Des de fa uns mesos assistim a un degoteig constant de protestes dels professionals de la sanitat pública i aquesta setmana s’ha viscut una vaga sectorial i protestes a diferents centres de tot Catalunya. La propera setmana tindrem la mobilització dels professionals de l’Hospital d’Igualada i la manifestació ciutadana per reclamar el retorn de serveis al CAP de Montbui. A Igualada el CAP de l’Estació d’Igualada continua sense pediatria, cosa que des d’Igualada Som-hi no hem parat de reclamar que es reverteixi perquè les famílies puguin tornar a visitar els seus fills i filles en aquest centre.
Els professionals es queixen de les condicions laborals, de sobrecàrrega i de manca de reconeixement. El fet és que estem davant una crisi sense precedents amb una important mancança de professionals, metges especialistes i infermeres sobretot, que és on es troba la base de la sobrecàrrega que patim.
Les causes, perquè mai hi ha una única causa, de la manca de professionals són diferents en el cas de metges especialistes i infermeres i, per tant, requereixen de diferents abordatges. En el cas de les infermeres el pecat original el podem situar a les retallades de 2010 aplicades pel “govern dels millors” d’Artur Mas amb Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut. Es van fer retallades estructurals que van abocar molts professionals a marxar fora de Catalunya i no es va escoltar l’avís que es feia repetidament de les mancances futures a causa de la previsible jubilació de la generació babyboom i de la necessitat de formar més infermeres, el que era una clara miopia política.
Ara estem davant la tempesta perfecta: el dèficit estructural se suma als efectes de la COVID entre les professionals i a la jubilació de milers d’infermeres. El disseny del sistema sanitari com un mercat de competència planificada amb diversificació de proveïdors i diversitat de fórmules de gestió és l’origen de l’existència de diferents nivells entre els hospitals que ofereixen diferents condicions laborals i de desenvolupament professional i, per tant, tenen diferent capacitat d’atracció de professionals. Tenim professionals amb la mateixa formació i treballant per al sistema públic amb diferents condicions (pitjors al SISCAT que a l’ICS i pitjors a les residències que al SISCAT) també fruit d’aquest disseny. I davant d’aquestes dificultats dels centres per cobrir les demandes de treballadors, el Departament de Salut s’ho mira des de la barrera com si no fos el qui ha de garantir l’assistència de qualitat a tota la ciutadania de tot el territori.
La manca de professionals requereix d’actuacions a curt, mig i llarg termini. Si bé és cert que s’han augmentat les places de grau d’infermeria (600 més a tot Catalunya) això tindrà resultats, i no sabem si suficients, a mig termini. Calen actuacions a curt que inclouen abordar les condicions laborals dels professionals, revisar l’ordenació professional (qui fa què i quina formació requereix) i avaluar la necessitat de noves titulacions (tècnics superiors en cures infermeres). No resoldrem la manca de professionals però posarem les bases i els professionals se sentiran escoltats, atesos i motivats per a fer front al temps que encara patirem.
Dit això, que la crisi sigui sistèmica no pot ser una excusa per a analitzar i identificar els problemes específics de l’Hospital d’Igualada, amb uns professionals que assenyalen clarament la direcció del centre i algunes decisions concretes que aquesta ha pres, així com un estil directiu que qualifiquen d’“autoritari” i amb una ciutadania que expressa desconfiança i queixes respecte els serveis que rep. No ens podem permetre un Hospital amb els professionals descontents i la població descontenta.
És el moment de donar suport als professionals de la salut i de reclamar des dels ens locals que la teòrica descentralització en els Governs Territorials de Salut de la Generalitat sigui efectiva i la participació ciutadana prevista en la governabilitat del sistema sigui un fet. Escoltar totes les veus i defensar la sanitat pública, tal i com s’ha vist en aquesta darrera crisi, és un pilar necessari per una societat més justa.
Montse Montaña
Regidora d’Igualada Som-hi (PSC – Comuns – Igualada Oberta)
