Un robot ha estat l’encarregat de fer la conferència inaugural aquest dilluns del nou curs acadèmic al Campus Universitari d’Igualada – UdL. Es tracta del robot A-Jut -del Grup Saltó-, que està dissenyat per a fer teleassistència a domicili per ajudar a les persones grans o dependents en el seu dia a dia. La màquina ha deixat clar que no vol «prendre la feina» a ningú, sinó tot el contrari. Jordi Cabau, director de tecnologia del Grup Saltó, ha explicat que és el primer cop que el robot fa una conferència inaugural i veu molt oportú fer-ho en una universitat: «Necessitem enginyers formats en aquestes tecnologies i en Intel·ligència Artificial». Precisament, fa dos anys que el Campus d’Igualada ha instaurat el grau en Enginyeria Informàtica.
A-Jut és un dels robots que dissenya el Grup Saltó per fer companyia a persones grans o dependents i facilitar la comunicació amb el cuidador o familiar. Entre d’altres, el robot pot fer un recordatori a l’usuari de si s’ha pres la medicació, li pregunta com han dormit o si ja ha menjat amb l’objectiu de saber l’estat de la persona a qui està «cuidant». A més, també poden fer altre recordatoris sobre els dies que tenen visita al metge o bé quan és l’aniversari d’algun familiar o amic.
Aquest dilluns, però, el robot A-Jut ha fet una tasca diferent. Ha estat l’encarregat d’inaugurar oficialment el nou curs acadèmic al Campus Universitari d’Igualada -vinculat a la UdL-, una feina que fins a dia d’avui encara no havia fet. El director de tecnologia del Grup Saltó, Jordi Cabau, explica que volien demostrar als estudiants, sobretot d’Enginyeria Informàtica, «com a través de la tecnologia i la Intel·ligència Artificial es pot fer que les màquines parlin». En aquest sentit, Cabau veu molt necessari presentar projectes com aquest a les universitats perquè cada cop més necessiten persones formades en aquestes tecnologies i solucions.
Cabau també posa de relleu la importància de tenir en compte «l’ètica» a l’hora d’aplicar aquesta tecnologia: «En aquests moments la Intel·ligència Artificial està avançant molt i hem de fer que sigui el màxim inclusiva possible». Per això, veu important que es formi correctament als estudiants sobre com s’han de fer servir aquestes eines.
Creix la demanda del grau d’Enginyeria Informàtica a Igualada
De fet, els estudiants veuen en la Intel·ligència Artificial (IA) una de les sortides als seus estudis. És el cas del Nígel Boada, estudiant de segon curs del grau d’Enginyeria Informàtica. Diu que inicialment dubtava sobre quina enginyeria estudiar però «les múltiples sortides laborals, la IA i la ciberseguretat» el van fer decantar cap a la informàtica. «Veig la IA com una eina súper útil si es fa servir correctament», assegura Boada, que creu que «és important saber també quins són els seus límits». També considera que màquines com el robot desenvolupat pel Grup Saltó no han vingut a «robar la feina» a ningú, sinó a «crear llocs de treball nous i diferents».
Precisament, les sortides laborals són el que fan que molts estudiants optin per aquest grau. El coordinador dels estudis al Campus Universitari d’Igualada Sergio Sagayo, ha explicat que gairebé el 93% dels estudiants del grau d’Enginyeria Informàtica de la UdL troben feina durant els tres primers mesos després d’haver acabat la carrera «La taxa d’inserció laboral és altíssima» ha destacat. A Igualada fa dos anys que van implantar aquests estudis i enguany han omplert la quarantena de places que han convocat. De fet, inicialment eren 35 però han acabat ampliant a 40 per l’alta demanda.
Sagayo ha dit que des de la UdL aposten per unes tecnologies digitals «que tinguin sentit, aportin valor i enriqueixin la societat». «Volem estudiants que tinguin aquest component ètic i aquesta aproximació humana perquè en el futur, quan desenvolupin tecnologies, no siguin discriminatòries i aportin valor», ha exposat. Sagayo diu que formen els estudiants amb un perfil «híbrid», ja que «l’enginyer informàtic no únicament ha de ser capaç de programar, sinó que cada cop es necessita un perfil que sigui capaç d’adaptar-se a diferents escenaris perquè les feines que tenim ara segurament d’aquí a cinc anys seran diferents».
Mar Martí / ACN
