La Festa Major és l’esdeveniment en el qual les viles, pobles i ciutats es transformen en un espai obert que reuneix la seva ciutadania amb il·lusió al voltant d’una varietat d’actes culturals, festius i tradicionals, o almenys això és el que hauria de ser. A la ciutat d’Igualada, amb la Festa Major del 2024 acabada de tancar, segueix creixent entre molta gent un debat sobre la forma en què aquesta festa es desenvolupa, qui hi participa i com es distribueixen les activitats al llarg de la ciutat. El que hauria de ser un motiu d’orgull i un símbol de la vitalitat de la ciutat s’està convertint per molts en una experiència decebedora i, en alguns casos, fins i tot aliena.

La Festa Major d’Igualada ha comptat aquest any amb una participació inferior, i l’origen del problema no es troba en una única causa, sinó que és la suma de moltes que s’acumulen des de fa anys: una ineficaç oferta cultural pels interessos dels i les joves, una d’ínfima pels infants i una d’inexistent per alguns barris i públics de la ciutat. Aquestes i moltes altres causes han desembocat en la creació d’una Festa Major d’autoconsum on, el que queda, són col·lectius concrets de la ciutat organitzant els seus propis actes per ells mateixos.

I que no es malinterpreti, la programació d’activitats per part d’aquests col·lectius és un fet del tot respectable i a aplaudir que posa en valor la seva capacitat d’organització però que, mentrestant, posa en greu evidència la del govern de la ciutat, que aboca la gran majoria de la ciutadania a activitats alternatives com a l’única opció possible en la programació en molts moments de la festa.

Tornant a les causes del declivi de la Festa Major d’Igualada, un dels principals punts de crítica per part de la ciutadania resideix en el fet que, tot i les grans oportunitats que ofereix un esdeveniment d’aquesta magnitud, amb un pressupost superior als 200.000€ en anys anteriors, l’Ajuntament d’Igualada no sigui capaç de comptar amb noms importants i variats del panorama, tal com ho fan altres municipis de dimensions similars o, fins i tot, més petits.

En lloc d’oferir una programació atractiva que pugui mobilitzar els i les joves, la ciutadania d’Igualada en general i, fins i tot, persones d’altres municipis, l’oferta musical, cultural i festiva es limita a actes que no desperten gaire interès o, pitjor encara, que estan pensats per un públic molt específic. Aquesta manca de varietat i atractiu no només desmotiva la participació, sinó que també projecta una imatge pobra de la festa, allunyant-la de la seva potencialitat com a motor del qual es veurien beneficiats els sectors cultural, social i econòmic de la ciutat.

Pel que fa a la resta de la programació, especialment de dilluns a divendres, la situació no és molt millor, sinó pitjor. Les visites guiades i altres activitats similars poden i han de tenir el seu lloc, però quan es converteixen en el gruix del programa, es fa evident una falta d’imaginació i de voluntat per oferir una veritable experiència de celebració. La Festa Major hauria de ser un període vibrant, ple d’esdeveniments que convidin a la participació i que generin emoció entre els veïns i veïnes. Omplir un fulletó amb activitats poc atractives no és suficient per crear l’ambient festiu que una ciutat com Igualada es mereix.

En aquest sentit, molts pensem que la Festa Major d’Igualada necessita una revisió profunda. Cal una nova visió a partir de la qual, recuperant l’extingida Comissió de Festes amb participació de tots els grups polítics, entitats i col·lectius de la ciutat, no només s’asseguri una programació de qualitat, sinó que també es garanteixi que tots els igualadins i igualadines se sentin partícips d’aquest esdeveniment. La festa ha de ser per a tothom, no només per a uns pocs.

La Festa Major hauria de ser un moment d’orgull col·lectiu. La festa, com he exposat a l’inici, és l’esdeveniment en el qual les viles, pobles i ciutats es transformen en un espai obert que reuneix la seva ciutadania amb il·lusió al voltant d’una varietat d’actes culturals, festius i tradicionals. A Igualada, però, aquesta festa cada vegada dilueix més en molts el sentiment de pertinença a aquesta ciutat i, per aquest motiu, és fonamental un esforç per revitalitzar-la, assegurant que tothom hi pugui trobar el seu espai, independentment de l’edat, els gustos o el barri on visquin. Només així es podrà garantir que aquesta celebració esdevingui un veritable reflex de la ciutat i que, any rere any, segueixi sent un esdeveniment especial per a tots els igualadins i igualadines.

Víctor Recio Rodríguez