L’ambient dels carrers dels municipis de l’Anoia, en alguns casos, feia difícil distingir el dia de vaga d’una altre dia laborable qualsevol. Només algunes persianes baixades i noves pintades a alguns dels establiments feien constatar als vianants que era un dia de vaga general. Els serveis mínims s’han complert sense incidents i en el cas d’Igualada, l’ajuntament xifra en només un 12% el seguiment de la vaga per part del seu personal. Per tant, els serveis municipals han funcionat amb «relativa normalitat» segons l’ajuntament.

Als polígons de la Conca d’Òdena, però, es pot que la vaga ha estat un èxit. No hi ha faltat incidents, com l’incendi de tres contenidors a l’avinguda Barcelona d’Igualada o les barricades a Funosa i a Mecaplast, al polígon Plans d’Arau de la Pobla de Claramunt. Al centre d’Igualada, durant el matí el Bloc antifeixista de l’Anoia ha improvisat una marxa –escortada en tot moment per Mossos d’esquadra- cridant consignes i convidant a les botigues a baixar la persiana.

Els polígons de la Conca d’Òdena estan pràcticament deserts, el que indica que han estat una minoria el que han optat per anar avui a treballar. Tot i que els piquets dels diferents sindicats han anat recorrent els carrers al llarg del matí, és a les fàbriques a on els sindicats es juguen la major part de l’èxit de la vaga. Per això les accions dels piquets s’han concentrat al matí i al canvi de torn del migdia.

Com dèiem, és a l’accés a les empreses Funosa, Mecaplast i Snop de La Pobla de Claramunt és on s’han viscut els moments de més tensió a les 6 del matí.

El canvi de torn del migdia ha estat envoltat d’una calma tensa. Amb una forta presència policial a tots els accessos de la factoria de La Pobla, una quinzena de piquets informatius intentaven dissuadir els pocs treballadors que s’apropaven amb la intenció d’entrar a treballar. Els que ho feien en moto passaven a tota velocitat per esquivar els piquets, mentre els que ho feien en cotxe o a peu eren convençuts pels piquets de què se’n tornessin a casa. Entre els arguments amb els quals es volia dissuadir hi ha les nombroses contractacions per ETT i d’altres de més contundents. “Hi ha gent que s’està suïcidant, no en tens prou amb això?”, li deia el piquet.

A mesura que s’ha anat apropant l’hora del canvi de torn, les 2 del migdia, molts treballadors optaven per deixar el cotxe al carrer i quedar-se a uns metres de l’entrada a veure com evolucionava la situació. La majoria han optat per tornar-se’n a casa.

Uns metres més enllà trobem dues noies que acaben d’arribar i aparquen el cotxe. Una noia porta a la seva amiga a treballar. “Volia venir però no entraré” diu en veure la situació. Fins i tot havia sentit a dir que aquest matí havien col•locat claus a l’entrada de la fàbrica per impedir l’entrada. La conductora fa una reflexió d’urgència: “això no és, em sembla perfecte que hi hagi vaga, però qui vulgui venir a treballar ha de poder-ho fer sense coaccions”. La seva amiga, la que havia d’anar a treballar, ha sortit del cotxe a fumar. En acabar, han pujat totes dues al cotxe hi han girat cua.