Amb la darrera visita guiada el proppassat diumenge 27 de gener de 2024, han finalitzat un seguit d’actes de commemoració dels 160 anys de la constitució de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, una de les entitats més antigues i arrelades a la nostra ciutat. A més a més d’aquestes visites, a l’estiu es van exhibir dues exposicions gairebé simultànies, una a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i una altra al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i una altra de cloenda a finals d’any 2023, al mateix Ateneu.
Membres de CERCA (Grup de recerca en ciències socials), vam visitar les exposicions i assistir a les visites de l’Ateneu Igualadí, per la seva importància a la ciutat, els diferents moments que ha viscut i la massa social que ha arrossegat. Tot rememorant l’esperit dels qui el van fundar i presidir, que hi van creure, en van finançar la construcció, s’hi van formar, el van defensar i el van recuperar, hem de dir que no hi vam trobar el què ens esperàvem, que no és altra cosa que un veritable aprofundiment en les arrels lligat a l’eficàcia en el tractament de la documentació de l’arxiu de l’entitat i de l’escola.
Per entendre-ho millor, cal retrocedir i fer memòria de com es va arribar a la celebració del 150 aniversari. Aquell moment va ser un punt d’inflexió en la difusió de l’arxiu de l’Ateneu; es va projectar un documental de recerca: L’Escola de la meva vida, impulsat, realitzat i produït pel grup CERCA, i va tenir lloc una xerrada sobre la Història en imatges de l’Ateneu Igualadí que va culminar amb l’edició d’un llibre: Història documental de l’Ateneu Igualadí.
Tot això va ser possible perquè l’any 2010 s’inicià la catalogació de les fonts documentals de l’arxiu, poc després es va fer una crida per entrevistar antics alumnes i es va iniciar el projecte de fonts orals de les Escoles de l’Ateneu i també per que des del 2014 es va dur a terme la digitalització sistemàtica dels documents i fotografies finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de les subvencions anuals de l’OSIC.
L’arxiu de l’Ateneu complementa i fins i tot amplia i matisa perfectament la història de la ciutat d’Igualada i de Catalunya. Cal dir a més que l’arxiu digital va generar consultes per a treballs de recerca d’arreu de l’estat, i es va produir més d’un retorn; de la mateixa manera, els antics alumnes van aportar documents… i fins i tot una nina de draps vestida amb la bata escolar! Així doncs, l’arxiu ha estat un incentiu per ampliar coneixements sobre l’entitat, ja que es va anar nodrint de donacions de documents i resultats de recerques, esdevenint així una peça interactiva.
Considerant tot l’anterior, ens estaria bé conèixer els motius pels quals no s’ha estimat oportú aprofitar el potencial que hi havia en el material de l’arxiu. Com és que s’ha optat per mostrar, al nostre entendre, la història d’aquests 160 anys d’una forma parcial que sembla respondre a criteris d’immediatesa. Com és que la quantitat del material i els continguts inèdits de l’arxiu de l’entitat -recopilats, indexats, digitalitzats i endreçats- s’ han presentat obviant la feina feta amb dedicació i entrega, sense ni tant sols comunicar-ho a la persona que en va ser responsable des de l’entitat, fins la cessió a l’ACAN?
Pel que fa a les visites guiades a l’Ateneu, creiem que és una pena que els visitants no poguessin gaudir del documental l’Escola de la meva vida (disponible online amb aquest mateix títol), en el qual hi van participar molts ex alumes que amb els seus testimonis, la reivindiquen amb orgull de pertinença deixant molt clar que es tractava d’una escola moderna, progressista i diferent a la resta de les de l’època, i que, tanmateix, al ser testimonis directes, validen aquesta realitat.
Presentem aquest escrit per convidar a la reflexió: la feina feta no fa destorb, i estem convençudes que el potencial de l’arxiu de l’Ateneu i la valorització de les entrevistes fetes, tot això pot quedar plasmat en d’altres ocasions i nous formats, per tal que tothom en gaudeixi i pugui fer-s’ho seu, i que les energies esmerçades en fer tasques ben fetes quedin reconegudes, apreciades i aprofitades.
Roser Grau, Mònica Oliva, Carme Palmés i Rosa Sáez, membres de CERCA
