La màgia del cinema va arribar a Igualada el 1899, amb una barraca a la Plaça de la Creu on un focus alimentat per una petita màquina de vapor il·luminava una pantalla per on transcorrien «fotografies en moviment» comentades al moment per un narrador, segons recull la premsa de l’àpoca, que instava l’alcalde a vetllar perquè «no es lastimi la moral ni els bons costums». Aquesta és una de les perles que recull l’exposició 3, 2, 1 Acció! organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i la Biblioteca Central d’Igualada a la sala d’exposicions de l’equipament, a Cal Font.

L’establiment de projeccions estables a principis de segle va mantenir aquestes reserves de la societat pel que fa la moralitat, amb episodis com el cinema del Cercle Mercantil, definit pel diari Sometent l’any 1909 com «una mena d’escola de prostitució», motiu pel qual demanava -un altre cop a l’alcalde- «posar un bon correctiu a l’empresari».

Malgrat aquestes reserves d’alguns sectors, els igualadins van abraçar el cinema, que es va intercalar amb espectacles de varietats a diferents sales de la ciutat. No és fins el 1923 que s’inaugura el primer cinema d’Igualada, el Mundial, amb 1.400 localitats.

Poc després el cinema es fa sonor, però a la capital de l’Anoia «els nostres magnànims empresaris s’escandalitzen del gasto que això representa» i, com critica un article de 1930, «a ésser per ells no veurem cine sonor en tota la vida». El mateix article, signat per un tal Spectator, critica que els mateixos empresaris «no s’escandalitzen de fer pagar un grapat de pessetes (…) per una pel·lícula que fa ja quatre anys roda per aquests móns de Déu».

Moderno, Astoria, Saló Rosa, Rex, Tarragona… sales que ara ja només estan a l’imaginari col·lectiu de la ciutat. També el Kursal, tancat a principis de 2014 i que la premsa local definia com un dels cinemes «més ultramoderns d’Espanya» quan es va inaugurar, el 1970.

L’exposició, que es pot visitar fins el proper 22 de setembre, també fa una pinzellada del prolífic cinema amateur igualadí, amb fites com les de Josep Castelltort i Ferrer, conegut com «El Truco», que va guanyar el Gran Premi d’Honor al Festival de Cannes l’any 1952 pel seu film «El campeón».