Aquests són els quilòmetres que he de fer cada any per poder anar a treballar d’Igualada a Sant Quirze del Vallès. Això implica que, aproximadament, al mes són 200€ de carburant, 300€ anuals d’assegurança del vehicle, 300€ anuals de revisions del cotxe i també una provisió de neumàtics que ronda anualment els 100€. Per tant, un igualadí que per arribar a la seva feina no tingui combinació amb transport públic o tampoc pugui compartir cotxe, cada mes ha de pagar 258€ aproximadament. Això sense tenir present que segurament amb 10 anys haurà de renovar el vehicle i sense comptar, tampoc, la nefasta petjada climàtica que generem.
Aquesta reflexió la faig, bàsicament, per dos motius. La mala comunicació amb transport públic que Igualada tenim amb la resta de Catalunya. Ja fa masses anys el tren gran es troba en un calaix. S’hi ha d’apostar clarament i començant pel ramal Igualada – Martorell que és el que té més consensos i possibilitats. Nosaltres l’hem defensat sempre. La inacció d’alguns no ha de condemnar a la resta. Aparcar el tema i no lluitar-lo amb el “qui dia passa any que empeny” és esborrar de l’horitzó dels ciutadans i ciutadanes d’Igualada un futur i una esperança millor. Fa poc ja va sortir als mitjans que el 45% dels joves d’Igualada no esperaven trobar futur laboral a la nostra ciutat o comarca. Això es dramàtic.
Vivim en una ciutat i una Conca immersa al “No a tot”. S’ha de fer un canvi. Una comarca sense oferta laboral és una comarca pobre, sense futur i sense il·lusió. No podem tancar la porta a tota empresa que es vulgui instal·lar a la Conca, la nova indústria és i serà respectuosa amb el medi ambient i sinó forçarem que sigui així. Les lleis europees així ho marquen. Els alcaldes que, de bones a primeres, busquen sobreviure les properes eleccions asseguts al tron del immobilisme condemnaran els joves i no tant joves, a treballar i viure fora. S’ha de ser valent per prendre decisions, fer pedagogia i sobretot canviar la mentalitat del “No a tot”. Aquells que pensen que ja estan bé com estan que reflexionin sobre el futur dels seus fills, o també dels seus negocis on els consumidors seran cada cop més envellits per la marxa dels joves.
Quim Roca
Regidor d’Igualada Som-hi (PSC – Comuns – Igualada Oberta)
