«Vols jugar amb mi?» Quan sentim aquesta frase, el primer que ens ve al cap són dos nens en un pati d’una escola, en un parc o davant d’unes quantes joguines. Sí, el joc és dels nens, però no només de nens.

El joc

En els infants, jugar és una eina importantíssima d’aprenentatge, de relació i comunicació, de creació i descobriment, i sobretot una eina conductora i motivadora per assolir altres objectius. Són múltiples els beneficis que aporta el joc en els nens, però avui ens agradaria destacar-ne dos.

El simbolisme: Al voltant del món educatiu i pedagògic sentim a parlar molt sovint de l’anomenat joc simbòlic, però què significa? Quin joc és aquest?

L’infant té l’afany d’imitar el què està afectivament unit a ell (Ruiz de Velasco A., Abad J. ), i amb el joc, intenta representar aquesta realitat més propera quan aquesta no succeeix en aquell moment (per exemple, jugar a fer de policies). En aquest moment és quan l’infant exerceix la seva capacitat de simbolització, és a dir, de donar significat a accions que coneix. Amb aquest exercici entrena i desenvolupa la seva capacitat de crear imatges mentals i representar, de simbolitzar. I perquè és necessària aquesta capacitat? La majoria d’aprenentatges tenen una part simbòlica: el llenguatge, les matemàtiques, l’art,… Entrenar-la prèviament li pot facilitar els aprenentatges posteriors.

Abans del joc simbòlic, els més menuts i menudes creen un altre tipus de joc, on els sentits i el moviment prenen un paper molt important: el joc d’omplir i buidar recipients, de construir i destruir, de fer aparèixer i desaparèixer, de perseguir i ser perseguit, i d’explorar els objectes.

Les emocions: Frustració, orgull, sentir-se acceptat o rebutjat, benestar, gelosia, seguretat, satisfacció, enuig… Són emocions i sensacions que sorgeixen quan perden una partida, quan aconsegueixen fer aquella torre tan alta, quan un company vol jugar amb ells, quan un altre té la joguina que volia ell… D’aquesta manera sabem que el joc dóna moltes oportunitats perquè l’infant experimenti aquestes emocions i oportunitats perquè l’adult li ensenyi a manejar-les.

A mesura que anem creixent, el joc va perdent alguns d’aquests beneficis però en troba de nous. El joc passa a ser un moment per desconnectar de l’exigència de l’entorn, un moment per fomentar les nostres relacions, per crear ambients agradables i tot això ens recompensa, ens recompensa tant, que tenim ganes de tornar a jugar.

Les joguines

Què necessitem per jugar? A vegades res. Les joguines estimulen l’infant però no sempre són necessàries. Com a pares i educadors hem de tenir en compte algunes idees a l’hora de comprar o regalar joguines.

• Aquesta joguina o joc és adequat per la seva edat? Sempre ens hauríem d’orientar per l’edat que marca l’envoltori, sobretot en els videojocs ja que poden arribar a ser excessivament violents per l’edat.
• És millor tenir poca quantitat de joguines i tenir en compte la qualitat dels materials, que no pas joguines més senzilles que es poden trencar fàcilment. Cal prioritzar els materials que siguin com més naturals millor i tenir en compte l’ús de bateries i piles.
• És interessant ampliar un joc que ja tenim per tal de tornar-li a donar més valor: més vies d’aquell tren arraconat, un cotxet per a la nina, altres estris de cuina o més peces d’aquella construcció preferida.
• Cal tenir sempre en compte les preferències de l’infant a qui va dirigida la joguina, si li agraden més els jocs d’acció o jocs més tranquils. De totes maneres intentem fomentar la varietat i si tots els jocs que té són de moviment, també pot ser interessant un trencaclosques o un joc de taula, per exemple. Recordem que els jocs i joguines no tenen gènere!
• Amb aquesta joguina hi podrà jugar sol o també hi podrà jugar amb els seus amics? Cal tenir jocs per a compartir amb els altres.

I en aquestes èpoques de tions i Reis, les joguines acostumen a ser un bon regal però podem pensar en altres idees i oferir “regals especials” on l’ingredient principal serà el temps que podem passar plegats.

Montse Baliu, Anna Gàmez i Laia Sellarès, mestres i psicòloga de l’Escola Mowgli