Estic convençuda que tot espai ha de ser educatiu. I pensant en l’escola, totalment. El seu espai interior i exterior n’ha de ser un exemple: aules, passadissos, pati, menjador…

Francesco Tonucci: “Sigo pensando en una escuela que no necessita recreo.” Amb aquestes frases es referia a que l’activitat interior ha de ser diversa, creativa, estimulant… tant que els infants no voldrien abandonar-la.

Centrem avui l’atenció en els espais exteriors, majoritàriament anomenats patis, minoritàriament, esbarjo i jardins.

Els patis són espai educatiu?
Estan concebuts com a tal?
Què fem perquè ho siguin?
Quan pensem una zona de sorra, quina activitat creiem que s’hi desenvoluparà? Quines relacions hi afloraran?
Si hi afegim elements diversos què volem aconseguir? Quins elements són els adequats?
Les pistes esportives permeten un sol esport? Més d’un? Amb quina assiduïtat hi pot assistir el grup classe?

M’encantaria que la majoria dels claustres de les escoles es fessin preguntes d’aquest estil per reconduir la dinàmica dels patis. Ho fem així “perquè sí?, “perquè sempre s’ha fet així? O “perquè juguin…”? I posats a fer, parlin sobre quin ha de ser el paper dels i les mestres al pati i quants són necessaris per a cobrir aquesta funció.

Pensem una mica què es pot fer als patis de la majoria de les escoles:
– Jugar a pilota. A futbol?
– Treballar la sorra amb pales i galledes?
– Alguna caixa de plàstic? Alguna roda?
…

Anem una mica més enllà:
– Construïm cabanes. Permanents o esporàdiques. Amb canya, tronc, fusta, obra, roba…
– Disposem de caixes de plàstic per delimitar espais, crear nous ambients, fer trens…
– Dotem de caixes amb material natural: llesques de troncs gruixuts i prims, troncs tallats a diferents mides, pinyes diverses, còdols… tot col·locat en una zona delimitada i fomentem la creativitat.
– Afegim plats, gots, bols i coberts de plàstic per jugar a cuineta, fer menjars… amb la sorra, pedretes, fulles, branques… Traiem una cuineta al pati. O la construïm.
– Ens decidim a penjar una pissarra o pintar una paret per fer-hi dibuixos amb guixos. O potser posem cavallets amb pinzells i pots de pintura.
– He vist patis amb un laberint d’obra o vegetació. Molt suggeridor.
– Utilitzem les reixes per lligar-hi tubs, embuts, colzes de sanitaris de diferents mides on hi passen boles també variades, o apostem per penjar-hi elements que facin so, llum, donin color.
– Les possibilitats dels palets són infinites. S’hi pot fer tot allò que la imaginació creï. Zones per jugar a fireta, bancs per a lectura, taules de descoberta, jardineres…
– Pensem amb un espai de lectura (caixes amb còmics, revistes, diaris) en un racó agradable i tranquil.
– És imprescindible que hi hagi vegetació variada que ens permeti l’estudi de les estacions i el cicle de les plantes i ens proporcioni un espai per conversar, llegir, a la fresca de les fulles tot impregnant-nos del seu aroma. Molt interessant l’hort on plantem, cavem, reguem, colli, ens emocionem, convivim.
I cercar els animalons que s’amaguen als troncs, les branques, fan nius a terra, sota les pedres… Tinguem sempre a punt una caixa amb lupes i material d’observació.
– Zones amb jocs tradicionals. Alguns pintats a terra, altres s’ofereixen dins de caixes. Ping pong, raquetes de bàdminton, bales, xapes…
– Bicicletes, patins, patinets…

Heu pensat en l’aigua? Tot el ventall de possibilitats que ens ofereix? La font, explorar amb materials, regar, fer pastetes, trepitjar bassals… I una bassa amb peixos, plantes i pedres. Feta pas a pas pels nens i nenes, després d’haver estat dissenyada per ells mateixos.
Ens decidim per troncs grans on construir, pujar, baixar, amagar-se…?

I aquelles escoles més agosarades, que creuen en l’educació amb tots els sentits trobaran més possibilitats als jardins i zones d’esbarjo de les seves escoles. Per alguns anomenats patis.

Escola Martinet: “Concebem l’espai exterior amb un ventall de possibilitats igual que l’interior. Està pensat per oferir el màxim d’oportunitats als infants perquè avancin en els seus processos de recerca i creixement.”

Com de rica pot ser l’escola! Vista, pensada i descoberta des de dins i des de fora.

Mestres, us animo a pensar-hi una mica, a provocar aquest canvi, a trobar les ganes i les hores per fer-ho possible. Ja veieu que els recursos materials són assequibles i les possibilitats d’aprenentatge immenses.

Un altre dia parlarem dels càstigs. Si el pati es concep com espai educatiu, per què encara hi ha qui castiga els infants sense pati? No tingueu cap dubte que en moltes ocasions és més educativa mitja hora fora l’aula que assistir a una classe magistral de matemàtiques.