El dia 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquesta declaració d’intencions, no vinculant per als Estats, pretén eradicar les desigualtats, les injustícies i elevar la dignitat de tota persona, sigui quin sigui el seu lloc de naixement, les seves creences religioses o polítiques i, especialment, fomentar la pau i el diàleg entre les diferents nacions.
L’objectiu és ambiciós i digne de lloança, però analitzant els conflictes internacionals (molt allunyats dels drets i el respecte que es mereixen tots els individus), gairebé es podria qualificar d’utòpic. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens donen a conèixer abastament els conflictes polítics, els abusos de poder, les desigualtats, els moviments migratoris que es converteixen en tragèdia, la falta de recursos i les mancances a tots els nivells que pateixen infinitat de famílies.
La supervivència és una lluita continua per a molts dels habitants del planeta. Uns aconsegueixen sortir-se’n i d’ altres, malauradament, no tenen cap oportunitat.
Davant d’aquesta situació, que no és nova, podem posicionar-nos. ¿L’acceptem perquè no hi ha res a fer i tot esforç és inútil, o bé, hi posem el nostre granet de sorra i intentem canviar la dinàmica del nostre món? La segona opció és la positiva, l’opció de les persones valentes, solidàries i generoses. Si tothom decideix posar-hi quelcom de la seva part, l’esperança continuarà latent. Probablement no s’aconseguiran grans fites ni grans resultats globals, però de ben segur serem capaços d’influir en el nostre entorn. Metafòricament, l’efecte papallona pot fer la resta. A la vegada, (i això és el més important) si tots contribuïm amb convicció, sumant accions i generant sinèrgies, aconseguirem que aquesta Declaració Universal dels Drets Humans no es converteixi en paper mullat.
Conèixer i saber explicar que cadascú de nosaltres té uns drets ( a banda d’unes obligacions que també cal complir) és una manera de difondre aquest missatge que, ara farà 75 anys, va proclamar l’Assemblea de les Nacions Unides.
Fem-ho possible!
Rosa M. Sánchez
Síndica Municipal de Greuges d’Igualada
