Ara fa 20 anys, el 17 de desembre del 1998, es va esfondrar l’edifici de l’Escola de Disseny i Moda Genny d’Igualada, causant la mort de dues alumnes i ferides a deu persones més. Els fets van commocionar la ciutat i van arribar a judici el 2006.
L’Audiència de Barcelona va condemnar l’arquitecte a 2 anys i 9 mesos de presó perquè va actuar de manera «greument negligent» en assumir la direcció de les obres sense projecte, permisos ni la supervisió d’un tècnic coordinador.
Pel que fa a la propietària, va ser condemnada per conducta «imprudent i negligent», perquè va permetre que es fessin classes al soterrani de l’escola tot i desconèixer l’estat de les obres.
El paper de les administracions
Després de l’enfonsament es va comprovar que l’escola Genny no disposava de l’autorització corresponent del Departament d’Ensenyament per impartir classes.
L’Ajuntament d’Igualada va concedir la llicència municipal d’obres el novembre de 1998, tot i que durant el judici va quedar demostrat que les obres s’havien iniciat abans i, per tant, sense llicència municipal.
La sentència també recollia que la reforma del soterrani, que consistia en la substitució de les parets estructurals per pòrtics metàl·lics, així com l’excavació de terres del recinte, no s’incloïa en el projecte presentat a l’Ajuntament i, a més, es va dur a terme sense anàlisis ni testos i sense un pla de seguretat.
Les víctimes, pendents de les indemnitzacions
Més d’una dècada després de la sentència ferma, les víctimes encara estan pendents de rebre bona part de les indemnitzacions dictades pel jutge.
Les víctimes van cobrar una part de les indemnitzacions, sobretot provinents de l’assegurança del Col·legi d’Arquitectes, però el gruix de la condemna encara està per saldar. «Els advocats van aconseguir embargar alguns immobles, com aparcaments, però la majoria dels condemnats són mig insolvents”, explica una de les víctimes, Inma Molín. La insistència del seu advocat va aconseguir fa alguns anys que el jutjat penal número 12 de Barcelona emetés una providència demanant al registre de la propietat una relació dels béns que atresoraven els condemnats per tal de poder embargar-los.
En el transcurs del judici, les víctimes van aconseguir que la Generalitat de Catalunya fos condemnada com a responsable civil subsidiària, però la institució va presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’òrgan judicial va fallar a favor de l’administració, que va quedar exonerada de cap responsabilitat, malgrat que a l’acadèmia s’impartien cursos organitzats per Servei d’Ocupació de Catalunya i on moltes alumnes eren enviades com a condició per a mantenir prestacions. “Això va ser vergonyosíssim”, critica Molín. “Vam aconseguir aquesta responsabilitat civil subsidiària, però després per una decisió política es va anul·lar, i ara tota l’execució queda com un procés gris, sense cap contrapart sòlida, i tot plegat corre el risc de quedar-se en no-res”, denuncia públicament.
“Nosaltres enteníem, i així ho va recollir la sentència del 2007, que la Generalitat, en tant que portava el SOC, era la responsable d’haver-nos dut a fer els cursos de formació a l’escola Genny, una escola que no estava en condicions. Si el SOC no ens hi hagués derivat, no hauríem estat aquell dia en aquell edifici que no complia les normes de seguretat de la pròpia Generalitat”, raona Molín. “Sense aquesta responsabilitat última, ara els responsables directes tenen el patrimoni que tenen, i per tant el cobrament de les indemnitzacions va com va…”, es lamenta.
“La situació és vergonyosa. No pot ser que es tardés tant per al judici, i que ara es tardi tant en executar la sentència”, es lamenta Molín.
