Durant el darrer any s’ha produït un increment del 20% dels robatoris amb força en llars de la Catalunya Central, una xifra que a Catalunya ascendeix quasi fins al 40%. La causa, la presència de grups criminals especialitzats. Osona és la comarca que acumula més fets delictius d’aquest tipus a la regió centre, amb 3,23 robatoris per cada mil habitants, seguida per l’Anoia, amb 3,05.
El sotscap de la Regió Policial Central, Josep Guillot, ha explicat que s’ha detectat un increment dels grups criminals especialitzats. Majoritàriament, es tracta de persones que venen de l’àrea metropolitana i de nacionalitat albanesa, georgiana, xilena i colombiana. Per desplaçar-se fins a la Catalunya Central acostumen a utilitzar vehicles de tercers o robats, accedeixen per una carretera i marxen per una altra. En alguns casos, ha afegit, fins i tot es desplacen en transport públic.
Es tracta de grups especialitzats que ataquen tant domicilis com cases aïllades. El modus operandi, ha afegit, té com a principal distintiu la rapidesa amb la que actuen. Acostumen a actuar en immobles que ja tenen «controlats», quan saben que no hi ha ningú a dins.
En el cas de les cases, busquen habitatges més aïllats o a prop de les vies de comunicació i accedeixen per finestres i portes corredisses. Pels pisos, aposten per aquells que tenen un únic bombí. Un cop dins, van directament a les habitacions i s’enduen els diners i/o joies que poden trobar.
Evitar les cases habitades
Correctament assessorats, ha explicat el sotscap, les bandes eviten entrar en els habitatges en aquells moments en els que hi pot haver algú. D’aquesta manera, ha recordat, el delicte comès és el de robatori amb força, penat amb entre un i tres anys de presó. En cas que hi hagi gent al domicili, s’hi sumaria el delicte de violència el que suposaria que, en cas de ser enxampat, el jutge decretaria cautelarment l’ingrés a presó a l’espera de judici.
D’acord amb la legislació vigent, en el cas del robatori amb força, l’arrestat podria quedar en llibertat amb càrrecs a l’espera de judici. Aquest fet, segons Guillot, els permet fugir a d’altres països. I és que, afegeix, acostumen a tractar-se de grups que estan temporalment al territori i van saltant de país a país cometent el mateix delicte.
Per tal d’evitar-ho, la tasca dels Mossos se centra a intentar demostrar que es tracten d’organitzacions criminals per aconseguir les proves necessàries perquè el jutge decreti les mesures cautelars.
Els punts febles de la Catalunya Central
Segons Guillot, les vies de comunicació i que, en general, «la població és confiada» converteixen la regió central en un caramel pels lladres. «Sovint molts ciutadans no donen importància a la seguretat com tancar amb doble pany o les mesures preventives, com les alarmes o les finestres que realment tanquin», reconeix. Guillot, a més, insisteix en la importància d’alertar al 112 davant de qualsevol «fet estrany». «Preferim anar sis cops i que no sigui res a arribar tard», ha afegit. .
Més controls i col·laboració
L’increment dels fets delictius d’aquest tipus, ha explicat Guillot, ha anat però també lligat a un augment de les detencions. En els darrers 12 mesos, a la Catalunya Central s’han desmantellat nou grups criminals.
El Pla Operatiu Específic (POE) Habitatge de Mossos és, segons el sotscap, una prioritat a hores d’ara al cos «per tal de revertir la situació». Aquest, entre altres aspectes, preveu una major coordinació amb la resta de cossos policials i mesures preventives, com són els controls policials.
Intents d’atropellaments
La coordinació entre les diferents àrees fa que els efectius destinats als controls sàpiguen quines eines localitzades als vehicles són susceptibles de ser emprades per un robatori amb força, fet que reconeix Guillot, els permet efectuar més detencions.
Els dispositius que s’executen a posteriori de les alertes de robatoris, afegeix el sotscap, té també els seus riscos. En la darrera setmana, explica, s’han produït dos intents d’atropellaments a les comarques centrals que, afortunadament, no han causat ferits, però sí que han obligat als agents a aturar els vehicles emprant l’arma.
3,05 delictes per cada mil habitants a l’Anoia
Malgrat el repunt a les comarques centrals, les xifres segueixen sent millors que les de la resta de Catalunya, convertint-se en la segona regió policial amb menys fets delictius d’aquest tipus, només per darrera del Pirineu occidental.
Per comarques, Osona acumula el major nombre de robatoris amb força en domicilis. Concretament, la taxa de criminalitat és de 3,23 per cada mil habitants. La segueix l’Anoia, amb 3,05; el Bages amb 2,79; el Berguedà amb 1,85; i el Solsonès amb 1,65. La mitjana de les comarques centrals, doncs, se situa en el 2,88, per sota de Catalunya que, en aquests moments, és del 3,83.
Gemma Aleman / ACN
