El problema de l’aigua és fa cada vegada més gran, perquè darrere de l’aigua hi ha interessos econòmics i vitals. Hi ha qui pensa que la festa dels globus és un diamant en brut, però on hi ha una vertadera riquesa és a l’aigua dels nostres habitatges, i les grans multinacionals com el Grup Agbar ho saben. Per això, des de que la plataforma Aigua és Vida Anoia va denunciar el problema de la irregularitat en la concessió d’Aigua de Rigat S.A a Igualada, el problema de l’aigua ha esdevingut una lluita entre la plataforma i el govern d’Igualada. Abans de decantar-nos definitivament, analitzem el problema a partir de dades públiques de les que disposem.    

1) En primer lloc, cal dir que l’auditoria que l’Ajuntament d’Igualada està realitzant actualment ja ha rebut les crítiques pertinents per part de la plataforma Aigua és Vida Anoia, les quals es concentren en un punt: el regidor i tinent d’alcalde d’Igualada, Jordi Pont, n’és el supervisor. És cert que com a part del govern de l’Ajuntament d’Igualada el regidor ha d’estar a Aigua de Rigat S.A. (ell o un altre regidor), però també és cert que el regidor cobra tant per l’Ajuntament com per Aigua de Rigat S.A. i, per tant, hi ha un conflicte d’interessos evident: el regidor defensarà els interessos d’Igualada o els d’Aigua de Rigat S.A.? El problema queda evidenciat, perquè qui és auditat no pot ser auditor, o al menys no només ell. Per això la plataforma d’Aigua és Vida Anoia aposta per un auditor extern que asseguri l’objectivitat de l’auditoria, en aquest cas l’expert Joan Gaya, el qual col·labora en l’auditoria i el procés de municipalització del servei de l’aigua de la ciutat de Terrassa.

2) En tant que l’auditoria comença en certa manera deslegitimitzada, he pensat fer alguns càlculs a partir de les dades a les que tothom té accessibilitat. Si busquem informació d’Aigua de Rigat S.A. veurem que és una empresa mixta formada en un 68’46% per Sorea, del Grup Agbar, i el 31’54% per l’Ajuntament d’Igualada, la qual presta servei a Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt i Copons, amb uns beneficis d’aproximadament 700.000 euros anuals. Si fem uns petits càlculs a partir de la informació que ens ofereix la web de Sorea i l’IDESCAT obtindrem les següents dades:

a. Segons l’IDESCAT, el valor aproximat de la suma del total d’habitatges al 2011 a les que Aigua de Rigat S.A. presta servei és de 30.308 habitatges. Així, el número d’habitatges quedaria distribuït de la següent manera:

b. Per tal de saber quin és el benefici aproximat que Aigua de Rigat S.A. s’endú de cada municipi, cal realitzar la següent operació: dividir els 700.000€/anuals de beneficis d’Aigua de Rigat S.A. entre els 30.308 habitatges. El resultat és aproximadament de 23€/anuals de benefici per habitatge, i dic aproximat ja que el servei no només es presta als habitatges i perquè el número d’habitatges s’haurà modificat, de la mateixa manera que cada municipi té els seus propis preus sobre l’aigua. Així, per saber quin benefici s’endú l’empresa mixta de cada municipi hem de multiplicar els 23 euros anuals pel número d’habitatges de cada municipi, i veurem que Aigua de Rigat S.A. obté aproximadament els següents beneficis de cada municipi:

c. Hem de recordar que Aigua de Rigat S.A. la formen en un 68’46% Sorea, del Grup Agbar, i en un 31’54% l’Ajuntament d’Igualada. De cada municipi ambdues parts obtenen uns beneficis en relació al seu percentatge corresponent. A la taula següent podem observar quin és el valor relatiu que de cada municipi n’obtenen les dues part d’Aigua de Rigat S.A.:      

d. Com podem apreciar a la taula, Igualada està guanyant de la resta de municipis uns 74.500 euros anuals, però Sorea s’endú anualment d’Igualada 315.483 euros. Sumant, ja observem que si el servei d’aigua fos municipalitzat a Igualada, aquesta perdria els 74.500 de la resta de municipis, però en guanyaria el 68’46% de la part proporcional de Sorea, és a dir, 315.483 euros anuals més el 31’54% de la part d’Igualada, és a dir, els 145.345 euros anuals: amb aquestes dades, si Igualada municipalitzés el servei obtindria uns beneficis de 460.828 euros anuals i no de 220.000 com ho fa actualment.

3) Un cop hem vist quins són els beneficis d’Aigua de Rigat S.A., podem abordar el tercer i últim punt, el qual fa referència al preu que els anoiencs afectats estem pagant per l’aigua. Com que Aigua de Rigat S.A. és una empresa mixta formada per Sorea (68’46%) i l’Ajuntament d’Igualada (31’54%), les decisions referents a la prestació del servei de l’aigua es prenen amb el consens entre ambdues parts. Per aquest motiu, i en tant que l’empresa Aigua de Rigat S.A. té uns beneficis d’aproximadament 700.000 euros anuals, no només és discutible una pujada del preu de l’aigua tant a Igualada com a la resta de municipis, sinó que és totalment possible la seva baixada:

a. Anteriorment hem calculat que els beneficis per habitatge d’Aigua de Rigat S.A. són de 23 euros anuals aproximadament. És cert que cada municipi té els seus propis preus sobre el servei de l’aigua, però si utilitzem dades generals podem concloure que els municipis poden realitzar una baixada de preus.

b. Per exemple, si Igualada municipalitzés el servei de l’aigua, les famílies es podrien estalviar entre un 9% i un 12%, però si l’Ajuntament finalment acaba per no municipalitzar, l’Ajuntament d’Igualada també pot realitzar una baixada de preu, de la mateixa manera que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit realitzar una baixada de preu de l’aigua en un 2,39%. Cal recordar que en el cas de Barcelona la companyia subministradora és Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A., una empresa mixta participada per Agbar amb el 70%, La Caixa amb el 15% i l’altre 15% pertany a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així doncs, si Barcelona amb un 15% de l’empresa vol reduir un 2’39% el cost de l’aigua, Igualada amb un 31’54% de participació en Aigua de Rigat S.A. també pot realitzar una baixada de preu del consum als habitatges.

Cadascú pot realitzar les conclusions que vulgui i fins que l’auditoria no estigui del tot realitzada i amb plenes garanties d’objectivitat, aquestes són les dades de les quals disposem, però hi ha quelcom que és cert: els intermediaris sempre encareixen el producte. No obstant, crec que l’Ajuntament d’Igualada té capacitat suficient com per aconseguir una reducció dels preus de l’aigua als ciutadans, a la vegada que també té la capacitat de realitzar una consulta ciutadana, com fa l’Ajuntament de Terrassa, per tal de saber quina és la voluntat dels igualadins referent al servei que desitgen. L’auditoria esdevé una eina imprescindible en aquest procés de regularització i presa de decisions, en la mesura en que una auditoria totalment objectiva permetrà analitzar crítica i neutralment l’estat del servei que actualment rebem d’Aigua de Rigat S.A. Per això és imprescindible que el tinent d’alcalde Jordi Pont faci un pas al costat i l’Ajuntament permeti la col·laboració d’un extern.