“Aquells que han mort sense tenir el cap cot” és la frase que encapçala, molt visiblement, el Memorial Democràtic del cementiri de Tarragona en honor a les més de 700 víctimes del franquisme. Sota la frase, el nom de cada una d’elles. D’aquesta manera fa anys que ofereix homenatge la ciutat de Tarragona a les seves víctimes del franquisme. Si bé beneïm la mort de les persones que perdem, les institucions públiques i democràtiques no poden restar callades davant el segrest, la tortura i l’assassinat de persones que han lluitat, d’una manera o d’una altra, contra el franquisme. És per aquest motiu que les institucions públiques i democràtiques els hi han de retre homenatge.
De fet, en els darrers mesos Igualada ha fet alguns homenatges a víctimes polítiques. Al gener d’aquest any es van instal·lar unes llambordes a la plaça de l’Ajuntament per recordar els deu igualadins deportats després de la Guerra Civil als camps de concentració nazis i morts en captivitat durant la II Guerra Mundial. Més tard, al juliol, veient que el govern de l’Ajuntament no feia res després d’anys de petició ciutadana, els cupaires van retirar les darreres plaques franquistes d’Igualada i les entregava al Museu d’Història de Catalunya. Fins i tot, al darrer Ple de l’Ajuntament d’Igualada es va aprovar una iniciativa del Partit Popular per homenatjar a les víctimes del terrorisme. L’homenatge a les víctimes de la repressió degut a les seves idees polítiques és una defensa quasi unànime en la societat i per aquest motiu els hi retrem homenatge. No obstant, encara hi ha víctimes del terrorisme d’estat perpetrat pel franquisme que segueixen a l’oblit.
El 29 de juny d’aquest any, però, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, anomenada “Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme”. Aquesta llei declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’exèrcit franquista, posteriorment anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, van quedar anul·lades de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. Igualment, aquesta llei va autoritzar a l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar i fer pública una llista dels processos instruïts. Aquesta llista mostra les més de 66.000 víctimes del franquisme, 273 de les quals eren igualadines, de les quals 14 van acabar sent executades pel règim franquista sota consell de guerra.
A dia d’avui, aquestes víctimes igualadines encara no han rebut cap mena d’homenatge per part del seu municipi. És per aquest motiu que llanço una proposta: retre homenatge a les 273 víctimes igualadines del règim franquista. Com? El Memorial Democràtic del cementiri de Tarragona n’és un bon exemple, la pregunta és si la ciutat d’Igualada i el seu consistori vol retre homenatge a les víctimes igualadines del franquisme. Fins i tot m’atreviria a proposar un lloc: al Passeig Verdaguer, a l’alçada dels Jutjats, davant del 4Dhealth, aprofitant que aquesta zona pot esdevenir un espai universitari. CiU, govern de la ciutat, va votar a favor de la proposta del Partit Popular de realitzar un monument a les víctimes del terrorisme. No va ser el franquisme terrorisme d’estat? No mereixen aquestes víctimes un reconeixement especial? No va ser el seu sacrifici la nostra esperança avui? Diuen que la història la escriuen els vencedors, doncs fem que la democràcia en sigui la vencedora.
