La Residència Pare Vilaseca ha celebrat aquest dimecres el seu 30è aniversari amb una jornada de portes obertes i actuacions musicals, emmarcada dins els actes de la setmana de la Primavera Gran d’Igualada. L’acte ha comptat amb la presencia d’autoritats de la ciutat d’Igualada i la comarca, professionals i residents del centre, i nombroses persones que, al llarg d’aquestes tres dècades han participat en la posada en marxa i consolidació d’aquest centre.

La celebració s’ha iniciat amb la inauguració per part de l’Alcalde d’Igualada i President del Consorci Sociosanitari d’Igualada (CSSI), Marc Castells, de l’exposició de fotografies dels 30 anys d’història d’aquest centre inaugurat l’any 1987 com a Fundació Municipal i adscrit des de l’any 2004 al CSSI. L’exposició d’imatges s’ha ordenat cronològicament i està repartida pels passadissos del centre, començant a la planta groga i continuant per la lila, verda, rosa, blava, centre de dia i sala d’actes. Romandrà exposada fins el dia 17 de juny.

En el seu parlament, l’alcalde ha afirmat que la ciutat d’Igualada pot sentir-se orgullosa d’un centre com la Residència Pare Vilaseca, que és un referent en la prestació de serveis assistencials de màxima qualitat dirigits a millorar el benestar de les persones grans amb diferents nivells de dependència, i que compta amb professionals de gran vàlua, als quals cal agrair la seva plena dedicació a tenir cura de les persones ateses. Alhora ha anunciat importants projectes de millora del centre, que es duran a terme aquest any 2017 amb la construcció d’una nova sala d’actes polivalent, i en el 2018 amb la remodelació de la planta lila i la creació d’unitats de psicogeriatria i unitats de convivència, i que en els dos casos comptaran amb un important ajut econòmic de l’Obra Social “la Caixa”. També ha anunciat es faran millores en els espais i despatxos que utilitzaran els professionals del centre, i en la instal·lació d’un nou generador elèctric.

Seguidament hi ha hagut actuacions musicals simultànies en quatre punts diferents dels jardins del centre, per part d’Igualada Latin Jazz Band, Doxy, Red Pèrill i Javier Gavara. Igualada Latin Jazz Band és un grup de jazz format per Ferran Fuster (Saxo tenor i alt), Alcides Rodriguez (bateria), Pol Sanchez (guitarra), i Jordi Porcar (baix). Doxy és un grup de jazz d’acompanyament format per Publio Delgado, Guim Garcia i Guillermo Prats, amb saxo, guitarra i contrabaix. Red Pèrill ha comptat amb Marc Mateu al teclat i veu. Javier Gavara, guitarrista i professor del Conservatori de Música d’Igualada, ha actuat amb guitarra amplificada.

Al migdia tots els assistents han gaudit d’un concert de la Coral de Santa Maria, i a continuació hi ha hagut parlaments per part de Maria Angels Riba, Directora Tècnica del CSSI, Jordi Ferrer, Gerent del CSSI i Carme Riera, Quarta tinent d’alcalde i regidora d’Acció Social i Igualtat de l’Ajuntament d’Igualada.

Maria Àngels Riba ha afirmat que l’atenció personalitzada i amb tracte humà ha estat i continuarà sent la màxima prioritat del centre i de tots els treballadors que en formen part. Ha manifestat del desig de continuar comptant amb el reconeixement de les persones ateses, les famílies, els professionals i les institucions.

Jordi Ferrer ha tingut unes paraules d’agraïment pels treballadors i voluntaris del centre, i per Dental Igualada, el Grup Carles, i l’Àrea Social del FC Barcelona, que han col·laborat en l’esdeveniment. Ha detallat els projectes de millora del centre, i ha reafirmat la voluntat de la residència de continuar amb la seva missió d’assegurar la qualitat de vida de la gent gran i les persones en situació de dependència, amb el suport dels dos ens que formen el CSSI, l’Ajuntament d’Igualada i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Finalment, Carme Riera ha afirmat que la Residència Pare Vilaseca és una peça clau en la prestació de serveis per a les persones grans d’Igualada i el seu entorn, i ha manifestat la voluntat de l’Ajuntament d’Igualada de continuar donant la màxima prioritat a l’atenció a persones amb dependència.

