Assisteixo estorat a l’enèsima destrucció de les rieres de Veciana i Sant Pere al seu pas per poble de Copons, on s’uneixen. No és el primer cop, esperem que sigui l’últim. Des de fa uns dies l’Ajuntament de Copons, prèvia subvenció i autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està oficialment netejant de canya i bardissa el tram d’aquestes dues rieres que passa per les proximitats del poble. Una zona força concorreguda ja que hi trobem el conegut Gorg del Nafre, que rep milers de visites de turistes de la comarca i rodalies; es també una zona d’esbarjo i de passeig des de sempre pels coponencs i coponenques, amb la font de la Vila i l’anomenat “corredor verd” (un altre desastre de vint anys enrere!) com a elements destacats. Aprofitant aquesta suposada neteja de canya i bardissa, es volien retirar els arbres caiguts i els més amenaçadors, per oferir més seguretat als que gaudeixen del que era un bonic bosc de ribera. Això els hi van dir als propietaris dels terrenys, que evidentment van donar la seva autorització. Cal fer un manteniment als nostres rius i rieres, això és indubtable.
La realitat del que ha passat és ben bé una altra: dues màquines de gran tonatge i diverses motoserres han arrassat totalment la llera de les dues rieres, eliminant tot tipus de vegetació existent en un tram força llarg, tant la invasora com l’autòctona, i deixant algun arbre com a testimoni en la resta. S’han tallat arbres de 30-40 anys en perfecte estat de salut i que no suposaven cap perill per a ningú, arbres com pollancres, lledoners, freixes, saücs i s’ha fet desaparèixer totalment la vegetació arbustiva i els canyars, que per altra banda abastien des de fa segles els horts de Copons.
A mi de petit em deien que quan fa vent o plou molt no vagi ni a la riera ni al bosc, que és perillós. Hi ho compleixo. És impossible oferir seguretat total a qui transita per un espai natural, el perill d’una branca o un arbre caigut sempre existirà. El que cal és ser responsables i evitar situacions perilloses, no pas tallar tots els arbres del poble per oferir una falsa seguretat. Perquè ara ja no podrem gaudir d’aquest bosc de ribera madur fins d’aquí molt anys, i milers d’insectes, amfibis, rèptils i ocells que hi vivien han mort o han vist totalment alterat l’espai on vivien. On s’amagaran ara els ocells dels seus depredadors, on faran niu, si ja no hi ha canyars ni bardissars? Quantes granotes, serps i tortugues han desaparegut sota les rodes de les excavadores? Quantes espècies vegetals ja no tornaran a créixer en aquest tram de riu? Quina serà la destrucció de la propera crescuda si no hi va vegetació?
El més greu és que tot es fa legalment, segons ens han confirmat, i això és inquietant i ens diu molt de la manera de fer en aquest país i del respecte que tenen per la natura les institucions catalanes. Cal reclamar urgentment que a l’hora de netejar la llera d’una riera, els marges d’una carretera o camí, es faci amb criteris ecològics i amb tècniques no agressives per la natura i la biodiversitat. Per les rieres de Copons ja hem fet tard, esperem que serveixi d’exemple d’allò que no s’ha de fer si volem conservar la biodiversitat i el nostre entorn.
Jordi Saumell i Gassó
