La població de l’estat espanyol vivim uns dies estupefactes per la incomprensible decisió del govern de l’estat de donar per bona la ambició del Regne del Marroc de tenir ple domini de l’antic protectorat del Sàhara Occidental que el règim alauita sempre ha pretès.

Després de que l’any 1975, de la mà del rei emèrit Juan Carlos I, es va arriar la bandera d’Espanya deixant el poble sahrauí a la seva sort, millor dit, a la seva dissort, doncs a través de la maleïda Marxa Verda, impulsada i amb el vist i plau dels EUA, la monarquia alauita va ocupar militarment el territori del Sàhara Occidental foragitant el seu poble, un poble que hi havia viscut des de temps immemorials.

Aquest fet va desencadenar un important enfrontament armat amb el Front Polisari que va continuar combatent per la independència del seu territori fins que el 5 d’agost del 1979 Mauritània va cedir la seva part al Sàhara Occidental al Front Polisari, però aquest fet no és reconegut pel Marroc que s’annexiona aquesta zona.

Era el febrer de 1976 que el font Polisario proclamava la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), amb un govern a l’exili. La RASD ha estat reconeguda con a estat per 66 països. Altres estats no reconeixen el Sàhara Occidental però sí el Polisario com a legítim representant del poble sahrauí.

Amb l’alto al foc acordat amb les Nacions Unides l’any 1991 es va prometre un Referèndum sobre el futur dels territoris del Sàhara Occidental. Però el dret d’autodeterminació continua pendent 31 anys després i més de 150.000 persones viuen encara en camps de refugiats.

Mentrestant, la monarquia alauita ha fet construir un mur de seguretat, amb una longitud de 2.720 Kms, aïllant els territoris ocupats de qualsevol relació sense el seu control. És una zona militar, amb més de 170.000 soldats,  amb búnkers, tanques i camps de mines construït amb la finalitat de protegir el territori ocupat pel Marroc de les intrusions del Front Polisario, i també evitar la tornada dels refugiats al territori. El que passa dintre el Sahara ocupat és una realitat molt opaca basada en la repressió i el no respecte dels mínims drets humans. S’hi amaga la realitat, la tortura i la repressió són la norma per als qui s’oposen a la seva política invasora, s’amaguen fins i tot el nom dels soldats morts en guerra, es comunica als seus familiars però la causa no està mai relacionada amb la guerra, que es nega. La violació de les dones és sistemàtica per tal de que, d’acord amb la seva tradició, les famílies i el seu entorn, les rebutgin, llavors estan condemnades al seu abandó… No és baladí que Mohamed V té acreditat de sobra, a nivell mundial, com qui té el més gran menyspreu dels drets humans.

El Sàhara Occidental és ric en pesca i altres recursos naturals, principalment els  fosfats (les importants mines de Bucraa són un dels jaciments més grans del món), el ferro o el circoni. Una explotació que suposa uns 40 milions de tones que van a parar als EUA, i on 1200 milions d’euros anuals que van a parar directament a les butxaques de Mohamed V, no pas a l’erari públic per a serveis per la seva ciutadania. És clarament un acte de pirateria.

Fa més d’un any que, amb l’entrada de les forces marroquís al pas fronterer de Guerguerat, es trencaven tots els acords signats a l’empara de les Nacions Unides, i el Front Polisari es va tornar a alçar en la defensa del seu territori ocupat. El secretari general de la ONU pel Consell de Seguretat sobre el Sáhara Occidental, António Guterres, detalla que el Real Exèrcit  del Marroc va informar a la MINURSO de 1099 incidents de tirs a distància contra les seves unitats des del 13 de novembre de 2020 fins el 31 d’agost del 2021.

En plena pandèmia, va esclatar un conflicte entre el Marroc i l’estat espanyol. Brahim Gali, líder del Front Polisari i president de la República Sahrauí Democràtica (TASD) va ser acollit per ser tractat de COVID a l’Hospital de Logroño. Al rei alauita sembla que no li va agradar gens i va voler castigar el govern espanyol per tal gosadia. Per això no va dubtar en llençar ala frontera milers de persones, moltes d’elles infants, que  enganyats perquè els hi varen dir que, a l’altra cantó de la frontera hi havia un event on hi jugarien els principals líders del món del futbol, es varen llençar impulsivament a travessar la frontera. És a dir, que, que per venjar-se d’aquesta acollida humanitària, Mohamed V va acarnissar-se fent servir els infants del seu propi país, posant en perill no ja la seguretat de les fronteres sinó la vida dels propis infants exposant-los a un futur tan incert com ara la seva solitud o ser víctimes de tracta humana.

Es va generar un veritable conflicte bilateral de transcendència internacional, perquè aquesta frontera és un dels controls del flux migratori d’una de les portes d’aquella Europa que enlluerna tanta gent del sud sense esperances ni futur.

En aquest context, el President Pedro Sánchez ens sorprèn amb una carta on manifesta estar disposat a acceptar, pels territoris ocupats del Sàhara, un règim d’autonomia, que no té res a veure amb el dret a l’autodeterminació i l’anhel d’esdevenir una república del poble sahrauí, causa que ha suposat, i encara suposa, un gran sentiment de solidaritat de bona part de la ciutadania de l’estat espanyol que ha mostrat nombroses accions de suport durant anys.

No es tracta ja d’una altra traïció de l’estat espanyol, que es desmarca del suport a la seva causa que té tants seguidors arreu, sinó que -a més- és una proposta gens creïble, doncs Mohamed V és qui ha fet pública aquesta carta, però ell ni ha signat res i qui sap si té intenció de fer-ho: a la zona del RIF fa anys que estan reclamant aquest estatus d’autonomia i els seus habitants també sofreixen repressió, tortures, presons i desaparicions…

És que Mohamed VI no ha abandonat el seu vell somni de fer-se amb el domini de Ceuta i Melilla, i més tard de les illes Canàries, i possiblement ha amenaçat d’alguna ofensiva en aquest sentit potser lligada a la crisi energètica (el gas que ve d’Algèria). La conclusió és que, en aquests moments, estem participant de la guerra d’Ucraïna per la inacceptable l’agressió militar de Putin sobre un poble veï, que hi fa front per mor a la llibertat i drets del seu poble. És que també hi ha pobles agredits de primera i de segona?, la naturalesa dels agressors té la mateixa, o pitjor marca de la casa?.

Ja fa temps que ens hem compromès amb el suport solidari amb el poble sahrauí, per això volem sortir al pas de la infame traïció que es torna a donar amb aquest poble tan castigat des de fa tants anys. Per la porta del darrere, i sense consultar ni amb els socis de govern, ni amb els grups parlamentaris que donen suport al govern central, i trencant amb el compromís solidari que diverses organitzacions socials del conjunt de l’estat han tingut en tots aquests anys, Pedro Sánchez ha lligat un compromís que compromet a tot l’estat per unes suposades noves conveniències de relació geoestratègica d’aprovisionament de la energia que demanen els temps d’avui, el temps d’una guerra per l’energia. Ens proveirem dels EEU a través de l’atlàntic via Portugal?.

Més que mai alcem la nostra veu i apel·lem a no permetre una nova traïció al poble sahrauí, el nostre poble germà on hi hem establert tants vincles. Visca el Sàhara lliure.

La junta d’ACAPS ANOIA