Augment alarmant dels joves addictes a les apostes ‘online’ tant esportives com d’altres tipus com el pòquer. La Unitat del Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge va registrar el passat 2012 un increment de consultes per problemes amb les noves tecnologies, que representen ja el 26,5% del total. Un 10,56% té a veure amb l’addicció a noves tecnologies, videojocs i xarxes socials i un 12% a apostes per Internet. La cap de la Unitat, la doctora Susana Jiménez, ha explicat que el perfil d’aquests pacients és el d’un home d’entre 30 i 35 anys i amb estudis universitaris. Habitualment aquestes persones no havien tingut problemes anteriors amb el joc.

Cada cop són més els joves que fan apostes per Internet ja sigui en l’àmbit esportiu com en jocs com el pòquer. En un principi aquesta és una activitat merament lúdica però en alguns casos això esdevé un problema. Això passa quan la persona «està constantment preocupada en com aconseguir diners per continuar jugant i tapar els deutes», quan aquesta activitat li provoca un impacte en la família i l’afectat intenta amagar-ho. «Quan el joc deixar de ser un entreteniment i passar a ser una necessitat», resumeix la doctora.

Segons l’experta, les persones joves tenen un ampli coneixement sobre les noves tecnologies, que «tenen un atractiu i produeixen una gratificació i estimulació molt important». Aquest element facilita posar en contacte amb el joc a persones que fins ara no havien realitzat aquest tipus d’activitats. Jiménez afirma que fins ara el 80% de les consultes que tenien eren per pacients amb problemes amb les màquines escurabutxaques, bingos o casinos, ara en canvi s’ha produït un «canvi de perfil força significatiu» cap a pacients addictes al joc a través de l’ordinador.

«Les noves tecnologies posen en contacte amb el joc amb aposta perquè són més atraients i estimulants per aquest sector de la població més jove i amb estudis universitaris, que segurament no s’haguessin sentit atrets per les escurabutxaques o altres jocs presencials», ha declarat.

Es tracta doncs de persones que fins ara no havien tingut problemes amb les apostes o els jocs presencials sinó que «han descobert el pòquer o les apostes» a l’ordinador i no són jugadors d’altres tipologies. En alguns casos però si que hi ha pacients que combinen ambdues tipologies però Jiménez assegura que no és el patró habitual.

Factors personals i socials de risc

Hi ha determinats factors de risc que poden predisposar una persona a acabar tenint problemes de ludopatia. Jiménez els cataloga en tres tipologies: psicològics, socials i biològics. Entre els primers per exemple se situen tenir una alta impulsivitat, la necessitat de cercar sensacions fortes, patir dificultats per afrontar conflictes i baixa autoestima. Entre els socials, viure en un entorn que hagi afavorit el joc des d’edats molt precoces o haver patit situacions estressants o traumàtiques també esdevenen un risc.

En aquest sentit, explica que per exemple un dels factors que pot fer que una persona adopti conductes patològiques amb el joc, que fins ara havia tingut un rol social en la seva vida, és la mort d’un familiar proper.

Ser conscients del problema

El primer pas per aconseguir sortir d’aquesta addició és ser conscients del problema. La doctor explica que fa anys la majoria dels pacients anaven a la seva consulta per «pressió familiar» però no acceptaven que tenien un problema. Assegura que això ha canviat en els últims anys i actualment «la majoria ve convençut» i sap que la seva relació amb el joc no és l’adequada.

Ha apuntat però que això no passa entre els joves addictes a les xarxes socials o els videojocs ja que aquests si van a la consulta ho fan per la pressió de la família però «sense cap consciència del problema» que pateixen. «Això complica molt el tractament», apunta Jiménez.

La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos i que té per objectiu principal aconseguir l’abstinència. Si s’aconsegueix, es passa a una segona fase de control que consisteix en visites al mes i després als tres, sis, un any i dos anys per constatar que no hi ha recaigudes.

Actualment gairebé un 75% dels pacients finalitza el tractament amb bons resultats. Hi ha entre un 26 i un 30% que pateix alguna recaiguda durant el mateix però Jiménez destaca que això no vol dir que fracassi sinó que alguna situació el porta a recaure en el joc, situació però que ha destacat que pot ser fins i tot «terapèutica» perquè fa que l’afectat se n’adoni que encara no està curat.

Un cop més el patró és diferent entre els addictes als videojocs i les xarxes socials perquè al no tenir consciència del problema cal que durant les primeres sessions del tractament no es busqui tant l’abstinència sinó que aquest s’encamina a que la persona sigui conscient que té un problema i que necessita ajuda.

La doctora alerta que s’està davant d’un greu problema que pot tenir conseqüències molt negatives i per això ha instat a revisar la publicitat sobre les apostes que es fa actualment. Ha celebrat que des de la Direcció General d’Ordenació del Joc s’hagi creat una comissió per treballar el joc responsable. Ha considerat també molt necessari dissenyar estratègies per protegir col·lectius vulnerables.

La manca de crèdit per la crisi redueix les consultes

Per últim, la doctora ha reflexionat sobre els efectes que la crisi econòmica ha tingut en aquesta patologia. Així, Jiménez ha explicat que durant els primers anys, 2008 i 2009, es va produir un increment de les consultes perquè hi havia més gent que utilitzava el joc com a element de fugida davant de situacions complicades com l’atur o bé perquè buscaven solucionar els problemes econòmics.

A partir del 2010 però la manca d’accés al crèdit va provocar l’efecte invers: una disminució de les consultes per addicció al joc. Jiménez detalla que això no vol dir que hi hagi menys gent amb problemes o que aquests s’hagin solucionat sinó que el fet que els familiars ja no puguin facilitar diner a la persona addicta o que aquesta no pugui demanar un crèdit ràpid «complica que puguin continuar jugant».