El proper diumenge, 22 de maig, a les 19h, arriba al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada l’aclamada interpretació en solitari de Lluís Homar, Terra baixa, un èxit teatral que li va valdre el Premi Max al millor actor. L’obra, dirigida per Pau Miró i coproduïda per Temporada Alta, també ha estat premiada als Premis Butaca en les categories de Millor Actor Teatral per Homar, Millor Il•luminació per Xavier Albertí i David Bofarull, Millor Disseny de So per Damien Bazin i Lucas Ariel Vallejos, i Millor Composició Musical per Sílvia Pérez Cruz. Una lectura teatral actual que no canvia ni el llenguatge ni l’argument, però que afronta cada personatge entenent que no estan fets d’una peça, sinó que participen de la complexitat i els matisos. Una bona manera d’apropar una història escrita el 1896 als nostres dies.

Un immens actor per a un gran clàssic

El director Pau Miró concentra en un sol actor la gran universalitat de l’obra. Lluís Homar, en plena maduresa professional, revisita el clàssic d’Àngel Guimerà que el va donar a conèixer i que ha estat una referència al llarg de tota la vida dalt dels escenaris. Després de fer l’obra als 16 anys, va decidir ser actor. Un moment molt recordat de la seva trajectòria cal situar-lo al 1990, en què Homar va ser protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver al Teatre Lliure. Vint-i-cinc anys després, assumeix els quatre papers principals de l’obra sol a l’escenari: l’ingenu pastor Manelic, que baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, la noia que treballa al molí de l’amo Sebastià, i també la Nuri, amiga de Manelic. Tots quatre acaben rebolcant-se al fang de les passions humanes més turbulentes, les de la terra baixa.

Pau Miró recorda que “des del treball dramatúrgic hem respectat totalment l’argument, deixant de banda les trames perifèriques i centrant-nos en allò que considerem més essencial de la història, el triangle format pel Sebastià, el Manelic i la Marta”. Afegeix que l’objectiu era “adaptar Terra baixa per a un sol actor, però respectant l’argument i no tergiversant els personatges; en Lluís es transforma en els personatges esmentats, però no ho fa des del desdoblament i la construcció artificial, el treball ha consistit a deixar que cada personatge el modifiqui i el commogui a mida que la història avança, la manera de fer-ho parteix de la veritat en el terreny de la interpretació i de la simplicitat en la posada en escena”.

Com ha comentat alguna vegada, Lluís Homar no vol donar vida a un personatge. Vol ser la pròpia obra. Aquesta terra baixa on xoquen i s’enfronten llum i obscuritat, puresa i corrupció. En Manelic, que ve de les terres altes, i en Sebastià, l’amo, el llop, que simbolitza la ferocitat de les terres baixes.

A Lluís Homar i Pau Miró cal sumar-hi el treball de la resta de l’equip del muntatge: Xavier Albertí, que signa el disseny de llums; Lluc Castells, responsable de l’escenografia; i Sílvia Pérez Cruz, autora de la composició musical. La unió del talent jove de Miró, Castells i Pérez Cruz amb l’experiència i el recorregut d’Homar i Albertí són un exemple de treball intergeneracional al teatre català.

Els mals de la terra baixa

Terra baixa és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana i ha esdevingut un clàssic del repertori teatral català. En Sebastià és l’amo de tot. Del molí, de l’ermita i del riu. Tot el que sembla un poblet escampat és de l’hereu Sebastià. Però, tot i tenir propietats, també té molts deutes i, per això, decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Tot és una estratègia per aconseguir que li retirin les hipoteques i els embargaments que té sobre els masos i les terres. Abans, haurà d’amagar la relació que té amb la Marta, una noia que treballa al molí des de fa molts anys.

Per evitar més sospites, en Sebastià decideix casar-la amb en Manelic, un pastor que viu a les muntanyes. En Manelic baixa de la terra alta, content, com si li hagués caigut una dona del cel. La Marta no l’estima, de moment. Ell, en canvi l’estimava abans de conèixer-la. El casament se celebra, però quan el pastor descobreix l’engany vol tornar-se’n a la terra alta. Just en aquest moment, la Marta se n’adona que, amb en Manelic, una vida nova és possible. Tots dos posen d’acord les seves ànimes, volen fugir, però en Sebastià els ho impedeix, desterrant en Manelic. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos. Apareix la Nuri, la petita dels Perdigons, amiga d’en Manelic i també de la Marta i fa per ajudar-los. Però quan la Marta és a punt d’escapar-se, altra vegada és interceptada per en Sebastià que, fora de sí, engega el casament amb la pubilla, oblidant-se dels deutes. La passió i la possessió vers Marta ho poden tot. Però apareix en Manelic al molí i s’enfronta amb l’amo en una baralla a mort. Finalment el pastor pot dir “He mort el llop, he mort el llop”.

Guimerà, el ressorgir de les lletres catalanes

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924) És el dramaturg català del segle XIX que més fronteres ha traspassat a escala europea. Encara que inicia la seva carrera literària com a poeta, és amb el drama Terra baixa (1897) que obté un èxit sense precedents. L’obra es tradueix a tretze idiomes, s’estrena en altres països i dona peu a dues òperes i diferents adaptacions cinematogràfiques. Guimerà és el màxim exponent de la Renaixença i autor d’altres obres destacades, com Mar i cel (1888), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), La festa del blat (1896) i La filla del mar (1900).

Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a dissabte, de 19 a 21h, i el dissabte i el diumenge, d’11 a 14h. També al web www.ticketea.com i, des d’una hora abans de la funció, a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen preus de 20, 18 i 15 euros amb descomptes per a diversos col·lectius. Les persones grans, coincidint amb la celebració de la Primavera Gran d’Igualada, poden adquirir les localitats al preu especial de 16 euros.