Una de les definicions d’educar és: “formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat”…. Bé, sembla senzill, però no veig que es faci. Jo encara hi afegiria que cal educar per “saber viure i conviure com un ésser humà, dins d’uns valors humans positius…”.

Em dona la impressió de què no es compleix el que acabo d’indicar, per tant penso i crec que si no revisem profundament l’Educació, no podem crear un bon futur per a la humanitat. Una de les proves de què no es fa el que -penso jo- caldria fer, és que la motivació dels alumnes cada vegada és més negativa. Crec que no es comença pel principi, en les famílies i en les Llars d’Infants, però ensenyant qui ets, com ets i com serem. Com hem de viure físicament i mentalment, coneixent el nostre cos i essència, per tal de saber cuidar-se i comportar-se. Motivar envers el voler saber i aprendre, ajudant a desenvolupar a cada infant allò que porta dins seu, i com cadascun té el seu potencial, cal fer-ho en positiu, no com es fa la majoria de vegades, assenyalant allò negatiu de cadascun. A partir dels coneixements bàsics sobre la vida, podríem donar els coneixements tècnics, per tal que de grans puguin adaptar-se a la societat, amb un coneixement de la realitat i sentint-se membres d’un col•lectiu universal, dins d’una plena llibertat basada en el respecte a les persones i la natura.

Però es clar, per això cal canviar la mentalitat actual de l’egocentrisme pel poder i per posseir a costa dels altres…  Una utopia?  Potser sí, però repassant la història veiem que l’ésser humà no està preparat per conviure amb tot el què ens envolta, sense tractar de dominar-ho i destruir-ho, per això cal canviar de mentalitat si volem tenir futur.

Jo entenc que hem creat una societat sense els valors humans, i que ara se’ns escapa de les mans, hem perdut el control en tot, per això cal tornar a plantejar-nos l’Educació com a persones amb uns principis, no amb unes finalitats egoistes i de poder… cal donar valor a les petites coses, a saber viure i conviure amb harmonia i canviar el sistema actual, que si no, només ens portarà a una destrucció del Planeta i, naturalment, dels que hi vivim. Tenim la història plena de guerres i destrucció, encara avui dia, que ens diem civilitzats, però ara també les guerres són econòmiques. Nostradamus ja va dir que Xina conqueriria el Món… i no ens ho creiem… doncs ara avui mateix ja podeu llegir, en aquest cas a La Vanguardia del dia 9 de juny, secció Diners, varies pàgines, dient, “La Xina fa servir tots els recursos que té per convertir-se, per la via del domini econòmic, en la nova potència dominant…” etc. etc. i van explicant la situació. Preparem-nos…

Una prova de què l’educació actual bassada en el poder, en el posseir, dominar, conquerir, és cada vegada més latent a casa nostra, ho veiem clarament en el que està fent el Govern actual de Madrid (Castella), envers Catalunya, en què cada vegada està aplicant tots els seus poders i influència, per fer de les persones que vivim a Catalunya una espècie de servidors supeditats a la seva voluntat d’exprimir-nos econòmicament i culturalment. Veig que ells no tenen la suficient Educació per saber i entendre que hi ha uns drets humans que estan, o haurien d’estar, per damunt de qualsevol “sistema” que ofegui les llibertats i la manera de ser, sense valorar que amb un bon tracte, igual per tots els pobles, Catalunya seria la que seguiria ajudant a tirar endavant una societat diversa i diferent, que amb els valors essencials a la mà, ajudaríem a conservar la societat del benestar, no sols a Catalunya, sinó que hem de fer-ho a nivell mundial. Potser no saben els “espanyolistes” que el poble de Catalunya també té uns valors per exportar al Món i que ells que ens volen “educar amb els seus valors” caldria que tornessin a l’Escola de la Vida i del Respecte perquè els ensenyin a ells, que hi han unes Lleis Naturals, Universals, no constitucionals, que parlen dels Drets Humans i per tant dels Pobles… ells que van contra l’avortament, no fan res més que “avortar” les aspiracions i drets d’un poble, que ERA, vol SER i SERÀ lliure, a pesar seu, amb convivència amb tot l’entorn, sempre i quan entenguin que tots som iguals, com qualsevol infant, amb la seva personalitat que s’ha de respectar, però ensenyar a conviure i no a dominar i posseir, que avui dia sembla ser la prioritat de masses persones.