Et terme professió habitual, especialment si parlem de professió habitual respecte a la Incapacitat Permanent Total per a la professió habitual, és un terme que s’està quedant obsolet. La Seguretat Social considera que una IPT és aquella que inhabilitat al treballador per a la realització de totes o de les tasques fonamental de la seva professió però que li permet dedicar-se a altre professió diferent de la seva.
Aquest tipus d’incapacitat comporta serioses polèmiques i discussions jurídiques. L’esperit del legislador a l’hora de crear la IPT va ser l’existència de la professió habitual. Es començava d’aprenent en una feina que donava el sustento i s’acabava d’especialista fins l’ocàs laboral . Si entremig sorgia una IPT no havia dubte respecte a quina era la seva professió habitual.
La manca de treball per a tots fa que la vida laboral d’un treballador o treballadora sigui “molt rica” en experiències…diverses i sobretot precàries. Abans aquesta experiència laboral en feines temporals i introductòries eren pròpies de l’etapa d’aprenentatge laboral i conduïen a una feina fixa i ben definida. La seva pèrdua ha comportat canvis i adaptacions continus i a acceptar feines que, en principi, no figuraven en l’horitzó laboral de ningú.
Tants canvis condueixen a desdibuixar la “feina habitual” el que fa pensar que aquesta va camí d’extingir-se. Per posar un exemple, un treballador que hagi estat paleta, amb la crisi del totxo pot haver passat per diverses situacions i professions laborals. cambrer, gerocultor, pintor, peó, etc., i tenir una IPT mentre treballava de peó. La Seguretat Social abans i ara considera com a professió habitual, aquella en la què es produeix la incapacitat. La casuística pot ser molt variada però el què es segur és que en aquests moments de Crisi, abunden situacions on la professió habitual, en el moment de la incapacitat és, inexistent i falsa. El perjudicat, com sempre, el treballador.
L’adaptació laboral, en el sentit d’acceptar feines que no coincideixen amb la professió habitual, és un fet més corrent del que podem creure. Per descomptat, encara gràcies de poder tenir feina però si les coses no canvien farà falta demanar canvis legislatius en la manera d’entendre la professió habitual per no trobar-se amb pensions desastroses.
