@kaizensingular
www.kaizensingular.com

Com a psicòloga-coach, i des de Kaizen Singular, treballo la influència de les emocions en l’aprenentatge i el benestar, i m’agrada acompanyar persones en processos de canvi i transformació que contribueixin a crear el món millor que volem.

La resposta és sí. L’assertivitat és una habilitat social entrenable, i bàsicament, consisteix en dir “sí” quan volem dir “sí”, dir “no”, quan volem dir “no”, i sentir-nos bé amb el monosíl•lab que hem escollit.  És a dir, sense sentir-nos culpables de la nostra decisió. És la comunicació òptima del què realment sentim, tenint en compte les nostres necessitats i respectant les de l’altra persona.  En els pols extrems hi hauria la comunicació agressiva (dominar a l’altra) i la passiva (subordinació a l’altre).

Si una persona et demana que li ajudis a fer un treball, quan tu has de marxar.

Quina opció utilitzes?
o    Sempre, fas igual. Ja estava a punt de marxar. Ara impossible! Espavilat! (agressiva)
o    D’acord, ara mateix m’hi poso (passiva)
o    Quan ho necessites? Em sap greu, però avui he de marxar i m’és impossible fer-ho. Si et sembla, m’hi poso demà a primera hora  (assertiva)

Benedetti deia en un dels seus fantàstics poemes, “ya lo sabemos, es difícil decir que no, decir no quiero”. La bona noticia, és que podem aprendre a ser assertius, ho podem entrenar.

Entrenament per a la conducta assertiva

1.    Auto-coneixement:  si ens coneixem bé, i sabem què volem, què ens agrada, què no, podrem establir millor els límits cara els altres.  Això  donarà pistes als altres sobre què i quan ens poden demanar o no, i a que es mostrin respectuosos.
2.    Identificar situacions habituals concretes que no ens agraden o molesten, que diem que sí quan volem dir no, que voldríem ser més assertius, etc. i escriure-les en una llista. Ordenar-les de menys a més dificultat per afrontar-les.
3.    Escriure quina seria la resposta assertiva a les situacions marcades de menys dificultat (si no ho sabem, podem imaginar-nos què diria una persona que admirem i que parla de forma assertiva). Assajar mentalment, davant el mirall o amb una gravadora les respostes preparades.  Posar-ho en pràctica en properes situacions concretes que es presentin (com més vegades millor, per anar creant l’hàbit i guanyar seguretat a l’hora de dir-ho), i progressivament anar fent el mateix amb les de més dificultat.
4.    No jutjar l’altra persona. En lloc d’enfocar-nos al per què ha dit o fet, enfocar-nos al QUÈ. Enfocar-nos al què, ens ajuda a que l’altra persona no se senti ferida, ni jutjada, ens expressem de forma objectiva.  És millor dir “No m’agrada que arribis tard” que “no entenc perquè sempre ets impuntual”.
5.    Argumentar/proposar amb educació i convicció les nostres idees respectant la dels altres.  Amb bona educació, es pot dir tot.

Dir no quan volem dir no, ens reforça l’autoestima, millora les nostres relacions, i sobretot, ens predisposa i prepara per lluitar pels nostres objectius i els nostres somnis. Ens dóna el poder de ser qui volem ser, de ser nosaltres mateixos, i guanyar en benestar emocional.