El món gira i el canvi es fa notar. Part d’aquest canvi, d’aquesta revolució, d’aquest trencament de l’statu quo, l’estan fent possible les dones. L’impacte polític i social que tenen les polítiques amb perspectiva de gènere, permet una mirada àmplia sobre un futur de plena emancipació de la dona. En els últims anys, la posició femenina ha millorat en el món de l’empresa, de la política, del treball… però no tant com es podria haver millorat. El feminisme, doncs, ha de ser més ambiciós que mai de cara als propers reptes als que ha de fer front. Si bé es cert que s’han aconseguit coses, no són totes les coses que encara es volen aconseguir. Encara avui, en moltes de les nostres societats, hi ha dades alarmants, i inconcebibles en ple segle XXI, en quant la posició de la dona en el món. Citem-ne algunes: fins a 750 milions de dones i nenes es van casar abans dels 18 anys; fins a 200 milions de dones i de nenes, de 30 països diferents, van ser sotmeses a l’ablació genital femenina; 39 països poden impedir legalment treballar a les dones; 49 països no tenen una legislació que protegeixi a les víctimes de violència de gènere; el 19% de les dones i de les nenes, de entre 15 i 49 anys, ha patit violència física i/o sexual per part de la seva parella; en 46 països, les dones representen un 30% de la realitat parlamentaria; només el 52% de les dones casades o en unió, pren lliurement les decisions relatives a les relacions sexuals, a l’ús d’anticonceptius o a l’atenció mèdica (dades oficials de l’ONU, recollides a l’Agenda 2030, específicament a l’Objectiu 5, sobre aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i les nenes.
Queda molt per fer. Les fites que s’han aconseguit en els últims decennis no són res si no es mantenen en el temps. Cal fer autocrítica i ser més ambiciosos per millorar-les. El moviment feminista és l’arrel de l’impacte polític i social que han de tenir els programes polítics amb perspectiva de gènere. Per això, aquest 25 de novembre, en el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, recordem a les que ja no estan, i acompanyem a les que segueixen lluitant a contracorrent. Tal i com deia Rosa de Luxemburg, «qui no es mou, no sent les cadenes». Les dones segueixen movent el món. El canvi serà amb elles, o no serà.
Javier Recio i Rodríguez
