El de l’empresa és un món essencialment masculí, tant en percentatge de presència en càrrecs directius com en la seva visibilitat. Sense bandera feminista, ni reclamant quotes ni paritat. Amb la intenció de treure la capa d’invisibilitat a les dones empresàries i directives de l’Anoia, la patronal de la comarca ha estrenat una secció que les aplega. A l’agenda també tenen treballar per a la formació, per la reforma horària i per la conciliació de la vida laboral amb la familiar.

Conciliar

Aquest és, de fet, un dels grans reptes als que s’han d’enfrontar unes dones a les que, a més, la societat atorga el paper de principals responsables de les tasques de la llar.  I és el primer tema que surt en una conversa que mantenim amb sis de les divuit dones que formen el grup tractor d’UEA Inquieta, que és el nom amb el que s’han constituït com a comissió de la Unió Empresarial de l’Anoia. Obre foc la gerent de l’entitat, Paula Arias, que reconeix que “he hagut de fer molts sacrificis” i que “és dur”, tot i que la dedicació que li exigeix el càrrec “no em fa sentir mala mare, l’important és la qualitat del temps que passo a casa”. En aquest sentit, Arias lamenta que “moltes vegades et sents jutjada per les mateixes dones”.

Elisabet Seuba també veu “una difícil combinació” la família, l’esport i el dia a dia de l’acadèmia d’idiomes que va obrir a Igualada després de passar nou anys als Estats Units. Va arribar-hi per internacionalitzar l’empresa igualadina Paellador i va acabar dedicant-se a la docència, camí que ha continuat a la capital de l’Anoia.

Stephanie Marko, fundadora de l’empresa Stikets -dedicada a la venda online d’etiquetes-, reivindica que la funció d’UEA Inquieta serà “aplanar el terreny a les dones” en el futur. Marko, nascuda als Estats Units, explica que allà “la família depèn de la mama” i que aquest patró ho condiciona tot. Marko cita un cas d’una empresa “jove i avançada” en el que un home vol marxar perquè el seu fill està malalt i la reacció de la resta de l’equip és “i la teva dona?”.

Reforma horària

No és el remei a tots els mals, però començaria a posar-hi solució. Totes sis defensen que la racionalització dels horaris, acostant-los als hàbits europeus, milloraria la qualitat de vida de tothom. Ara per ara, com exemplifica Paula Arias, “si arribem a casa a les 8 del vespre és perquè l’entorn convida”. En la mateixa línia, Elisabet Seuba explica que el 90% dels alumnes els té entre les 5 de la tarda i les 10 de la nit i que els últims alumnes “estan molt cansats”.

Stephanie Marko explica que a la seva empresa comencen la jornada laboral “després de deixar els nens a l’escola” i l’acaben just per anar-los a buscar a les 5. La clau és “perquè tot s’adapti a la família” i perquè el mode de treball, al núvol, els permet completar feines des de casa.

Marta Calzada, copropietària d’una immobiliària, reconeix que feia jornades laborals llargues amb les que “et senties malament com a mare”. Ara fa jornades intensives, dinant a la feina, i tenen l’objectiu d’anar avançant l’hora de tancament. De moment, tanquen a les 8 del vespre. Eva Panicello creu que “és una qüestió d’educació”, però adverteix que “el canvi costa molt”. En tot cas, l’economista considera que cal “canviar la mentalitat, no tant de seguir un horari com enllestir la feina”.

Invisibles

L’enginyera industrial Inés Lumbreras explica que a classe eren només cinc noies, però que totes cinc van acabar la carrera. Una prova de que “les dones tenim una forma de treballar que ens impliquem molt”. Lumbreras reconeix que el de l’enginyeria també és un món masculinitzat i que als clients “se’ls fa estrany tenir una enginyera a davant” i “si tens un home al costat acabes sent invisible”.

L’economista i assessora d’empreses Eva Panicello sosté que “una dona, per arribar al mateix lloc que un home ha de treballar molt més”. Va ser la única dona directiva d’una gran empresa i, com Lumbreras, opina que “a vegades si que ets invisible”. Després de plegar es va associar per crear un servei d’assessorament a emprenedors i empreses i, amb altres socis, ha creat una marca de roba esportiva que omple un forat que hi havia al mercat de roba per a dones ciclistes, com ella. Panicello aplica a UEA Inquieta un proverbi africà: “si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar lluny, ves acompanyat”.

Marko defineix la d’Igualada i l’Anoia com una “societat molt tancada” i posa com un dels exemples que “a darrera d’un home empresari hi ha una dona”. Marta Calçada, copropietària d’una immobiliària, ho subscriu i raona que moltes empreses de la zona són familiars però que l’home és el més visible de la parella. Calçada creu que “nosaltres som més practiques i mes expeditives i ells tenen més temps i són més visibles”.

Amb accent de dona

Encara que sigui com a mecanisme d’autodefensa, l’optimització del temps sembla un dels valors de la dona a l’empresa. Stephanie Marko el desenvolupa amb un exemple: “quan ets una dona i tens fills vas per feina, les reunions són molt més curtes, perquè tens  mil coses a fer i sempre estàs mirant el rellotge. Quan vas a reunions amb homes, que tenen tot el dia, pot passar una hora abans no arribes al punt, perquè tota la resta de la seva vida esta feta”. La familia fa que, per a Marko, les dones siguin “molt bones creant equips i treballant en equip”. Eva Panicello afegeix que “som resolutives i tenim visió a llarg termini, som planificadores” i Paula Arias conclou que “no ens podem equivocar i voler pensar com a homes, perquè perdrem allò que aportem a les organitzacions”.