Igual que Catalunya, l’IHC també té els seus particulars “Fets del Palau” com a punt de referència històrica obligada. En aquests moments Catalunya torna a emmirallar-se en aquella protesta del Palau de la Música contra un règim franquista que l’ofegava dramàticament. Una revolta que marca el camí ara recuperat de la resistència cívica contra el retorn dels atacs a país i a llengua. Doncs bé, l’Igualada HC també té la seva pròpia tradició basada en el Palau. I no només en el passat. En el fet de ser l’únic equip a Europa que pot presumir d’haver-li guanyat al Barça una Lliga i una Copa d’Europa al seu Palau. També en el present. El gran partit dels arlequinats al Blaugrana en el debut a la Champions d’aquesta temporada (1 a 1 resultat final) també marca l’ADN imprescindible d’aquest nou IHC: Una defensa extraordinària (un mecanisme estratègic gairebé perfecte ajustat al mil.límetre), complementat amb un porter “paret-mestra”, una ràpida projecció ofensiva i un desplegament físic descomunal.  Així es va aconseguir aquell empat. I aquest dissabte a la nit, l’Igualada s’ha encomanat a aquell “esperit del Palau” per superar al tercer millor equip de l’Ok Lliga en aquesta primera volta. Amb tots aquests instruments, hàbilment combinats per Monclús-Pont-Doncel, l’IHC s’ha arribat a posar 0 a 4  i el Vendrell només ha pogut maquillar el resultat en els 30 segons finals.

Tres punts dolcíssims pels igualadins en un dissabte rodó pel club perque les noies del FONTANELLAS I MARTÍ IHC també han guanyat a domicili (3 a 6 a Cerdanyola).
 
A la tercera arriba el primer
 
El partit ha començat amb un emotiu i sentit minut de silenci en homenatge al jugador aleví del Noia Jordi Agulló, desaparegut aquesta setmana. Tot l’hoquei l’ha recordat avui amb una gran consternació.

Després, només començar el partit,  s’ha vist que l’IHC venia amb el vestit del Palau posat. El Vendrell no sabia com superar la defensa arlequinada i els igualadins, impulsats per un Ton inabastable,  arribàven amb molta més claredat a la porteria rival. I quan ho necessitàven els arlequinats tenien “l’assegurança Deitg” per pedalar tranquils (les seves aturades han estat una combinació de solidesa, col.locació i espectacularitat en progressió constant). Només faltava el gol que premies el millor joc dels visitants. I no arribava. Tot i que l’IHC ha disposat de dues FD (Pla l’ha enviada fora i Molina se li ha avançat a Càceres). Hauria de ser “a la tercera”. Però abans qui ha tingut l’opció d’avançar-se en el marcador han estat els de Guillem Cabestany. També en una FD (per la 10ena falta d’equip). L’Elagi li ha aturat el primer i el segon remat a Albesa. Pitjor que això ha estat que els àrbitres li havien mostrat blava directa al Pove per protestar (no ha obert ni boca) i l’IHC ha ahgut de jugar 2 minuts en inferioritat (igual que l’IHC abans, tampoc el Vendrell l’ha sabut aprofitar).
 
I a falta de 34 segons ha arribat “la tercera”. Oscar Ruiz ha fet caure un Oriol Vives que avui ha entrat tant com ha volgut dins la zona defensiva gràcies a un regat interior portentós. Povedano ha agafat la bola, molt convençut. Se l’ha avançat una mica, cap a l’esquerra, i aleshores enlloc de fer jugada, ha carregat pala i ha enviat una canonada a l’escaire. Una execució de FD inesperada i sensacional que posava l’IHC per davant en el marcador.
 
Una segona part quasi perfecta
 
La segona part ha començat com si no hi hagués hagut interrupció. Amb l’IHC controlant el partit. I traduint aquest control en el marcador. I un altre cop amb la fòrmula Palau. L’Elagi atura un remat del Vendrell, la defensa s’anticipa, Vives munta contratac, fa una assistència avançada per un ton que arriba a l’àrea des del darrera i el capità bat per segon cop Molina.

Amb el 0 a 2  el Vendrell ha demostrat tot el seu potencial i ha bombardejat el ”mur igualadí”. En aquesta fase del partit l’Elagi s’ha carregat l’equip a l’esquena i ha fet fins a 6 aturades impressionants (entre elles una FD per blava a Pla). L’IHC ha sabut aguantar bé una altra inferioritat i ha respost amb una altra FD (altre cop l’ha llençada en Pove però aquest cop Molina li ha endevinat la intenció). Però l’IHC es mereixia un millor marcador i aviat s’ha fet justicia. Pla i Marçal s’han inventat un teva-meva sensacional en la part baixa del rectangle. Pla ha guanyat posició, ha fet diagonal, i ha batut Molina per baix.

Després del 0 a 3 l’Igualada podria haver acabat de noquejar un rival “tocat”. Baliu ha enviat dues boles al pal i els igualadins han disposat d’una doble superioritat (i de dues FD per dues expulsions del Vendrell, Costa i Barroso). Però està vist que avui era el partit de les terceres FD. Els locals han fet la seva vintena falta d’equip. I Càceres no ha acceptat un segon no i ha allotjat, amb majestuositat, la bola a la xarxa. 0 a 4 a falta de 3 minuts. Partit perfecte. Ho ha estat fins als últims 30 segons quan els locals han aprofitat dues contres per maquillar el resultat (i xafar-li el zero al gran Deitg). Després de les últimes dues victòries de mèrit a l’OK LLiga (i de 6 punts fantàstics) ara l’IHC s’haurà de concentrar en el partit de la Campions contra el Quevert a Dinan.
 
VENDRELL 2 (0/2) Molina, Rodriguez, Albesa (1), Costa i Selva (1), equip inicial. Barroso, Aragonés, Ferrer
 
IGUALADA HC 4 (1/3) Elagi, Ton Baliu (1), Marçal, Càceres (1) i Pla (1), equip inicial. Vives i Pove (1). E. Peralta, N. Garreta i A. Povedano.
 
GOLS: 0-1 Pove FD (m 24.26). SEGONA PART. 0-2 T.Baliu (m 2.40), 0-3 Pla (m 12.05), 0-4 Càceres FD (m 21.54), 1-4 Albesa (m 24.33), 2-4 Selva (m 24.40).