context de canvi i deixar enrere una legislatura esgotada, gairebé estèril, marcada per l’electoralisme i la inoperància. Necessitem un Parlament que legisli i ordeni el debat polític amb rigor i pluralitat i un executiu, que a diferència del què ha passat els últims anys, governi amb realisme, eficàcia i sensibilitat social. Tornem a la democràcia per donar veu a la ciutadania i encarar la reconstrucció social, econòmica i nacional de Catalunya sobre bases més sòlides que ens projectin a un futur on el diàleg i la negociació siguin la gran prioritat política.
CCOO aposta per posar les persones al centre, pensant sempre en la millora de les condicions materials i culturals de vida de la gent i en les generacions futures. En aquest sentit, hem elaborat 255 propostes en clau de reconstrucció social i nacional, articulades sobre 7 eixos: treball digne, democràcia econòmica i igualtat d’oportunitats; reindustrialització, digitalització i canvi de model productiu; sostenibilitat, nou model energètic i contra el canvi climàtic; igualtat de gènere, contra la discriminació d’opció o identitat sexual; serveis públics, drets socials i fiscalitat contra les desigualtats; educació, cultura i esport i propostes per un país cohesionat en el diàleg, la llibertat i la democràcia.
El sindicalisme confederal i de classe, com a agent sociopolític ha de participar i implicar-se en aquesta contesa electoral, des de la seva neutralitat i independència però en cap cas indiferència, davant la situació actual.
Es pot accedir al text sencer a:
https://www.ccoo.cat/bllapag/noticia/234951/per-la-reconstruccio-social-i-nacional-de-catalunya#.YBP2vBbOGUk
CCOO seguim compromesos amb la reconstrucció social i nacional de Catalunya, des de la reflexió, capacitat de proposta i acció sindical transformadora. Per la promoció i millora de les polítiques contra les desigualtats, atur i la precarietat i el progrés social de la classe treballadora.
Alfonsa Santiesteban
Coordinadora CCOO Anoia