En acabar els parlaments s’ha procedit a l’entrega d’obsequis a una resident, Rosa Rosich, que amb la seva família l’any 1986 va fer una donació per construir la residència, a les persones amb més edat que actualment resideixen al centre, Antònia Ferrando, de 103 anys, i Evaristo Caballero, de 99 anys, a la persones ateses amb més antiguitat al centre, Rosa Caballé i Albert Moix i Font, a la treballadora amb més antiguitat, Manuela Roblas, i a dos treballadors del CSSI que han guanyat el sorteig d’un obsequi, Antònia Rodríguez i Valentí Claramunt. Un dels moments emotius ha estat l’entrega de l’obsequi sorpresa a l’Albert Moix, consistent en unes entrades per ell i un acompanyant per assistir el proper diumenge al darrer partit de lliga que disputarà el Barça amb l’Eibar, en una zona del Camp Nou habilitada per cadires de rodes. Per finalitzar, tots els assistents han gaudit d’un aperitiu preparat per l’equip de cuina de la residència i amenitzat amb música jazz d’acompanyament.

Un difícil naixement

Els primers impulsors de la residència, l’any 1970, foren la Sra. Teresa Mimó, Vda. Riera, Presidenta de l’Associació de Vídues d’Igualada i Comarca, i Mossèn Còdol. La idea inicial era la de convertir unes dependències del “Casal” en habitacions per a pernoctar-hi els avis i poder combinar-ho amb els serveis de menjador que es projectaven per a la “Llar dels Jubilats”. Aquesta coordinació no fou possible, en no poder comptar “La Llar” amb els serveis de refectori.

L’any 1971, en l’opuscle editat per Càritas per la festivitat del Corpus, es demana. “… una residència que sigui una veritable llar per acollir a les persones grans i donar-los el caliu que necessiten.” L’any 1972 visita Igualada el llavors Ministre de Treball, Licinio de la Fuente, i l’Ajuntament ofereix uns terrenys amb la finalitat de construir-hi la residència, que no arriba a produir-se, perquè els terrenys no eren prou adequats i per canvis polítics i raons administratives. El temps passa i el projecte es va ajornant.

En l’opuscle editat per Càritas l’any 1979 publica una carta dirigida al M.I. Ajuntament, subscrita pel seu Delegat, Manuel Castells, demanant que “procurin accelerar al màxim els tràmits per a la realització de la projectada Residència…”. El mes de setembre del mateix any 1979, el Regidor del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Igualada, Antoni Dalmau i Ribalta, s’entrevistà amb el Delegat Provincial del Serveis del Mutualisme Laboral, l’igualadí Salvador Mussons i Trullols, el qual fou el principal promotor de la “Llar del Jubilat” d’Igualada i persona molt interessada en la residència. En aquell moment la Seguretat Social es trobava en una greu crisi econòmica i el Ministeri de Sanitat i Seguretat Social en plena reestructuració. La residència sofreix un nou ajornament.

A principis de l’any 1981, Càritas s’informa a través del M.I. Ajuntament de l’estat en què es troben els tràmits referents a la Residència projectada fa tant temps, i que havia de ser construïda pel Ministeri de Treball. Tota la informació rebuda apunta que l’esmentat projecte està desestimat, i Càritas fent-se ressò, una vegada més, d’aquesta necessitat, creu que ha arribat el moment de donar un pas definitiu. Promou una intensa campanya a favor de la Residència, i demana al M.I. Ajuntament la cessió d’uns terrenys. Donen suport a aquesta sol·licitud 1.702 signatures. El 25 de maig del mateix 1981, se celebra un Ple municipal extraordinari i s’aprova, per unanimitat, cedir un terreny d’uns 9.000 m2, situats a l’Avinguda Gaudí. Es fan els primers plànols de com ha de ser l’edificació i per la Fira de Setembre s’exposa la maqueta que constava de tres plantes, i preveia la cabuda d’un centenar de persones. S’intenta constituir un Patronat presidit pel Delegat de Càritas. Sorgeixen dificultats per falta de disponibilitats econòmiques, i per fi es determina com a únic camí viable la constitució d’una Fundació Pública, en aquest cas municipal, que va néixer en el Ple municipal celebrat el dia 7 de desembre de 1981.

