Joan Pinyol
L’any 1990 el govern de Felipe González va profanar 502 cossos dins la Basílica del Valle de los Caídos que el 1965 la dictadura havia robat d’una fossa del cementiri de Lleida i que havia traslladat en benefici propi i sense comunicar-ho mai a les famílies. Els socialistes podien haver-les avisat dos anys abans dels JJOO de Barcelona i podien haver entregat aquestes víctimes del feixisme espanyol, però van continuar la cruel praxis del franquisme. Entre aquests cossos hi havia el del meu avi Joan. No els ho perdonaré mai.
L’any 2010 el govern de Rodríguez Zapatero ens va marejar de valent. Ens va negar una subvenció en matèria de Memòria Històrica per poder exhumar el seu cos i tornar-lo a la nostra població d’origen. Després ens va convidar a presenciar l’obertura de les criptes per part d’un equip de forenses per comprovar en quin estat es trobaven els cossos i la viabilitat de treure’ls d’allà. Tot i que els cossos -que com el del meu avi Joan, ara a la cripta del Pilar-, es trobaven en un estat que permetia llur identificació, al final tot plegat va quedar en un no-res llastimós. Zapatero, voluntat política zero. No els ho perdonaré mai.
I des de fa un temps hem assistit a l’espectacle mediàtic del govern socialista de Pedro Sánchez, que ha agafat la disfressa de sensible a la memòria històrica i ha tornat a jugar amb els nostres sentiments d’una manera tan injusta com anormal. Permetent l’exhumació d’un cos d’aquell parc temàtic del feixisme a l’única família que no el volia i desoint els nostres precs una vegada més. Nosaltres volem treure l’avi d’allà i no ens ho permeten. No els representa posicionaments ni vots ni neteja d’imatge pública. I finalment han tret la mòmia de la piràmide feixista. D’una manera injusta que ens ha indignat i ens ha encès molts els ànims.
Som esclaus d’un Estat espanyol que no només no ha sabut girar full de quaranta anys d’una història despòtica, cruel i trista, sinó que encara s’hi recrea en ple segle XXI. Treure el genocida amb honors d’estat i damunt les espatlles dels familiars que s’han enriquit amb l’espoli d’aquell malànima, és un insult a la intel·ligència humana i als sentiments de tots aquells, com els de casa, que vam ser víctimes del feixisme de Franco.
Llum i honors per al dictador, i ombra i oblit per als defensors del govern legítim de la República als anys 30. Aquest és el PSOE. Permissivitat davant l’exaltació del que va causar tantes morts innocents i deixadesa cap als que plorem la llunyania de l’avi i la crueltat davant el fet que els dèspotes continuen retenint el seu cos.
Indignació majúscula davant un franquisme, el del PSOE, en una unitat d’acció també amb el PP, C’S i VOX que s’està fent molt llarg. Massa llarg! Inhumanament perpetu.
