Les empreses de sectors industrials com el metal·lúrgic o el químic, com la resta de sectors, deixen enere un any ben atípic. Tot i que després de l’estiu van poder reprendre amb una mica més de ritme l’activitat aturada a l’inici de la pandèmia, afectats per les restriccions i les limitacions del propi sector, han seguit amb fortes limitacions i condicionats ja no només per la situació del sector sinó per ser proveïdors de productes i serveis per altres sectors que han rebut més forta estocada, com pot ser el motor o el curtit (molt lligat al turisme).
En les reunions mantingudes aquest desembre entre la Unió Empresarial de l’Anoia i les empreses d’aquests sectors, s’ha coincidit que malgrat alguns ERTOs, i amb l’ajuda d’algun préstec ICO, que els ha permès aguantar el cop, les empreses del sector químic i del metall, tot i que a ritmes desiguals, acaben l’any amb una lleu activitat i amb poca previsió pels primers mesos del 2021. Però això si: estan convençuts que cal mirar amb optimisme nous nínxols de mercat i posant esperança en què, passada la tercera onada que encara està per venir, es pugui reactivar el consum, i que la roda segueixi girant.
Canvi en el model de feina
Lamenten la gestió de les ajudes i el suport de l’administració que ha deixat desprotegides i desemparades les empreses, sobretot les PIMES. Han hagut d’adaptar-se a la situació, com tothom, i no han deixat de treballar però els costos han pujat. Ha quedat especialment tocada la gestió comercial, la dificultat d’ampliar cartera de clients per les restriccions de moviment tot i que les reunions virtuals han permès estalviar molts desplaçaments.
Feines que s’han endarrerit, algunes que s’han posposat sense calendari, proveïdors i clients que han desaparegut, alguns que han aparegut de nous, els que s’han mantingut però han canviat de servei o producte que els demanen… Ha estat un esforç constant de reconversió i adaptació. Moltes empreses han aprofitat aquestes aturades per a fer formació interna pels treballadors i millora de les instal·lacions.
Aferrar-se a algunes oportunitats
Químics i metal·lúrgics no llencen la tovallola, el 2021 pinta incert, però també els ha permès veure que s’han obert alguns possibles nous nínxols de mercat en els sectors alimentari, farmacèutic, serveis, paperer… L’orientació cap a servei i no tant de producte o material, l’obertura a nous perfils de clients….També veuen com les exportacions especialment cap al mercat asiàtic estan força més vives que l’àmbit europeu, i sembla que es divisa una relocalització d’empreses que pot permetre una lleu recuperació o lleu reactivació de la part industrial que estava molt deslocalitzada. Veuen també una oportunitat que caldrà saber aprofitar l’aposta econòmica dels Fons europeus, i especialment treballar i apostar empresarialment, per la digitalització, comunicació i economia circular.
Des de la UEA asseguren que se seguirà treballant colze a colze aquest 2021 amb els sectors industrials de la comarca vetllant i perseguint que aquestes possibles oportunitats i reptes puguin ser una fortalesa per les empreses de la comarca.