El 2 de maig de 1982, el Director General dels Serveis Socials de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Jaume Nualart, visita Igualada i promet aportar el 75 per cent de l’import total, si aquesta s’ajustava al pla marcat en les disposicions que per aquests establiments té establerta la Generalitat. El preu de licitació era de 75.853.206 pessetes. Immediatament es modifica el projecte que s’havia fet, per a readaptar-ho a les normes dictades pels Serveis Tècnics d’aquell organisme. La Residència ha de ser de planta baixa i amb una cabuda màxima de 50 persones, la qual cosa permet una millor i major familiaritat entre els qui han de residir-hi. I es redacten els Estatuts d’acord amb les normes pròpies d’una Fundació Municipal, subjecte a la Llei de Règim Local.

L’aportació de la Generalitat i el compromís contret pel M.I. Ajuntament, en el Ple municipal celebrat el dia 15 d’abril, de cobrir la resta que pugui faltar fins a la totalitat del pressupost, permetrà portar a terme el somiat projecte.

Per la Fira de Setembre del mateix any 1982, el Conseller de Finances de la Generalitat, Sr. Trias Fargas, assisteix a la col·locació de la primera pedra. Hi són presents totes les autoritats igualadines. Beneí l’acte el mossèn Genís Padrós.

En data 1 d’octubre de 1982, per escriptura notarial, es constituí la Fundació Pública Municipal amb el nom de “Residència per a les persones grans Para Josep Ma. Vilaseca”. Es regirà pels Estatuts aprovats en la sessió celebrada pel Ple Municipal, els dies 7 de desembre de 1981 i 1 de març de 1982. La Junta del Patronat d’aquesta Fundació està composta per: L’Alcalde d’Igualada, com a President i legal representant. El Delegat de Càritas Interparroquial, com a Vice-President. Dos regidors de l’Ajuntament, un en representació de la majoria i un altre de l’oposició. Un representant de cada una de les tres Parròquies de la Ciutat, ja sigui de les tres actuals o bé de les que pugui haver-hi en el futur. Tres veïns d’Igualada, elegits cada quatre anys per acord dels altres membres amb el vot de les dues terceres parts. Formen part també del Patronat, amb veu però sense vot, el Secretari i l’Interventor de l’Ajuntament.

Obres, a la fi

Per fi, el dia 31 d’octubre de 1983, s’inicien les obres, i al cap de poc experimenten modificacions. S’amplia el pla previst en principi. El nou projecte preveu la construcció d’un soterrani per a situar-hi magatzem, cambres frigorífiques, sala d’actes, bugaderia, biblioteca, etc. cosa que augmenta notablement el pressupost. Sorgeixen dificultats amb motiu d’aquestes modificacions i la conseqüent alteració del pressupost. L’obra sofreix un nou retard. El 25 de maig de 1985, el President de Catalunya, Jordi Pujol, visita la Residència, i en comprovar la magnitud de l’obra que es porta a terme, es compromet a fer una nova aportació de 25 milions més de pessetes. Les obres es reprenen. Novament la presència a Igualada del President de la Generalitat, el 10 de setembre de 1985, serveix per a procedir a la inauguració de la primera fase de les obres. Beneí l’acte mossèn Josep Raurell. Són molts els igualadins que poden comprovar personalment que tota la planta està acabada i que es treballa intensament per a finalitzar les obres de la planta baixa.

L’import total de les obres i equipaments s’aproxima als 160 milions de pessetes. El finançament es cobreix gràcies a donatius d’estaments oficials, Ajuntament, Caixes d’Estalvis i particulars. Els benefactors són: Generalitat de Catalunya 75.000.000 pessetes, Ajuntament d’Igualada 25.500.000, Ajuntament d’Igualada, aval dels crèdits concedits per la Caixa d’Estalvis de Catalunya 40.000.000, Càritas Interparroquial d’Igualada 1.000.000, Fundació del Sant Crist d’Igualada 500.000, Caixa d’Estalvis de Barcelona 4.000.000, Caixa d’Estalvis de Catalunya 3.000.000, Caixa de Pensions “la Caixa” 2.150.000, Caixa d’Estalvis del Penedès 500.000, Caixa d’Estalvis de Manresa 500.000, Caixa d’Estalvis de Terrassa 500.000, Mútua Igualadina 1.000.000 i donatius de particulars 5.000.000.

