Divendres vam gaudir d’un esplèndid concert simfònic de les dues orquestres d’alumnes de l’Escola de Música d’Igualada per celebrar els seus 100 anys. Com a igualadí i, sobretot, com a exalumne és un orgull veure complert aquest segle d’ensenyament musical a la nostra ciutat. Com diu el mestre Jordi Savall: “La música és la més fràgil de totes les arts. Només existeix quan sona”. I divendres ho vam poder tornar a comprovar.
La potència de l’Escola Conservatori de la nostra ciutat és innegable i una mostra és la quantitat de grans músics que n’han sortit. També ha donat a la ciutat una cultural musical que podem veure en el munt de grups musicals que gent jove d’Igualada ha creat. Per tant, moltes felicitats a tot el professorat, les diferents direccions que hi ha hagut i a tot l’alumnat per aquest segle d’història.
100 anys serveixen per commemorar el passat i el present però també ens haurien d’ajudar a definir el futur. Recordo com les primeres classes de solfeig i piano a l’escola de música les vaig fer a l’Escorxador, on ara hi ha les dependències de la Policia Nacional. I crec que és on ha de tornar l’Escola de Música: a l’Escorxador.
L’Escorxador és un projecte que l’actual govern de la nostra ciutat va aturar fa ja gairebé 12 anys però el volem recuperar: la Fàbrica de les Arts. Sabem que és un projecte que l’actual govern no s’ha cregut mai ni hi ha apostat, però ens sembla una absoluta deixadesa tenir aquest edifici històric de la nostra ciutat tancat i barrat. Volem que esdevingui el gran espai de consum i creació cultural. L’espai que agrupi, en unes noves dependències, les escoles municipals artístiques de la nostra ciutat: la de música, la de teatre i la d’art. I que també ofereixi espais a les entitats, creatius i companyies de la nostra ciutat ser la residència dels seus projectes.
Us imagineu la quantitat de projectes transversals que podrien sortir d’un treball conjunt? La quantitat d’inputs que rebrien els infants de la nostra ciutat per ser creatius? La quantitat d’oferta cultural per la nostra ciutat que podria sortir-ne? Igualada no té política cultural i em dol dir-ho. Omplir una agenda d’actes no és política cultural. La política cultural és aquella que deixa pòsit, que té uns objectius, un relat i que interpel·la diferents agents en un mateix sentit.
Amb la Fàbrica de les Arts a l’Escorxador no només és potenciar un edifici que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, sinó també donar una nova centralitat a tota la zona, ja que ara és una zona fosca i sense activitat. És una oportunitat per portar activitat allà on no n’hi ha, eixamplar el centre i que el carrer Milà i Fontanals sigui la continuació de l’Eix de Vianants del carrer de l’Aurora que arriba a Cal Font.
Que el centenari de l’Escola de Música ens impulsi a tenir la gosadia que van tenir al seu moment persones tan importants com el Mestre Joan Just. Ens toca a nosaltres ser agosarats, tenir una visió de futur i plantejar un pas endavant en els ensenyaments artístics d’Igualada. La cultura és l’aliment de l’ànima i nosaltres volem que aquest aliment tingui una gran cuina: la Fàbrica de les Arts a l’Escorxador.
Jordi Cuadras
Regidor portaveu d’Igualada Som-hi (PSC – Comuns – Igualada Oberta)
