Valero Badia, una vida de pel·lícula

El Cineclub Ateneu va viure, el passat diumenge, un dia especial per la història del cinema a casa nostra. Amb tota una obra mestra sobre el propi món del cel·luloide -”Cantando bajo la lluvia”-, l’entitat igualadina celebrava el seu 36è aniversari i retia homenatge a Valero Badia, projeccionista durant 70 anys a la ciutat, a pràcticament totes les sales de cinema que ha tingut la capital de l’Anoia.

Les seves mans van enfilar la cinta de 35 mm al projector de l’Ateneu amb la mateixa dedicació i devoció per la feina ben feta que en destaquen tots els que el coneixen. Amb 86 anys, Badia probablement s’ha cuidat de la darrera projecció en el format de 35 mm que es feia a Igualada. Els films són ja molt difícils de trobar en aquest format i el propi Cineclub ja fa servir habitualment la projecció digital. Tot i això, el president del Cineclub Ateneu, Ricard Fusté, va ironitzar a l’inici de la sessió que “guardarem el projector, per si de cas passa amb els 35 mm com el que va passar amb els discos de vinil, que després es van tornar a posar de moda”.

Acompanyem a Valero Badia en els preparatius d’aquesta darrera projecció. De fet, tot ha estat preparat abans de forma meticulosa i només queda enfilar la cinta per l’enrevessada maquinària del projector. Un cop feta aquesta tasca, Badia ens explica que el cuquet del cinema ja li venia de petit. Quan era un nen, una castanyera del passatge de l’Ateneu venia uns enginys que portaven fotogrames a dins. En arribar a casa, Badia agafava un lot i projectava aquestes imatges a la paret.

Fent un encàrrec a l’antic Cinema Mundial li van oferir treballar com ajudant a les tasques de projecció. Tenia 14 anys i el sou era de 5 pessetes per la sessió de tarda i la de nit. Es va treure el carnet de projeccionista i es  va fer càrrec de les sessions del Mundial, una tasca que combinava amb la seva feina d’electricista.

Allà va fer treure les tribunes més properes a la pantalla per poder ampliar la pantalla. Eren els anys 50 i arribava el Cinemascope. Badia recorda que el primer film en aquest format panoràmic que es va projectar a Igualada va ser “Picnic”, protagonitzada per Kim Novak. El 1970, Valero es fa càrrec de les projeccions al Kursal. El cinema es construeix ja pensant en els nous formats panoràmics i Badia recorda com la primera pel·lícula que es va passar fou “Al este de Java”, projectada en 70 mm. Valero Badia també va posar la seva experiència per ajudar a muntar cinemes arreu de la comarca.

El veterà projeccionista, que col·laborava assíduament amb el Cineclub Ateneu fins que el món digital va aterrar el cinema, ens explica també perquè el Saló Rosa és blau. De fet, ens diu que originàriament era una sala de ball del propietari del Canaletas que no va acabar de funcionar. La Compañía Regional de Espectáculos es va fer càrrec de la sala i la va transformar en un cinema, amb butaques, pintura i cortinatge blau. Així va romandre fins que va tancar l’any 2011. Badia va projectar al Kursal fins al tancament de les sales, el gener de 2014.

Li preguntem quina és la seva pel·lícula preferida i no podia ser cap altra: “Cinema Paradiso”. La història del projeccionista Alfredo i el petit Toto li escau a aquest home que ens explica que, de fet, “jo no veig la pel·lícula, jo m’assec aquí i vaig posant aquests papers. Em passa volant”. Són uns papers per separar els diferents rotllos de la pel·lícula, que en acabar s’han de separar i encaixar per retornar a la distribuïdora.

Cineclub Ateneu: 36 anys acostant cinema de qualitat i en V.O. a Igualada

El president del Cineclub Ateneu, Ricard Fusté, reivindica que la qualitat de la oferta cinematogràfica i la versió original és el tret distintiu de l’oferta de l’entitat, que celebra el seu 36è aniversari. En el cas de la versió original, Fusté recorda que era una oferta que ni tan sols es podia veure a Igualada quan hi havia cinemes.

Precisament per contribuir a suplir la mancança de cinema a la ciutat, el Cineclub Ateneu organitza sessions un diumenge al mes de films en versió doblada, per obrir-se a un públic més ampli. A més d’aquestes sessions i les habituals dels divendres a les 22:00, el Cineclub Ateneu ha consolidat un públic fidel a les sessions de “Pantalla Oberta”, més flexible en els continguts i propostes que “sovint no s’han vist abans”, com diu Fusté. Amb periodicitat quinzenal els dijous a les 20:00, les sessions inclouen documentals, pel·lícules o produccions televisives.

El Cineclub Ateneu va ser reconegut el passat mes de setembre com el millor Cineclub de Catalunya del 2014.