Un vell proverbi de l’independentisme català resa que “l’autonomia que ens cal és la de
Portugal”, agosaradament em permeto la llicència de versionar-lo de la següent manera:
“El sindicalisme que ens cal -per l’autonomia que ens cal- és el de la Intersindical”.
Al llarg de l’experiència política de la nostra generació, l’horitzó polític de la ruptura amb el
règim mitjançant la independència de Catalunya i la construcció dels Països Catalans ha
estat una constant. Nombroses són les veus que reclamen “fer la independència” o “tombar
el règim del 78”, frases amb un elevat contingut polític de caràcter rupturista vers l’statu quo.
I això com es fa? Què vol dir “ser independents com a país” o “ser sobirans com a poble” a
principis de la dècada dels vint del segle XXI?
Joan Coma -regidor a l’Ajuntament de Vic i ajusticiat per l’Estat Espanyol- recordava a la
classe política catalana i al règim constitucional espanyol que “per fer una truita, cal trencar
els ous”. Hom va interpretar aquesta declaració com una crida a la desobediència
institucional davant la farsa d’una transició nacional sense sentit, un crit d’alerta davant
l’absurditat de fer una independència “de la llei a la llei”.
El cert és que el temps ha donat un nou significat a aquelles paraules del regidor cupaire a
la ciutat dels sants: no tan sols cal trencar els ous per fer una truita. Ens cal també tenir a
punt i calent l’oli de la paella, ens cal estar preparats per batre’ls.
Ens cal, en definitiva, haver fet els deures. No hi haurà ruptura possible si institucions i
societat civil no hem preparat les condicions necessàries. Cal construir alternatives a la
dominació i a l’ocupació espanyola d’aquesta part del país.
Aquí és on apareix el late motiv d’aquest article, la necessitat d’articular un sindicalisme
català independent per una Catalunya independent. D’engreixar la Intersindical no per tan
sols normalitzar la llengua o les majories polítiques als centres de treball sinó per demostrar
que l’independentisme és útil per la classe treballadora. Us imagineu guanyar drets en
català organitzant-nos des dels centres de treball de Catalunya? Us imagineu un
sindicalisme que no estigui lligat als interessos polítics del Gobierno de España sinó als
interessos dels treballadors anoiencs?
Aquests dies, la Intersindical començarà a l’Anoia una campanya d’expansió. Estic segur
que veureu algun cartell pel vostre entorn, pareu-vos-hi i mireu-vos-el.
El sindicalisme català us estarà cridant: vol defensar els vostres drets com a treballadores i
treballadors, com a catalanes i catalans. I tu, què hi diràs?
Martí Claret
Secretari d’incidència juvenil – Intersindical Anoia
