Roser Claramunt – Psicòloga Coach especialitzada en Mindfulness i PNL
www.roserclaramunt.com
Hi ha diferents raons que et poden portar a dir sí, quan realment sents que voldries dir no. Moltes vegades és per por al què diran o pensaran, o al fet que l’altra persona no ens accepti, etc. La comunicació assertiva és la forma més eficaç de comunicar-se, i suposa defensar els teus drets, expressar les teves opinions i fer suggeriments de forma clara. Respectant el que sentim, i respectant a l’altra persona. Als cursos on parlo de comunicació eficaç, sempre surt l’assertivitat, i sempre dic que “amb educació es pot dir tot”. Tot i que a mesura que es compleixen anys, ser assertiu costa menys, és una habilitat que es pot aprendre a practicar més i que és necessària pel benestar emocional.
Si la persona, se sent bé, no cal canviar. El repte és quan la persona diu sí, i interiorment sent que hauria d’haver dit que no, es culpabilitza, etc. O quan puntualment, diu no i se sent malament pel fet de dir no.
6 POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES del fet de no expressar realment la teva opinió o de cedir constantment:
1. Malestar emocional: ansietat o tristesa.
2. Baixa autoestima i autoconfiança.
3. Sensació que els altres s’aprofiten o abusen de tu. Si moltes persones recorren a tu en excés, és perquè els has acostumat així. El primer dia potser els sobtarà. Prova-ho, i veuràs que no passa res.
4. Sentiment de culpa per no ser capaç d’expressar els teus desitjos reals.
5. Sensació d’insatisfacció.
6. Explosions d’ira o ràbia. Potser “esclates” per alguna cosa sense importància, a causa de l’acumulació prèvia.
6 PAUTES PER COMUNICAR DE FORMA ASSERTIVA
1. Elimina els pensaments negatius sobre el que pensarà l’altra persona o si et sentiràs malament en dir no. Cal fer prevaler també els teus drets. I tu tens el dret a dir el que penses. Amb bona educació es pot dir tot.
2. Accepta que l’altre no et pot endevinar el pensament. No pressuposis que els altres han de saber tot el que et sap greu o esperes d’ells
3. Pensa i centra’t en el teu objectiu. Què necessites/què vols.
4. Escull el moment adient. A vegades la situació requereix dir-ho en un lloc tranquil o esperar que l’altra persona estigui en un moment tranquil, etc.
5. No esperis que l’altre entengui o justifiqui la teva conducta. Únicament estàs informant de la teva opinió, i no té per què ser compartida.
6. Pensa i escriu el que diràs en primera persona. No és el mateix dir “Tu m’has tractat malament aquesta setmana” que dir, “Em sento molt malament de la forma amb la qual m’has tractat aquesta setmana” i estructura el missatge en 4 parts:
ELS FETS (no judicis)…….
ELS SENTIMENTS…….
LA CONDUCTA QUE ESPERES / LA SOLUCIÓ …….
CONSEQÜÈNCIES……
És a dir, el que caldria és explicar els fets que ens molesten sense jutjar, els sentiments que això ens genera (perquè l’altra persona no ho hagi d’endevinar o pugui interpretar erròniament), la conducta que volem que tingui l’altra persona i les conseqüències. “Molt sovint em demanes ajuda per fer la feina que et pertoca, perquè no et dóna temps o perquè no saps com fer-ho (fets). Estic cansada de fer, a més a més de la meva feina, el teu també (sentiments). Així que, a partir d’ara, intenta fer-ho tu mateix (conducta), i així segur que et serà més fàcil la propera vegada (conseqüències)”.
Si ets de les persones que els hi costa dir no, prova de fer-ho en una situació concreta, i observa els resultats. Sovint, ens adonarem que no passa res, i que hem sigut coherents amb nosaltres mateixos.
