Fanbooks ha publicat aquest dimecres 17 de maig Laura on the moon, la primera novel·la del guardonat dramaturg anoienc Víctor Borràs Gasch. Un llibre que ens farà veure l’autisme amb uns altres ulls i ens ajudarà a entendre i acceptar els que no són com la majoria. Laura on the moon ens explica la història de la Laura, una jove de disset anys que és autista i té dificultats per comunicar-se però que es convertirà en tot un fenomen de la música.
A la Laura li agrada dibuixar i és molt intel·ligent però li costa comunicar-se amb el món. A punt de fer els divuit anys, viu amb els seus pares i el seu germà gran i va a una escola d’educació especial. Un dia, per casualitat, la Míriam, una de les monitores, la sent cantar i es queda bocabadada. La Míriam sap tocar el piano, i poc a poc comença a acompanyar-la mentre canta. Entre totes dues neix un lligam especial que fa que la Laura pugui superar les seves dificultats d’adaptació. Més endavant concerts amb públic, i els vídeos de Laura on the moon es fan virals a Youtube… Fins que un dia tot acaba d’una manera brusca.
«A mi em diuen autista. Bé. No. A mi em diuen Laura. Però quan es pensen que no escolto diuen que soc autista. Diuen que soc autista com altra gent que no s’assembla gens a mi. Perquè a mi no m’agrada parlar ni escriure però sí que sento el que diuen de mi. I de mi diuen que soc autista i que és increïble que dibuixi tan bé, i que abans cantés tan bé. Que cantés tan i tan bé.
Perquè jo abans cantava.
Ara ja no.
Ara ja fa mot temps que vaig deixar de cantar.
I d’això va aquest llibre.
De quan cantava. De quan van descobrir que cantava molt bé».
Víctor Borràs Gasch s’estrena en la narrativa amb una novel·la que ens apropa a les persones amb autisme i ens ajuda a entendre com veuen el món. L’autor, que ha treballat en muntatges teatrals amb alumnes amb necessitats especials, trenca els estereotips al voltant de l’autisme a través d’una narració a quatre veus: la de la Laura, la de la seva mare, el seu pare i el seu germà gran. Cadascú explica una part de la història en capítols alterns. D’aquesta manera, els lectors descobriran els pensaments, els temors i preocupacions d’una família que conviu amb una persona amb necessitats especials; al cap i a la fi, una família més, amb els seus problemes de comunicació.
«La meva filla és un misteri, i a mi aquest misteri sempre m’ha semblat meravellós. Sobretot per haver d’imaginar què li passa pel cap, sigui veritat o no. I segur que li passen pel cap un munt de coses. I a mi imaginar-ho m’agrada molt», explica la Marta, la mare de la Laura.
Laura on the moon ens posa a la pell d’una adolescent especial, amb els problemes de comunicació i la distància que sent respecte al seu voltant. I tot això sense caure en paternalismes. «La gent es pensa que visc a la lluna, per això em van posar aquest nom de Laura on the moon, que era molt poc original. I com que es pensen que estic tan lluny, a vegades parlen de mi sense saber que jo els escolto.»
Durant tota la novel·la acompanyarem la Laura en diversos daltabaixos, com ara que la seva persona de confiança comenci una relació amb el seu germà o el fet de gestionar l’èxit i la popularitat com a cantant. Gràcies a la veu narrativa de la Laura, el lector descobrirà una jove capaç de prendre les seves decisions i comprendrà que el seu punt de vista i la seva manera de viure és tan vàlida com la de qualsevol altre jove. La dificultat de la Laura per comunicar-se amb paraules li permet tenir una sensibilitat especial per la música i l’art, on troba el seu refugi.
«No miro. No m’agrada mirar. I per això es pensen que no escolto. Ho puc entendre. A les persones els agrada que els mirin. A mi no. A mi no m’agrada gens. Que et clavin els ulls i que estiguin pendents de tot el que fas, de si et mous, de si dibuixes, de si cantes. Per això em deixo créixer el serrell. Per això tanco els ulls quan no vull que em mirin. Perquè així puc imaginar que no hi ha ningú més. Els ulls de les persones són xucladors d’energia que et capturen. Que se t’emporten. D’un cap a l’altre. Se m’emporten a dins del seu cap. A dins de cada persona. I jo no vull anar al cap de ningú altre. Jo ja hi estic bé amb mi mateixa.»
L’autor
Víctor Borràs Gasch és llicenciat en Art Dramàtic i postgraduat en Pedagogia Teatral a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat tota la seva carrera professional dins el projecte del Teatre Nu, com a actor i com a director i dramaturg dels espectacles de la companyia (Kàtia, Teatre Arrossegat de Catalunya, Maure el Dinosaure, Torna Robin Hood, entre d’altres). Ha escrit obres de teatre, com No ens tornarem a veure (2020), La dona del tercer segona (2021) o Els ossos de l’Irlandès, guardonada amb el premi Quim Masó i el premi Frederic Roda (2022). Des del 2015 impulsa el projecte La Casa del Teatre Nu. També ha fet nombrosos muntatges teatrals amb alumnes amb necessitats educatives especials i altres col·lectius en risc d’exclusió social. Laura on the moon és la seva primera novel·la.
