Els Jocs Olímpics de Montreal, l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea o la crema del Liceu són alguns dels episodis marcats en un dels troncs de pi blanc que es conserven a la xiloteca -o biblioteca de la fusta- d’Argençola. En Joan Teruel, gestor de Recursos Naturals, fa més de trenta anys que es dedica a reunir mostres de fusta dels boscos de Catalunya i també de l’estranger i una part les exposa a la finca dels Plans de Ferran d’Argençola. A la finca anoienca s’hi troba una mostra de més de 200 espècies arbòries de les prop de 400 que es calcula que hi ha al terme municipal, i serveix de recurs didàctic però també per elaborar els plans tècnics de gestió i millora forestal.

Una mostra de pi blanc de més de 50 anys d’antiguitat es conserva a la petita biblioteca de la fusta o xiloteca d’Argençola. En Joan Teruel ha anat escrivint a l’anella del tronc els diferents episodis de la història que s’han produït durant la vida d’aquest arbre, com ara els Jocs Olímpics de Montréal del 1976, l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 o la crema del Liceu l’any 1994.

De les prop de 200 mostres d’espècies arbòries que es conserven a la finca dels Plans de Ferran d’Argençola, unes quantes s’exposen a una petita xiloteca on s’hi pot trobar des d’una anella de pi blanc, una mostra de xiprer, de roure o de plataner. Totes elles són espècies del terme municipal d’Argençola que Teruel, juntament amb les ADF del municipi, han anat recollit durant els darrers trenta anys en tasques de neteja del bosc o en eliminació de restes de troncs després de grans ventades o nevades.

Teruel ha destacat el valor d’aquestes mostres perquè els anells que el tronc amaga «són una font de dades sobre el seu entorn». D’aquesta manera, les característiques dels anells, el seu gruix o la seva forma, ofereixen dades sobre les característiques del sòl, l’orientació del vent i també l’estat general del bosc, ja sigui per la seva diversitat o per les plagues que hi pugui haver.

En el cas concret de l’Anoia, Teruel ha explicat que el cos d’agents rurals, a través de les mostres recollides, han pogut identificar tales il·legals que s’han produït a la comarca. «A partir de la mostra poden identificar directament si un arbre es pot tallar o no i no cal acudir als laboratoris», ha apuntat, «i si el permís de tallada només és per una espècie concreta els poden denunciar».

Però Teruel no només ha anat enriquint la petita xiloteca d’Argençola sinó que s’ha dedicat a recollir mostres d’arbres d’arreu de Catalunya i també de l’estranger -sobretot de Cuba- i ha proporcionat material a una vintena de facultats i museus.

Desconeixement dels arbres

Segons Teruel, hi ha dos tipus de persones formades en el món forestal: «les que coneixen la tecnologia de la fusta, i les que coneixen el bosc i, entre unes i altres, hi ha una diferència abismal». El gestor de recursos naturals ha explicat que hi ha gent que treballa en grans fusteries que «no saben identificar un tros de tronc tallat».

«Actualment, només parlem de boscos malmesos i abandonats però la gent que va al bosc hi veu el bosc però no hi veu l’arbre». Segons Teruel, «ha estat una matèria oblidada durant molt de temps» però ara, degut a la crisi, «hem vist que es poden estimular altres materials».

Pel gestor de recursos naturals, un arbre «té molt més sentit que una persona perquè és intergeneracional: l’avi planta l’arbre pel nét». Segons ell, seguint el creixement dels arbres «tenim una història que no està escrita però que podem veure a través de la seva evolució». «Podem saber la història climatològica que ha passat en un temps determinat sense la necessitat d’acudir a un meteoròleg», ha conclòs Teruel.