Els seus impulsors, Marcel Castells i Camins i Aleix Castelltort i Miralda, van voler fer una residència que oferís una atenció especialitzada per a la gent gran en un entorn agradable i de repòs, com mai s’havia vist fins llavors a Igualada. D’aquesta idea va néixer la Pare Vilaseca, una residència diàfana amb grans finestrals, accessible i d’una sola planta, amb zones enjardinades i amb tots els serveis i les atencions que puguin necessitar els seus residents. En aquells temps la Pare Vilaseca es va convertir en una residència que era motiu d’enveja en moltes altres ciutats del país, doncs no era massa habitual que la gent gran més necessitada pogués gaudir d’un espai obert i amb un servei d’atenció mèdica gairebé permanent.

Finalment el dia 1 de juny de 1987, la Residència és un fet i es posa en funcionament. Hi entren els 10 primers residents. Per motius d’acoblament, els nous ingressos es programen a raó de 3 o 4 mensuals. A final d’any són ja 30 els residents.

El dia 7 de gener de 1988 es fan càrrec de la direcció del centre les “Religioses Missioneres Filles del Cor de Maria”, congregació dedicada a l’atenció de malalts i avis.

L’any 1989 les 54 places de què es disposa estan totalment ocupades. Resta pendent el projecte d’ampliar-la en un futur amb un pavelló d’assistits, que no serà una realitat fins 16 anys després.

Centre de dia

L’any 1993 s’inaugura el Centre de Dia de la Residència Pare Josep Mª Vilaseca, inicialment amb 20 places privades, amb l’objectiu d’ampliar serveis per aquelles persones que sense necessitar un ingrés a la residència, si que necessiten d’un tipus d’activitat oberta i atencions programades durant el dia. L’any 1994 la Residencia Pare Vilaseca amplia la seva capacitat amb 6 noves places, fins un total de 60 places. L’any 2003 es concedeixen 45 places per a Llar Residència i 15 places per a Residència assistida

L’any 2004 el Consorci Sociosanitari d’Igualada (CSSI) inicia la seva activitat amb el personal i edificis i finques adscrits per l’Ajuntament d’Igualada. Poc temps després les religioses deixen el centre.

Ampliació i millores

El mes d’abril de 2005 l’alcalde Jordi Aymamí inaugura l’ampliació de la Residència i centre de dia Pare Vilaseca amb un nou edifici de dos plantes, projectat per l’arquitecte Ferran Mateu, que afegeix 86 nous llits en residència i 10 places addicionals de centre de dia, de forma que el centre passa a disposar d’un total de 146 places residencials de llarga estada i 30 de centre de dia. La Directora Tècnica, Maria Àngels Riba, explica que l’objectiu de l’ampliació es potenciar les places assistides per adaptar l’equipament per cobrir les necessitats de persones que no tenen prou autonomia física o cognitiva. L’ampliació implica un notable augment del nombre de professionals que treballen al centre, que passen de 35 a 90. Tot això es fa mantenint el tracte humà i familiar pel que sempre ha destacat la Residència Pare Vilaseca. L’any 2006 s’afegeixen 6 noves places de residència per arribar a les 152 places totals.

L’any 2010 es remodela una part de l’edifici antic de la Residència Pare Vilaseca, amb una inversió superior als 600.000 euros i amb finançament del Pla E, o Pla Zapatero. Les obres de reestructuració inclouen la remodelació de la façana exterior i una millora important en les habitacions. L’arquitecte responsable de les obres, Ferran Mateu, fa una reestructuració important en els passadissos i les habitacions per adequar-les a les necessitats de persones amb dependència. adaptant les instal·lacions a les noves normatives i guanyant 34 noves places per a residents assistits, és a dir, persones amb un alt grau de dependència i que requereixen una major atenció sociosanitària.

Finalment arribem al 30è aniversari de l’obertura de la residència, en què l’alcalde i President del CSSI, Marc Castells, anuncia que durant l’any 2017 es construirà una nova sala d’activitats i durant el 2018 es remodelarà i ampliarà la residència per crear noves unitats de convivència i de psicogeriatria. La nova sala d’activitats polivalent, de 240 m2, permetrà disposar de molt més espai que la sala d’actes actual, de 100 m2, que és massa petita per acollir les actuals activitats que inclouen concerts, sessions de cinema o poesia, recepcions, xerrades, celebracions litúrgiques, tallers, etc. Les noves unitats de convivència i de psicogeriatria permetran reformar la part més antiga de la residència i facilitaran aplicar el model d’atenció centrada en la persona, així com disposar de nous espais pels professionals que treballen al centre.