El cicle de projeccions Pantalla Oberta, organitzat pel Cineclub Ateneu i en ocasions de la mà d’altres entitats i col·lectius de la ciutat, torna aquesta setmana. Ho farà per partida doble i en un nou emplaçament que deixa enrere la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí. El Cineclub també està de celebració, amb el seu 38è aniversari i els 8 anys del cicle Pantalla Oberta.
«Moolaadé», la fugida de la mutilació genital femenina
La primera cita serà aquest dimarts 28 de febrer (20:00) amb la projecció de «Moolaadé» en un acte en col·laboració amb l’Ajuntament d’Igualada i el Pla d’Igualtat de Gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena per commemorar el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.
A l’acostar-nos a Moolaadé, podem pensar en què gaudirem de l’exotisme d’una pel·lícula que la coprodueixen cinc països africans (més la previsible quota francesa), amb uns paisatges enlluernadors, amb unes imatges coloristes, amb músiques de percussió fantàstiques,… però no, hi trobarem molt més, hi descobrirem molt més: una pel·lícula emocionant, militant i bella. Signada pel senegalès Ousmane Sembene (1923-2007), un dels grans directors de cinema africans, ja tenia més de 80 anys quan va filmar aquest excel.lent drama que batega al cor de l’Àfrica. La pel·lícula tracta temes tan centrals com la força de la tradició, la modernitat, el paper de la dona o de la religió en les petites comunitats d’aquest continent fascinant.
Collé Ardo viu en un poblet africà. Fa set anys, no va permetre que la seva filla fos sotmesa a la pràctica de l’ablació, que li sembla una barbàrie. El film ens narra com quatre nenes fugen per tal d’escapar del ritual de la purificació i demanen a Collé protecció. A partir d’aquest moment s’enfronten dues visions, dos valors: el respecte al dret d’asil (el “moolaadé”) i la tradició de l’ablació (la “salindé”). Moolaadé és virtuosa tant en explicar-nos la quotidianitat d’aquestes petites comunitats i els seus habitants, els seus drames i les seves aspiracions, que no difereixen de les de qualsevol mortal i la lluita per combatre una sèrie de normes no escrites i injustes, però també perquè la presa de posició prové de la pròpia Àfrica. Film de poques paraules, però de missatges senzills però grans, on es mostra la rebel·lió com sinònim d’esperança. Oportunitat per gaudir d’un cinema gens convencional i d’una qualitat excel·lent. Recomanable, imprescindible i obligatòria. Farà la presentació del film Eva Martínez, llevadora i membre d’ASSIR Anoia.
Dijous (20:00), «La Tierra y la Sombra» a l’Ateneu Cinema
Alfonso és un vell camperol que torna a la casa que va abandonar
fa 17 anys. En arribar, descobreix que tot allò que alguna vegada va conèixer ja no existeix. La seva arribada desperta velles passions i odis perquè la seva família va deixar d’esperar-lo fa molt de temps. D’aquesta manera, ens trobem amb una dona que es nega a renunciar a la terra per a la què ha lluitat tota la seva vida; un fill que no pot abandonar a la seva mare; un pare al que li cal afrontar un seguit d’errors del passat per recuperar els éssers que va abandonar; una valenta esposa que lluita per salvar els seus i un nen que creix en tot aquest entorn. Amb aquest microcosmos que compon la família, amb una petita casa i un gran arbre, i envoltats per un absorbent conreu de la canya de sucre, el film ens mostra els darrers dies d’aquests personatges que intenten reparar aquells fràgils llaços que els unien davant l’arribada de l’inevitable envestida del progrés.
Rodada al Valle de Cauca amb actors de la zona, trasllada l’espectador a un univers rural i antic, on la terra, encara, forma part de la societat. La tierra y la sombra va aconseguir la Càmera
d’Or, el premi a la millor ‘opera prima’, al Festival de Cannes de 2015. Això li va donar a aquesta cinta, de modesta factura, una empenta important que li va permetre estrenar-se a diversos països sud-americans. Al nostre país, la pel·lícula va passar pel Festival de San Sebastián, però no va estrenar-se comercialment.
El seu director, César Acevedo (Colòmbia, 1984), després de realitzar dos curts va escriure el guió de la pel·lícula Los hongos (2014), guanyadora del Premi especial del jurat a Rotterdam. La tierra y la sombra és el seu primer film, un treball marcadament autobiogràfic que li ha requerit deu anys de feina. Aquesta pel·lícula la programen en col·laboració amb International Action For Peace (IAP) dins el projecte “Receptes de Pau”. Comptarem amb la presència de Julio Lamaña, Laura Rodríguez i Ona Erra, acompanyants internacionals a Colòmbia, membres de la IAP. Cineclub i Igualada Solidària col·laboren en aquesta projecció.
