El present, molt sovint, és la repetició eterna del passat. Aquesta afirmació es converteix en un fet quan, recorrent a figures i fets del passat, observes que la política no ha canviat mai formalment. Un dels motius pels quals des de la filosofia es recorre a la mort de Sòcrates és per la injustícia, no tant de morir per uns ideals, sinó dels atacs a la vida personal de qui discrepa en comptes de donar arguments raonables.

Normalment es diu que Sòcrates va ser jutjat per corrompre als joves, per introduir divinitats noves i no reconèixer les de la ciutat d’Atenes, però aquesta és la història que varen explicar els qui van condemnar a Sòcrates. Si contextualitzem la figura de l’atenenc veurem que intentava fer reflexionar als ciutadans a partir de la demostració lògica. Aquesta pràctica consistia en realitzar una sèrie de preguntes al voltant d’un tema concret o d’una idea central: Sòcrates demostrava que el saber dels individus mai és absolut, sinó una opinió personal en la mesura en que entra en contradiccions, fet que fa que les grans idees quedin reduïdes a l’absurd. Aquesta pràctica es va estendre per Atenes fins al punt d’arribar a criticar a la mateixa democràcia atenenca.

La condemna de Sòcrates per corrompre als joves va ser la màscara moral que excusava la realitat de les voluntats de l’Assemblea atenenca. Així doncs, Sòcrates estava deslegitimant l’establishment atenenc. Com que no era delicte a la democràcia d’Atenes fer pensar a la gent i ser crític, els opositors de Sòcrates van decidir culpar-lo de corruptor i traïdor d’Atenes. Sòcrates era un corcó que molestava als que volien vendre Atenes a Esparta i als que volien canviar la democràcia per una oligarquia.

La condemna de Sòcrates va ser l’acte fundacional de la filosofia occidental, el naixement de les tesis polítiques i morals de Plató i de tota la tradició occidental: des de Plató fins a Derrida, Sòcrates és el màrtir de la veritat, i avui dia continua representant la figura de màrtir, perquè avui dia es segueix condemnant a qui critica amb arguments les raons que s’entenen com a obvies. Per tant, la mort de Sòcrates no només ocupa la figura de màrtir, sinó també la constatació de que en política guanya, no qui té la raó, sinó qui menysprea i degrada al seus oponents. La nostra política actual està acostumada a ser maltractada ja que encara trobem normal que alguns representants polítics menyspreïn i degradin la vida personal d’altres representants, en comptes de realitzar debats en profunditat. És el recurs del maltractador, de l’indecorós, de qui utilitza arguments de “baixa estopa” per tal de no enfrontar un debat del qual no se’n podet sortir amb arguments raonables.

Aquest tipus de menyspreu es realitza a totes les institucions, des de la Generalitat fins als Ajuntaments, i la Conca d’Òdena en té alguns exemples d’aquesta violència dialèctica, representada massa sovint pels seus i les seves alcaldesses. Aquestes línies van dedicades a alguns d’ells que, sense saber distingir entre “persona” i “representants polítics”, trien ridiculitzar i menysprear la vida personal dels oponents polítics, en comptes de fer debats i crítiques per desmuntar les veritats que els hi cauen a sobre: davant les atrocitats, hem de prendre partit, perquè el silenci estimula als botxins.