El passat dissabte 27, com en anys anteriors, la plaça de Manel Ma. Girona, de Sant Martí de Tous, veritable rovell de l’ou del poble, recentment restaurada, fou el marc esplèndid de la celebració del ja tradicional sopar de veïns, que acull les famílies que el conformen i els amics que hi són convidats.

La novena edició d’aquest tradicional sopar, va anar precedida d’un emotiu record dels veïns del barri que recentment ens han deixat, el jove Juanjo Parra i en Josep Codina Mas, propulsor de l’esmentat sopar, compatrici conegut i estimat per tots els presents.

L’Antoni Miranda  va llegir un vers preparat per aquesta ocasió, que reproduïm al final. Acte seguit el jove Eudald Font interpretà, al clarinet, el Cant dels Ocells, mentre els presents escoltaren amb silenci, finalitzat el qual, correspongueren amb sentits aplaudiments.  

La cada vegada més acurada coordinació dels veïns va fer possible engalanar la plaça amb la instal•lació de tres focus i l’ornamentació decorativa. Mentrestant, els homes cuidaven de la cocció a la brasa de la botifarra, la carn de be i la cansalada, que fou acompanyada amb seques, i les mestresses preparaven el pa amb tomàquet, les amanides i els platets d’embotit d’elaboració tousenca. La macedònia de meló i síndria, els gelats, el cava i el cafè, culminaren la deliciosa menja. Una conversa agradable i el bon clima vespertí feu les delícies del centenar de comensals, mentre la música i els cants de la Glòria i Puri embolcallava el deliciós ambient.

UN RECORD PELS QUE HAN MARXAT

Quan la mort ens ve a cercar
Sempre ens ve de nou. Sorpresa.
És molt vella i sap paranys
Que no burlen xics ni grans.

Quan se’n va un bon veí
tard o d’hora s’endevina
i en aquest cas ben concret
ha estat el Josep Codina.

Cor obert, rialla alegre,
servicial com el que més,
disposat a fer a tothora
tant bé com pot als demés.

Se n’ha anat amb Santa Carme
patrona dels mariners
per creuar els mars de la terra
vers l’infinit univers.

I no fa pas gaire dies
També el Juanjo ens va deixar
Amb sa plena joventut
Per a mai més no tornar.

De tots ells en fem memòria,
moments abans de sopar.
Que Déu els tingui a la glòria.
Mai no els podrem oblidar.