Hi havia una vegada, un Petit Gran Poble, treballador, emprenedor, obert al Món, amb capacitats de generar riquesa i benestar, però ja feia molts i molts anys que per molt que treballessin mai aconseguien estalviar ni poder cobrir totes les necessitats  dels seus ciutadans, doncs tot el que guanyaven se’ls i quedava un poble veí que era més gran i poderós…i només els donava les engrunes… i ells cada vegada treballaven més i més  per poder créixer i sortir de la dependència dels opressors…

Quan ja estaven exhausts, intentaren negociar les condicions amb el Poderós, però com més volien arribar a acords, pitjor era la resposta i més oprimien la llibertat del Petit Gran Poble. Va arribar a tal extrem que el poble va sortir al carrer demanant més democràcia i llibertat. Tampoc van fer-li cas, però llavors el Cap del Petit Gran Poble, va plantejar-se que calia escoltar als ciutadans i ell com a Cap, va suggerir fer una gran consulta per així saber que pensaven els ciutadans i si decidissin que sí, ell intentaria treure la gran dependència que patia el Petit Gran Poble…

Va ser inútil, el Poderós se’n en reia i sempre deia NO a tot. Veien que no tenien cap voluntat de diàleg per fer reformes més justes, va plantejar fer un plebiscit, jugant-s’ho tot a una carta, mentre el Poderós seguia rient-se de les seves demandes. Per tal de fer-ho possible va dir que calia anar tots junts en aquest plebiscit, que sumant esforços podien demostrar que una majoria volia els canvis envers una independència del Petit Gran Poble, uns quans van dir no…

Ell va presentar les fórmules i el full de ruta per aconseguir-ho, però els petits caps del poble, volien aprofitar-ho per agafar poder i tots es van mirar al mirall i van dir, jo també soc capaç. Altres petits caps estaven conxorxats amb el Poderós i ja els estava bé, eren llepa culs del Poderós i també voleïn agafar poder, aquests deien NO a tot, però els que SI volien, cada un es pensava que era més llest que el Cap i volien fer-ho a la seva manera, de fet ni sabien la manera… però el Ego els deia que eren millors. Uns altres que sempre estaven en contra de tot tipus de poder, per tant no volien el poder, però si que acostumats a viure bé, sempre solien queixar-se i criticar-ho tot, i agafant les idees més extremes (la majoria de vegades encontra del que deien les seves famílies) de fet mullar-se per segons què, res de res, però quant els que no volen poder oloren que també el poden tenir, cauen en el seu propi parany… creien que les seves radicalitats són més bones que la dels poderosos,i busquen polítiques ja caducades, per fer-se notar i agafar protagonisme i en el fons sí que volien un país lliure, a l‘igual que no accepten cap condicionant envers ells, però que la feina la fes un altre, i ara era el moment de pujar al carro…

En contra del gran Poderós del poble veí, es va iniciar un procés, en que el Cap ja deia que serien perseguits fins on poguessin, però molta gent es creia que era bufar i fer ampolles. De totes maneres es fa el plebiscit i surt la majoria pel SI, però no la majoria del Cap, per tant aquells que sempre anaven contra tot poder establer ara poden decidir… Encara que coincideixen amb fer el Petit Gran Poble independent, ha !! però no volien ni rastre del Cap, doncs per ells era un símbol del poder caduc i antic… i vet aquí que el petit poder seu se’l volien fer valdre, tant, que caigueren en la temptació tant humana i tant antiga com la mateixa humanitat= tenir PODER i a partir d’ allí, encara que en el fons saben que el Cap és un dels millors valors que té el Petit Gran Poble, el volen destruir, potser perquè és més capaç que tots ells? Potser que l’enveja d’anys els fa mal al cor? Potser els recorda la serietat i l’ordre de les famílies? Potser sense veureu són instruments del més Poderós? o si… Realment es pensaven arribar a ser tant importants? Doncs no, però ha l’igual que ells diuen que el poder és corrupció, també ells ara actuen com el que ells criticaven, per interès partidista, ho més aviat sembla un xantatge… Per això que no han entès que el Cap deia tots junts, per salvaguardar la finalitat del plebiscit = la llibertat per fer del Petit Gran Poble un país nou i lliure del Poderós.

Ara era el moment del poble, no dels ideals de partit…  Manoi el Poderós està fregant-se les mans de content i veien com els que tenien de ser els creadors d’un nou país, ja es barallen per tenir el poder. Però l’excusa es poderosa, lluitar contra els del poder, per canviar el poder de mans i treure del mig el que ha fet possible arribar fins aquí, però ara el Poderós del poble gran, els autoalimenta donant-los les raons per fer que el que ha iniciat el procés sigui eliminat…. acusacions de corrupció, podrimenta, €uros,  persecucions…. Però ells, ves a saber que diuen  en les seves grans reunions… de fet el deixen de volta i mitja, i estan satisfets perquè es pensen que destruiran el poder del Cap del Petit Gran Poble i el del Poderós del poble gran i no s’adonen que no sols perdran el poc poder que tenien, sinó que una majoria dels ciutadans, que en el fons anhelaven ser lliures i fer un millor futur pels seus fills i nets, es quedaran en no res i més esclaus del Poderós que mai….

“Val més boix conegut que savi per conèixer” deien… i el poder dels més petits, tenen una obsessió, derrotar el poder de tothom, és igual quina persona més o menys capacitada sigui després el Cap, el que no volen és que aquell que és més guapo… no sigui el Cap i punt, encara que tingui el full de ruta ven estructurat dins de la seva ment i hagi estat el que ha fet possible arribar fins aquí, però això ni ho pensen ni volen, per tant ara els que no podem tornar a votar no tenim cap dret, només ells, una minoria que es veuen com David davant del Goliat, però no s’adonen que Goliat és el Poderós, no el Cap…

Un conte per capítols que pot durar fins l’any que bé i després ni Déu, ni els homes, saben com acabarà i ara podrien acabar-lo se’n feliços i menjant anissos….