L’estiu del 2019 va ser un dels pitjors estius de la meva vida, ja que em donaven una molt mala notícia. Malgrat la notícia, tot les explicacions i la confiança transmesa pel Dr. Fermí Capdevila i el seu equip, van fer-me sentir més tranquil i tenir la certesa que estava en bones mans. A conseqüència d’aquesta primera intervenció, vaig haver de tornar a entrar a quiròfan el passat mes de novembre, en plena pandèmia de la covid. La situació, com molts sabreu els que heu estat o heu tingut familiars hospitalitzats, va ser molt estranya, i alhora molt dura, ja que et trobes sol en un moment delicat, on els teus éssers estimats no poden agafar-te la ma i donar-te els ànims i l’escalf que un necessita en aquells moments. Però altra vegada, malgrat la soledat dels familiars, no em vaig sentir sol en cap moment. Les pors van anar desapareixent al saber que tornava a estar en les mans del cirujà Dr. Guedes i que l’anestesista seria la Dra. Pedragosa. En aquell moment vaig pensar “torno a estar en bones mans”.
Durant aquella segona intervenció, en cap moment em van deixar sol. Recordo especialment un infermer que, mentre em preparaven, vam estar parlant de coses personals, per calmar els meus nervis, i en un moment de la conversa em va dir: “jo vaig anar a l’escola amb la teva filla Carolina”, al que jo li vaig respondre “buf, doncs d’això ja fa molt temps, aproximadament 30 anys!”. Un cop vaig pujar a l’habitació, vaig estar acompanyat en tot moment de les professionals i els professionals sanitaris, des de l’Alba que em prenia la pressió i la temperatura, a la Roser, l’Ari, la Teresa, i la resta del personal que no recordo els noms però que els agraeixo infinitament la feina que van fer i continuen fent.
Aprofito aquesta carta perquè el meu cas personal m’ha donat el motiu per agrair a l’Hospital d’Igualada la gran feina que fa, i que a més voldria que serveixi de missatge per a la ciutadania de la meva comarca: malgrat les retallades, la falta de recursos, els temps de pandèmia que estem vivint, tenim un hospital públic que funciona, amb uns grans professionals que hem de valorar justament, els quals demostren dia a dia que a part de la seva professionalitat són excel·lents persones. Una de les meves filles és infermera en un hospital de Barcelona, i sé perfectament i conec de primera mà la feina que fa tot el personal sanitari, i sobre tot la que està fent en aquests moments tant complicats. Així que només puc dir que GRÀCIES.
Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos un Bon Any Nou.
José Luis Telechea Torres
