La notícia de la mort de Joan Torras i Compte no m’ha agafat, malauradement, per sorpresa. Feia mesos que lluitava, i molt per superar una malatia que ha resultat irreversible. La seva dona i la seva filla em van explicar dijous passat que el Joan estava esgotant, amb tranquil•litat, el seu darrer alè. Però malgrat ser una notícia esperada, el seu impacte no queda reduït. Impossible. Com impossible és per mi oblidar l’any intens que vaig tenir la sort de compartir amb Ell, per preparar les eleccions municipals de l’any 2011, en les quals repetia per tercer cop com a candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia d’Igualada.
Quan el juny del 2010 vaig rebre l’encàrrec de dirigir la campanya per les municipals del 2011, un any abans, Esquerra es trobava en el moment més delicat de la seva història política recent. Escindida en tres per la irrupció de les efímeres formacions Reagrupament i del Solidaritat per la Independència, les enquestes a Igualada auguraven la seva desaparició de l’Ajuntament, com va passar en municipis de la importància de Girona.
Malgrat això Joan Torras va ser valent, audaç i capaç. Cap altra de les persones que sonaven a les travesses va tenir el valor d’encapçalar la llista d’una Esquerra a la baixa, malgrat tenir més nom i prestigi públic. Ell sí. En aquell moment complicat era el President local d’ERC i va acceptar sense dubtar-ho. I haig de dir que va ser doblement valent perquè, a més, va posar la candidatura en les mans d’un equip que vaig tenir l’honor d’encapçalar, format per només cinc persones i amb escassos mitjans.
Ens coneixíem poc però vam viure un un any intens. Ple de reunions i de trobades en petit format amb més de 2.000 persones per transmetre els valors que més destacaven en el Joan. La seva proximitat, la seva honradesa irreductible, el republicanisme més absolut, el seu compromís en la ciutat d’Igualada i en Catalunya, i la seva vàlua per desenvolupar qualsevol tasca que se li pogués encomanar en un futur govern municipal. Va ser una campanya de Tu a Tu. Hi va posar els cinc sentits. I va capgirar unes enquestes auguraven uns resultats nefastos, gràcies a la capacitat de seducció individual i al seu treball incasable.
El Joan que hi va posar el 100% d’Ell mateix en aquell camí. Nosaltres li donàvem les pautes i Ell feia la resta. Va demostrar la seva vàlua com el millor candidat que fins ara ha presentat Esquerra Republicana a unes eleccions municipals a Igualada des del restabliment de la democràcia. 100% Igualada-100% Joan Torras va ser el lema de campanya que vam triar. I vam encertar.
Aquell any vam establir complicitats que mai s’obliden. Converses, trucades i trobades des les 7 del mati a les 12 de la nit. Mesos treballant disciplinadament i contra corrent per aconseguir el millor resultat que en aquell moment es podia obtenir. I amb èxit perquè amb dos regidors, Ell i Joan Requessens, van ser decisius per conformar el govern municipal de coalició entre ERC i la desapareguda CiU el 2011. La seva tasca com a regidor d’Acció Social durant quatre anys ja es coneguda i havia de ser el garant de la transparència de l’Ajuntament, com a President del Consell Assessor del Bon Govern d’Igualada, cosa que no ha pogut fer. El Joan ha mort el dia que celebrem que Francesc Macià va proclamar el 1931 la República Catalana. El somni que Ell i tots anhelem pugui ser realitat aviat. Gràcies Joan per aquell any inoblidable.
Joan Boix
Advocat.
Cap de la Campanya d’ERC a les eleccions Municipals 2011.
Propietari del Restaurant Cor Verd Igualada
