L’article d’avui és possible que contradigui els paradigmes de moltes famílies, a algunes causi rebuig mentre que a aquelles que hi han conviscut decididament els dóna complaença. No vol molestar ningú, simplement convida a la reflexió i l’avenç.

Proposo que penseu per què la majoria de les escoles continuen ensenyant amb mètodes de l’era industrial. Per què en plena era del coneixement, les tecnologies i la informació hi ha mestres i famílies que s’aferren al llibre de text com a instrument d’aprenentatge, als horaris fragmentats en àrees, als espais tancats i a les avaluacions amb exàmens i notes?

Sense cap mena de dubte es pot aprendre amb una fórmula molt diferent a aquesta.

Hi ha moltes escoles –del nostre país i de la nostra comarca- que treballen radicalment diferent; des de la globalitat i relacionant totes les matèries, en un sistema d’horaris oberts amb l’objectiu de donar resposta a les preguntes que formulen els nens, d’estimular la creativitat, la curiositat i la imaginació.

Per què tractem a tothom igual mentre som tant diferents?

De debò nens i nenes de la mateixa edat tenen els mateixos interessos i les mateixes capacitats? Com doncs justifiquem que els assentem per edats en una aula?

Què creieu que té més importància per al desenvolupament d’un infant? Les habilitats, actituds  i valors que manifesti o els coneixements acadèmics que hagi adquirit?

Francament tinc la meva opinió molt creada. Reconec que és un canvi important pel qual la comunitat educativa en la seva totalitat ha d’apostar i que els resultats seran gratificants; sobretot per als nens i nenes, que són qui reben una o altra educació. També pels pares. Un altre dia parlarem dels deures que tantes hores prenen a la infància. Quin tipus de deures?

Quan un infant de P5 pregunta “Per què els arbres del pati tenen un suc vermell?” pot rebre diferents respostes de la seva mestra: Una d’escèptica semblant al no sé, una resposta simple o completa que resol la pregunta o la proposta de buscar-ho, d’endinsar-nos al món dels arbres i la natura per conèixer-los de prop i profundament. A través d’una pregunta s’obre un món de possibilitats on totes les àrees del coneixement prenen joc i s’empren amb una finalitat concreta. Se’n diu aprendre des de la motivació de l’infant. Aquest aprenentatge real, aquells continguts que trobi no els oblidarà mai més i no necessiten d’exàmens per avaluar perquè aprenentatge i plaer han trobat un mateix camí.

Aquesta mateixa pregunta pot sorgir a l’aula de 4t de primària. Us imagineu tot el que es pot aprendre i –repeteixo- des de totes les àrees? I de quantes maneres i mitjans diversos ens podem nodrir. Quin llibre de text respon a aquest anhel? Cap! Doncs per què continuem respectant-los com el vademècum de l’educació mentre que dues teclejades t’aporta molt més del que pots assimilar?

No he parlat de geometria, que acostuma a ser dels darrers temes dels llibres de text i moltes vegades no s’hi arriba. Evidentment geometria plana que s’imparteix assentat en una cadira. No m’interessa. Tampoc he parlat d’explorar, experimentar, descobrir… FRUIR! Quin llibre de text dóna resposta als anhels innats de l’ésser humà?

Les teories contemporànies de l’ensenyament avancen del “Què ensenyar i Com?” a “On ensenyar  i amb qui?”. Entenem l’escola com un context educatiu on es produeixen situacions d’intercanvi. On s’aprèn a pensar, sentir i actuar des de la concepció holística.

Jo ja hi sóc. Us hi apunteu?