“Mira, et presentaré a una persona que segur que coneixeràs: Josep Autet” ; em dono la volta i allà hi havia Josep Maria Vidal presentant-me a tot un Cándido Carrera que, a l’instant, em va donar la mà i automàticament va entaular amb mi una agradable xerrada que per a un servidor no és habitual tenir amb els copilots actuals. Estàvem tots dos al Nasser Racing Camp, ell com a copilot que és de Nasser Al-Attiyah al campionat FIA de l’Orient Mitjà (MERC), i un servidor convidat precisament per Vidal i el seu fill, Jordi, secretari personal del pilot qatarià i responsable d’organitzar la setmana d’assajos de l’equip Dacia i de les trobades amb amics a la trobada amb amics.

“Tenia ganes de conèixer-te Josep, he sentit a parlar molt de tu i tinc una bona relació amb un dels teus pilots, Antonio Zanini, crec que vau viure uns temps que ens van obrir el camí a molts” , em va dir amablement Cándido, afegint que “jo de petit tenia cotxes en miniatura de Zanini-Autet guardats . Gairebé em vaig ruboritzar, però el que estava clar és que tenia al meu costat un dels copilots espanyols del moment, per no dir el més destacat de tots els que competeixen en ral·lis convencionals.

JA: Cándido, em perdo amb la quantitat de feina que tens com a copilot, molts programes en la mateixa temporada que han de coincidir sovint…

CC: “Doncs si… els meus tres pilots saben de la meva ‘pluriocupació’ i ho accepten, és clar que quan tenim coincidències sempre té preferència el programa de Nasser a l’Orient Mitjà, perquè així es va pactar en algun moment i així es va pactar en el seu moment. és una mica incòmode, però les coses ja estan parlades i ho anem solucionant amb l’ajuda d’altres copilots que em substitueixen”.

JA: La diferència fonamental de la teva generació amb la meva, independentment de com poden ser de diferents els ral·lis i els propis cotxes, és que els teus programes, i els d’altres copilots professionals espanyols, són en general internacionals, habitualment correu fora d’Espanya i sovint amb pilots estrangers, això a mi em sorprèn gratament….

CC: «Els programes han crescut molt en dimensió, les fronteres avui dia no són tals als ral·lis, encara que bé és cert que cada campionat té les seves particularitats. El treball del copilot sol ser el que coneixes però clar, no és el mateix córrer un ral·li al Líban que fer-ho a les Açores, però al cap ia la fi parlem de ral·lis convencionals».

JA: Hi ha un assumpte en aquest punt que és l’idioma….

CC:»Tot es mou en anglès, arreu del món, i per descomptat amb Nasser li canto en anglès… Jo quan vaig començar tenia molt poca idea de l’idioma, aquesta és la veritat, però tot s’aprèn. A més, a les notes dels ral·lis en el fons ens movem amb una quantitat de paraules que tampoc són moltes, 50 o 60, i de mica en mica va.»

JA: En tot cas, una temporada fabulosa la del 2025 amb Nasser a l’Orient Mitjà…

CC: “Si, no està malament, hem guanyat les quatre proves disputades i ara només ens en queden dues més, el Líban al setembre i Xipre a l’octubre, el campionat ho tenim prou bé. veurem com ens van, som tercers i no hi ha res perdut” .

Sordo i Carrera disputaran els propers dies 13 i 14 de juny, a Castelo Branco, la primera prova de la fase portuguesa sobre asfalt. Amb Sordo, a més, fa equip des del 2021 a totes les curses del WRC que el càntabre disputa amb l’equip oficial Hyundai. Al CERTT el seu tercer programa!, Cándido Carrera corre amb Fidel Castelo, que va segon en pilots i Cándido tercer en copilots, de manera que també tenen possibilitats.

JA: Com t’organitzes per portar bé aquest tràfec de pilots, cotxes i viatges?

CC: «A mi m’agrada això, sobretot córrer, i tot el que implica fer-ho forma part de l’activitat. Personalment no sóc de molta festa ni d’evadir-me massa, de manera que puc concentrar-me en els diferents programes i així tot va funcionant bé. Quan tinc una mica de temps m’ocupo, juntament amb la meva xicota, de la mitja hectàrea de vinyes sis tones de raïm a l’any. Un bon indicatiu que aquesta és una bona activitat de futur”.

JA: Cándido Carrera Estévez és dels professionals que han pogut fer d’aquesta professió una activitat sòlida i ben pagada. En els meus anys, els diners abundaven perquè hi havia marques, patrocinadors, fins i tot generosos premis en metàl·lic. El quid de la qüestió era acompanyar un pilot de dalt, això també ha de ser així ara, oi Càndid?

CC: «No creguis, si exceptuem els copilots oficials del Dakar, que estan econòmicament reconeguts a un altre nivell, a Espanya no serem més de cinc els que vivim d’això i algun tirant justet. Ara gairebé no hi ha marques involucrades amb equips oficials i les places ben remunerades són escasses. Estic segur que els d’abans no guanyàveu més, em paguen bé Tot el que m’han proposat cobrar, tant aquesta com anteriors temporades, ho he considerat just, estic satisfet, però això també s’aconsegueix a força de córrer gairebé cada setmana”.

JA: Has parlat de Dakar, contemples aquesta faceta a la teva carrera esportiva?

CC: «Si, totalment. Però abans vull estar segur que domino bé tots els intríngulis de l’especialitat, quan faci el pas en ferm serà per fer-ho bé i per quedar-me, com als ral·lis convencionals, on seguiré i em sento completament integrat i amb bona reputació».

Dels seus temps inicials com a amateur a Galícia, Cándido va anar passant per algun dels habitacles més destacats del panorama nacional. Amb ‘Cohete’ Suárez, Pepe López i Daniel Alonso va llaurar possiblement la seva sòlida i ben guanyada fama, encara que a partir que li va anomenar Daniel Sordo, a mitjans del 2021, la seva memòria va pujar com l’escuma. Dani Sordo i Nasser Al-Attiyah són els seus principals pilots el 2025, la seva carrera esportiva està en plena cúspide, però amb 45 anys acabats de fer el camí de Cándido Carrera com a copilot top té un llarg recorregut per davant. I que sigui per molts anys.

Josep Autet

JAS Info Service