Commemorar el Dia Mundial de la Justícia Social cada 20 de febrer persegueix la finalitat d’eradicar la pobresa del planeta i promoure l’ocupació plena i el treball decent, així com la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social, o sigui, una justícia social equitativa per a tothom. Va ser proclamat per les Nacions Unides el novembre de 2007. Amb la intenció que els Estats membres promoguessin activitats encaminades a donar compliment als objectius de la “Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social i més enllà”, aquesta celebració apunta a assolir el desenvolupament social per a tothom en un món globalitzat. El tema de l’any 2020 invitava a tancar l’esquerda de les desigualtats socials per aconseguir la justícia social. I el de l’any 2021 fa una crida a la justícia social en l’economia digital.
L’ONU justifica el tema d’enguany precisament perquè l’economia digital està transformant de manera radical el panorama laboral, tal com indiquen els efectes de la pandèmia. El treball a distància o teletreball, la connectivitat de banda ampla, el núvol informàtic i les poderoses plataformes digitals han penetrat per quedar-s’hi en el món laboral, en l’economia i en la societat. Aquesta realitat obre noves possibilitats d’ocupació, més flexibilització del mercat laboral i dels horaris de treball, així com més demanda de mà d’obra qualificada. Però també va acompanyat, com tot fenomen humà, d’amenaces preocupants. Entre elles cal destacar l’increment de la bretxa digital entre països tecnològicament desenvolupats i països amb insuficient, escàs o nul nivell de benestar generalitzat. També es constata una intensificació de les desigualtats existents entre classes socials, franges d’edat o sexes; problemes en la regularitat del treball i dels ingressos; invasió de la intimitat i control injustificat dels treballadors, i regulacions laborals molt més fluïdes o “líquides” que freguen l’oportunisme, la il·legalitat o l’explotació.
En la seva famosa obra de 1971 “Una teoria de la justícia” , el filòsof americà John Rawls considerava que els dos principis bàsics de la justícia com a equitat consisteixen en la igualat i en la diferència. El primer ens porta a reconèixer i potenciar la mateixa dignitat humana en tothom, sigui qui sigui i sigui com sigui, i a reclamar la tutela constitucional i jurídica de les mateixes llibertats i d’un índex mínim de béns primaris per a tothom. El segon principi de justícia estableix el respecte i potenciament del talent de cadascú i l’obligació per a tothom de cooperar i contribuir al bé comú de la societat des de les pròpies possibilitats reals. Les diferències, doncs, econòmiques i socials estarien així justificades si, i només si, tenien un efecte positiu sobre la millora de les expectatives de vida dels menys afavorits.
Des de Càritas Anoia-Segarra considerem que l’ideal d’una justícia social equitativa no resta desmentit o invalidat perquè els fets en contra imposin una tossuderia tan generalitzada com la globalització de l’economia i el seu control monopolista mostren. La lluita per fer justícia als més pobres, marginats i explotats del planeta, i per suprimir les desigualtats injustificables ha d’esperonar encara més l’esperança que, sense somnis de sana utopia, la humanitat no progressaria realment, per molt que es vanti d’una tecnologia digital “avançada”.
Joan Ordi
Membre de la Junta de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra
