Un escriptor anoienc debutant i la seva carta de presentació: ‘Somiador que creu en els somnis. Des de molt petit artista de tot, artista de res. Amant de la senzillesa i l’espontaneïtat. Humil escriptor agraït a qui el llegeix. Afortunat per tenir el privilegi de compartir aquesta tràgica i commovedora història amb els que han decidit llançar-se al món de la tendresa i els sentiments. Simplement algú que no és ningú, que no és poc…’

Amb aquestes paraules, Toni J. González  (maig, 1978), ens ofereix en el seu primer llibre una història tràgica basada en fets reals, titulada ‘La rosa gris’.

En una entrevista concedida al programa literari de Ràdio Nova, ‘Vols llegir?’, Toni J. González va explicar que: ‘la meva intenció amb aquest primer llibre ha estat escriure’l amb el sentiment,  malgrat no tenir experiència com autor’, afegint a més que: ‘el llibre està fet i pensat per emocionar al lector’.

‘LA ROSA GRIS’ és publicat per l’editorial Adhara Narrativa. El volum disposa d’un total de 177 pàgines i també està disponible en versió digital en els principals portals de venda de llibres electrònics. D’altra banda la portada del llibre és obra de la dissenyadora capelladina Gemma Macarrilla.

Argument de «La rosa gris»

La vida es feia molt dura per una parella sud, que es va veure obligada a emigrar a la província de Barcelona en els anys 70, per construir una llar, allunyant d’aquest mar de desavinences que els separaven de la família de Maria.

Manolo era dotze anys més gran que Maria i semblava que era massa gran d’edat per als ulls dels familiars de la jove, que rebia pallisses per part del pare, per sortir i celebrar amb algú que no era del seu gust i del que mai obtindria el seu beneplàcit. Així que la precarietat laboral i la inestabilitat familiar, van fer que Manolo decidís marxar per  provar sort a aquestes terres que veia tan llunyanes i d’on semblava que els diners i el treball sortia de sota les pedres.

Manolo no va pas marxar sol, ja que Maria es va escapar de casa embarassada per acompanyar-lo , després d’haver rebut una sobirana pallissa per haver-se quedat en cinta d’un pobre diable.

Ben aviat van trobar una llar en un humil, petit i brut pis de lloguer, i un treball temporal en una empresa metal·lúrgica de la zona, que serviria per pagar les factures i posar un tros de pa sobre la taula. Després de més d’un mal gir de l’atzar, l’arribada del seu primer fill, Javier, va donar un respir a les seves tràgiques vides.

Amb el temps, van ser capaços d’adaptar-se al petit poble de la província de Barcelona, la seva gent, els seus costums i seguir augmentant la família amb l’arribada de Lucía, la protagonista d’aquesta tràgica història, i la del benjamí Manuel.

Lucía no va tenir els privilegis que va obtenir el primogènit per ser el primer, ni els capricis que se li consentien al benjamí per ser el petit. Estava al mig, com el dijous, com un objecte molest a qui ningú li feia gràcia veure i el que tothom menysprea.

Els germans van arribar a tenir una gran complicitat i en moltes ocasions s’acarnissaven amb la seva germana per fer tot tipus de desgreuges i vexacions, tenint a la seva mare com a espectadora d’excepció i en molts casos, com la protagonista de l’episodi de burla i abús contra aquesta petita nena, que l’únic que demanava era ser una més en aquesta família que semblava negar-li aquest paper en aquesta història.

Els abusos es van extrapolar al col·legi i havia de patir tot tipus d’excessos.  Alguns injustificables, tot i que eren nens els que els cometien, però podien arribar a ser tan cruels com per descarnar a una petita nena la poca dignitat que li quedava.

L’únic suport que tenia era el del seu pare, el seu bastó, el seu exemple a seguir, l’únic aire fresc que entrava per la finestra de la seva vida. Per a la seva desgràcia, no sempre podia estar al seu costat protegint-la, ja que la feina el mantenia moltes hores lluny de casa i era llavors quan patia la majoria de maltractaments.

Un cúmul de despropòsits i un parell de inesperats incidents, faran que Lucía, es submergeixi en la major de les desgràcies, fent que la seva vida es vegi reduïda al no-res.

Es va convertir en la petita ‘rosa gris’ que intenta subjaure d’entre l’espessor, buscant un raig de llum que la deixi brollar amb dignitat. Fins que un dia… un desafortunat succés, fa que la seva sort canviï per sempre…