La sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a 7 anys de presó i multa de 213 milions d’euros l’administrador de l’empresa anoienca Grup Petromiralles, de distribució d’hidrocarburs, Josep Maria Torrens, per tres delictes contra la hisenda pública en relació amb l’operativa posada en marxa per defraudar l’IVA dels anys 2011, 2012 i 2013, a més de tinença il·lícita d’armes. El Suprem absol Torrens del delicte de blanqueig de capitals pel qual també va ser condemnat en la sentència de l’Audiència Nacional, i ha anul·lat la pena de 6 anys de presó i multa de 24 milions imposada per aquest delicte. D’aquesta manera, la pena passa dels 13 als 7 anys de presó, i la multa de 237 milions d’euros a 213 milions.
La sentència estima també el recurs de l’Agència Tributària que en un sol motiu sol·licitava que la responsabilitat civil subsidiària de Petromiralles s’estengués a tota la quantitat defraudada a Hisenda per Torrens i no només a l’abast del benefici pel frau comès, com així va establir la sentència recorreguda.
En els fets provats, l’Audiència Nacional va explicar que els germans Torrens eren els administradors del Grup Petromiralles i mentre que Josep Maria es dedicava a les tasques administratives i comercials d’aquest consorci d’empreses, el seu germà Pere duia a terme l’activitat logística, el manteniment d’estacions de servei, camions, personal d’estacions i transport, cisternes. El segon va ser absolt en no haver-hi proves de la seva participació en la trama.
El tribunal veu acreditat, com ja va fer l’Audiència Nacional, «l’elusió del pagament de tributs, en haver deixat d’ingressar a la hisenda pública quantitats recaptades com l’IVA repercutit en les vendes d’hidrocarburs mitjançant el mecanisme d’incrementar fictíciament l’import de l’IVA suportat».
Assenyala que allò que es presenta “cabalment” en aquest cas és que Torrens és condemnat com a partícip dels delictes de defraudació tributària en virtut d’una intervenció desplegada per compte i al servei de l’entitat que ha estat declarada responsable civil subsidiària, “sense que aquest concepte habiliti per a reduccions a la suma establerta per al responsable penal que arrossega el tercer responsable civil”.
Pel que fa a l’absolució de Torrens del delicte de blanqueig, la sala argumenta que en els fets provats no s’identifiquen conductes definides amb un mínim de precisió atribuïbles a Torrens que encaixin en aquest delicte. Afegeix al respecte que els diners manejats a través de comptes, residenciats alguns a l’estranger, no tenen com a destinació comptes de Petromiralles o d’aquest acusat. «Les beneficiàries són societats titularitat d’altres acusats. Tan sols es produeix un retorn d’una mica més d’un milió d’euros (1.169.000 euros) que, en no oferir-se cap altra dada a la sentència, podria estar justificat, segons al·lega la defensa, com a devolució d’un préstec, d’import superior, la realitat del qual ofereix moltes dades».
També assenyala que les destinacions d’aquests altres fons –d’imports molt més elevats– no apareixen vinculats a Petromiralles i afirma que tampoc no consta –ni ho diu el fet provat– que aquest recurrent manipulés aquests comptes o impartís instruccions sobre això. El tribunal conclou que «no n’hi ha prou de conèixer que s’estan cometent fraus per convertir-se en col·laborador d’un delicte de blanqueig per cobrar quantitats realment degudes l’origen de les quals no necessàriament haurien de ser aquestes defraudacions tributàries. D’altra banda, si el deute és real podria esfumar-se l’antijuridicitat: no és delicte de blanqueig donar prioritat a un creditor real per damunt de les obligacions tributàries».
Condemna a la resta d’acusats
D’altra banda, la sentència confirma íntegrament la condemna de 12 anys de presó i multa de 352 milions a l’assessor Josep Maria Talarn Brich per tres delictes contra la hisenda pública i un delicte de blanqueig de capitals, en rebutjar el recurs de cassació. Així mateix, es manté la condemna de 3 anys de presó i una multa de 97 milions a Antoni Rodríguez Estepa, administrador d’una empresa de distribució al detall d’hidrocarburs. La sentència ratifica les penes a la resta de condemnats, per blanqueig o com a còmplices de delictes fiscals, excepte en dos dels casos en què es redueix mínimament la pena de presó (José Antonio Llamas), per dilacions indegudes, o es rebaixa la multa (Ramón José Echepares).
ACN
