Al Penedès hi ha unes 4.000 paraules pròpies, que s’usen molt en el llenguatge verbal. Així ho conclou el filòleg Ramon Marrugat, que en els darrers anys s’ha dedicat a estudiar el ‘parlar del Penedès’, que defineix com la «dialectologia catalana que es parla en el tram comprès entre els rius Llobregat i Gaià». Variants de paraules estàndards com ‘estisores’, ‘esbarallar-se’, ‘boi’ i ‘pèlag’ són conceptes que segons aquest filòleg s’empren molt al Penedès. També en destaca algunes particularitats: «A Vilafranca el nom Fèlix es pronuncia ‘Fèlis’ i a Vilanova tenen un vocalisme molt notable amb les o i les e molt tancades». La tasca de recerca l’està fent a partir de documents de diverses èpoques.

El filòleg Ramon Marrugat, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, porta uns anys estudiant les paraules pròpies que s’usen al Penedès. En el seu estudi de la llengua, Marrugat considera que n’existeixen unes 4.000 que se les pot catalogar com a ‘parlar del Penedès’, ja que és en aquest territori on es freqüenta el seu ús. Per a ell, el parlar del Penedès és un «subdialecte que va des del Llobregat fins al Gaià», i que es fa evident «a l’hora de parlar i amb un lèxic riquíssim, molt usat i molt conegut». Per a ell el Penedès és «la terra del ‘boi’ (quasi) i del ‘pèlag’ (bassal d’aigua)».

Ramon Marrugat assenyala que hi ha un «buit notori» en la dialectologia catalana a l’hora d’estudiar el parlar del Penedès. «S’ha estudiat el barceloní i el tarragoní, però entremig queda clar que es parla una cosa diferent que fins ara no s’havia analitzat», assegura. La seva tasca de recerca l’està fent a partir de documents d’èpoques diverses on es pot constatar l’existència d’aquestes paraules. «Són paraules que es diuen aquí en base a textos històrics i que en escoltar la gent com parla veus que tenen una freqüència d’ús notable».

Així, al Penedès «hi ha tendència a posar crosses davant d’alguns mots, amb transgressions fonètiques com ‘estisores’-que en castellà en dèiem ‘estijeras’- o ‘esbarellar-se'», diu. També s’han creat paraules com ‘cava’, ‘catània’ i ‘grifi’.

A Vilafranca, el Fèlix es diu ‘Fèlis’

Aquest estudiós, nascut a Vilafranca del Penedès fa 74 anys, també ha pres nota de les «particularitats fonètiques de cada zona». En destaca la pronunciació labial al Vendrell, o les o i les e tancades que es pronuncien a Vilanova i la Geltrú. De Vilafranca del Penedès en destaca que els habitants pronuncien ‘Fèlis’ al nom de Fèlix, un dels més populars de la vila. «Si sents algú que diu ‘Fèlix’ és que és de fora», bromeja.

Tot i això, precisa que amb el temps «la gent s’educa, veuen que s’escriu ‘Fèlix’ i ho acaben escrivint així, però ho continuen pronunciant com a ‘Fèlis'».

En la seva recerca, Ramon Marrugat sentencia que el parlar del Penedès «existeix amb una unitat notòria i amb una intensitat d’ús molt superior «, i apunta que «la font de creació de mots més important va ser a Vilanova perquè era la ciutat més gran» malgrat que «els pobles petits han fet la tasca de conservació» d’aquestes paraules.

Marrugat només ha recollit «allò que n’he trobat proves escrites», però defensa l’ús del català estàndard. «El parlar del Penedès és un llenguatge que és oral, que difícilment es pot aplicar en textos». No debades, reivindica que «en el parlar hi ha una etnolingüística, que fa que puguis detectar de quin poble és cadascú».

L’aventura del català a l’AUGA
 

L’última sessió del segon trimestre de l’Aula d’Extensió Universitària per la Gent Gran va anar a càrrec de l’economista i activista cultural David Vila, que va parlar sobre l’aventura del català, sobre quina és la situació social del català i, sobretot, quins són els nostre hàbits lingüístics i com podem incidir-hi.

El català és la 88a llengua més parlada del món, per davant de més de 6.000 llengües i, en el món editorial, el català és la 20a llengua. El nombre de persones que entén el català ha augmentat en sis milions, ha passat dels quatre milions als anys 70 als deu milions a l’actualitat. A més, en l’inici dels blocs a internet, la nostra llengua va ser, durant unes setmanes, la segona del món. Amb el temps altres llengües s’han col•locat per sobre, tot i que el català segueix sent present. De fet, segons va concretar David Vila, la presència del català a la xarxa i l’àmbit informàtic bat els índexs percentuals que correspondrien al nombre de parlants.

David Vila portar una conferència amena i encoratjadora, que va animar el col•loqui amb els assistents ja que molts d’ells coneixen parlants d’altres llengües que, en viure a Catalunya, no tenen problema en parlar en català.

40 anys d’Igualada ciutat pubilla de la sardana

L’AUGA i l’Agrupació Sardanista d’Igualada recordaran el proper dilluns 28 d’abril la històrica diada que va viure Igualada fa quaranta anys, l’abril de 1974, en ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana.

Un reconeixement molt esperat i treballat per l’Agrupació Sardanista d’Igualada, que es va veure correspost amb una gran presència i participació en tots els actes. Malgrat els advertiments del govern, les senyeres hi van onejar massivament per primera vegada. El record d’aquella diada ha quedat gravat en la memòria de tots els qui ho van viure. Ara, quaranta anys després, se’n celebrarà un recordatori a través del testimoni dels organitzadors, com Joan Solà i Teresa Farrès, i de la documentació de la diada. Una ballada de sardanes tancarà l’acte, obert a tota la ciutat d’Igualada.