El candidat de Solidaritat a les eleccions municipals d’Igualada, Toni Rosich, a mostrat les seves conclusions del perquè dels resultats negatius de la seva formació, que l’han deixat fora del consistori de la capital de l’Anoia.

D’entrada, Rosich ha felicitat «a Marc Castells i el seu grup de CiU, esperant que la seva majoria absoluta no se’ls pugi al cap, els embriagui i els faci prepotents, cosa que fàcilment porta a la corrupció  que, malauradament, ha estat la tònica dels darrers temps dels grups polítics majoritaris».

Rosich considera que «en eleccions Municipals es vota a un candidat més que a un partit, sobretot en els que acaben sent majoritaris, els que reben el vot idealista acaben sempre amb poca representació o cap».

El candidat creu que avui en dia és essencial que el cap de llista «sàpiga parlar i seguir amb el discurs» i lamenta que «si promets una cosa i no la compleixes, dones les excuses pertinents i segueixes prometent, que no passa res». En aquest sentit Rosich assegura que «nosaltres som especials, creiem en els fets i l’actuació pràctica, la nostre autocrítica ha de ser que no hem sabut comunicar-ho».

«Si la gent et coneix poc, ho tens magre»

El líder de SI també pensa que «si no has estat mediàtic i la gent et coneix poc, ho tens magre», tot i que es mostra agraït «als mitjans de comunicació locals que, durant tota la campanya municipal, considero que m’han tractat com un més i amb igualtat de condicions», tot puntualitzant que «no obstant això, tenim clar que, fora d’aquesta campanya, mai se’ns ha tractat massa bé en els mitjans de comunicació».

Rosich finalitza admetent que «segurament no hem fet la millor campanya, no hem sabut transmetre ni aprofitar els pocs mitjans disponibles, també hem estat limitats de pressupost per fer-ho. No som ni volem ser professionals de la política, no ens hi hem pogut dedicar de ple ni fer grans actes».

Agraïment als 115 votants
També té paraules d’agraïment pels seus votants: «ha estat un honor per mi donar la oportunitat a 115 persones independentistes d’Igualada, tenir la opció de votar una formació que es desmarca clarament dels qui defensen un independentisme massa pragmàtic i massa prudent, que dóna marges exagerats a l’enemic per poder actuar i, també, a d’altres que anteposen els interessos socials als nacionals, sense adonar-se’n que en un país lliure i sense espoli fiscal la societat catalana disposaria de millors eines i molts més recursos per atendre aquestes necessitats socials, que minvarien en demanda pel sol fet d’encetar un país nou, més just i amb més oportunitats».