Browsing: Dolors Capellades
Quantes vegades escoltem, després de fer-nos unes proves, que “no tenim res”. Paraules estranyes aquestes, perquè normalment la persona que…
Dolors Capellades Quan has estat maltractat has après dues formes d’actuar, la de la persona resistent que ha viscut amb…
Dolors Capellades Heu sentit a parlar d’aquest joc de la balena blava? Aquest joc que cada dia proposa als seus…
Dolors Capellades Quan parlem d’emocions, tenim tendència a pensar i parlar de les emocions com a positives o negatives, com…
“Ens enfadem molt sovint perquè som iguals”, “Ens enganxem perquè tenim el mateix caràcter”, aquestes expressions que moltes vegades sentim…
Ahir veia la pel·lícula de “Ayer no termina nunca” i en un moment del diàleg la Candela Peña li explica a Javier Cámara d’una forma molt interessant la gravetat d’una addicció. Candela diu alguna cosa semblant a: Saps que és el pitjor d’una addicció? I ell respon: Que és molt difícil deixar-ho? I ella diu:
Reflexionem sobre això?: Sempre penso que la vida és complicada, res em va bé del tot. No puc dir que la feina sigui molt dolenta però tampoc puc sentir il·lusió per ella. Canvio pensant que les coses milloraran perquè sembla que aquesta feina va més amb mi, però en molt pocs dies ja penso que
Què hi ha entre la insinuació d’un petó i el petó pròpiament? Què hi ha en l’espai buit entre uns llavis i els altres? Realment no és un espai buit, malgrat ho sembli. És un espai ocupat energèticament. Aquesta energia o emoció pren la forma de desig, o de no desig. És un
No sé per què donar un insinuant copet al cul, es considera un gest sexista. No és un qualificatiu que hauria de dependre del context i no del propi gest? Si qui el fa ostenta el poder, es a dir és el que mana, i el fa amb la intenció que un altre obeeixi,
Ha marxat i estarà fora uns mesos. Ara conduirà un camió i estarà fora tota la setmana. L’he conegut per Internet, és d’Oslo. Té una nova feina i viatjarà contínuament a la Xina. Les vacances les dedica a la seva dona, està casat. L’han destinat a Galícia ens veurem poc, de tant en tant ell