Dilluns 12 de desembre
Hora: a les 20:00 h
Lloc: Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí
Amb la presència de Montserrat Roca, directora de Càrites Anoia-
Segarra i Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya.
El cinema ha estat l’art per excel·lència del segle XX. En els seus 121 anys d’existència ha vist com es conquerien uns drets, que ni es consideraven ni perduts ni existents, quan va néixer en el 1895. El cinema, des del principi ha estat un mirall de la realitat, i òbviament, doncs, ha estat un motor de les reivindicacions per impulsar els avenços en els Drets Humans. I és que el mateix cinema ha estat conscient de la seva importància com instrument per a la reivindicació i denúncia –també, val a dir-ho, en moments, s’ha posicionat en les ribes de la ignorància i ocultació- d’aquests drets. Les violacions –continuades- d’aquests, és el que originen la naixença i la raó de ser d’Amnistia Internacional.
I què és Y el cine marcha? És una cinta pensada com una història del cinema al servei dels Drets Humans i va mostrant un recorregut –paral·lel- de la història del cinema i d’Amnistia Internacional. Així, al llarg d’una hora, i amb l’Antonio Banderas, com narrador i mitjançant destacats fragments de pel·lícules el documental ens explica el paper del setè art en la lluita pels Drets Humans. Les imatges dels més de 80 films han estat cedides de manera gratuïta i abasten des de títols que van marcar els orígens de la cinematografia com Intolerancia (1916) o El acorazado Potemkin (1925) fins a obres del nostre temps com Camino a Guantánamo (2006) o passant per grans clàssics com Lo que el viento se llevó (1939) o produccions de cinema independent com 4 meses, 3 semanas y 2 días (2007). Tots els fragments són en versió original subtitulada.
El film va ser realitzat per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es va fer en un desembre de 1948 a l’Assemblea General de les Nacions Unides i que recollia una trentena d’articles que reclamen el dret a la llibertat, la justícia i la pau per a totes les persones d’aquest planeta, sense distinció de gènere, raça, credo o condició i social. Aquesta aposta visionària per a una societat millor i més justa, massa vegades però, ha quedat com una simple promesa incomplerta i traïda pels poderosos d’aquest planeta que han anteposat, en moltes ocasions, interessos polítics, econòmics i personals a aquests principis de justícia, llibertat i igualtat.
Potser, doncs arran del 10 de desembre, dia internacional dels DD.HH., Pantalla Oberta i Amnistia Internacional (Anoia), pensen que és un bon moment per re flexionar-hi, a partir del film del cineasta barceloní, Manuel Huerga –autor d’Antàrtida (1996), Salvador (2006),…- oferint-nos aquesta bona lliçó de cinema i de Drets Humans. I de com Cinema i Drets Humans poden fer camí junts, poden anar de bracet.
