“L’Assemblea General de Nacions Unides, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l’1 d’octubre Dia Internacional de la Gent Gran .

La comunitat internacional insta d’aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura.

Governs, associacions, institucions i totes les persones estan convidades a adherir-se a aquesta commemoració i a involucrar-se al desenvolupament d’una societat apta per a totes les edats.

La finalitat d’aquesta jornada festiva i reivindicativa és fer que les persones grans siguin per un dia veritables protagonistes i centre d’interès d’arreu del món, i difondre una imatge més positiva de l’envelliment.

La diada representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l’estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa.”

Doncs també a l’Anoia ja fa uns quans anys que celebrem aquest dia, per recordar-ho, ja que per desgràcia estem en uns temps que el respecte i el civisme, llueix per la seva absència, per tant pensem en aquelles persones grans que són els nostres antecessors, que ens han portat fins aquí, que han treballat per donar lo millor pels seus fills i nets mereixen una atenció. Pensem que la seva entrega, treball i estimació ens ha portat una societat millor i que les noves generacions han de superar per tal de que no sols no perdi els valors i les millores actuals, sinó que n’assoleixi unes de més bones, però que els més joves no deixin en un racó els que ja tenim més arrugues i problemes que quan érem joves…

Hem de pensar i fer una societat apta i digna per a totes les edats, ja que la vida dels éssers humans consta de les diferents facetes com són, néixer, créixer, viure una vida plena, fins que la vellesa ens torna a recordar que no som eterns i la mort ens arribarà a tothom. Per tant és important poder viure amb positiu i que cada etapa de la vida la puguem gaudir amb salut i estimació i tinguem les necessitats bàsiques cobertes.

Actualment la manera de viure en societat fa que es separin massa les persones per raó de la seva edat. Seria bo analitzar que al néixer necessitem dels pares per sobreviure i així durant anys, fins que assolim una edat en que ja som autònoms i desenvolupem una forma de viure i conviure, pensant en menjar-nos el Món, però quan ja arribem a la plenitud veiem que moltes vegades, per no dir totes, és el Món qui se’ns menja… i llavors tenim de frenar i veure com portem la vida de grans i que cada any que passa tenim més xacres i que tenim de saber-hi conviure. Poc a poc aquella plenitud, aquella joventut ja no i és i amb una mica de sort arribarem a ser “vells” amb 80, 90 o 100 anys, encara que molts ja no i arribaran…

La societat durant molts anys hem anat cap ha una vida material i hem oblidat aquella transcendència que prediquen totes les religions, de fet quan arribes a gran és quan ho penses, i tot el que he fet perquè serveix? On ens porta? I davant els èxits i fracassos podem pensar que ben poca cosa hem aportat a la societat, amb les enveges, odis, problemes de tota mena i amb tot plegat haig de morir-me…

Per això cal cercar una societat millor i que no sigui allò que algú ha dit, “els petits els portem a la guarderia, els grans a la residència, i després ens comprem un gos perquè ens faci companyia…”  molt trist si sempre fos així, però una part de raó si que la té, doncs fem que no sigui veritat i que les diferents generacions convisquin juntes i amb respecte, estimació i sobre tot amb un bon tracte, que la vida són quatre dies i entre tots podem fer-la millor i no utilitzar els més grans perquè ens ajudin i quan no són útils ens els traiem de sobre…   

Que el Dia Internacional de la Gent Gran ens faci pensar i actuar, amb coneixement, d’una manera intergeneracional, fent possible un Món respectuós amb totes les etapes de la vida humana.